Mitja vida entre llenguados

Els efectes col·laterals de la pandèmia tenen múltiples derivades. A Francesca Ruiz li ha suposat, indirectament, haver de precipitar el tancament de la Peixateria Fanny, que ha regentat a Manlleu els últims 32 anys. Ruiz va tancar l’establiment el passat 22 d’octubre, després que tant els seus pares com la persona que els cuidava agafessin el coronavirus i ella hagués de fer-se’n càrrec. La intenció era reobrir de seguida que pogués, tot i que ja havia decidit jubilar-se durant el primer trimestre d’aquest any –té 62 anys, si bé en fa 46 que treballa–. Finalment, però, ja no tornarà a aixecar la persiana, conscient que els seus pares necessiten, ara mateix, tota la seva atenció –la mare, a més, té Alzheimer.Ruiz va obrir la peixateria l’11 de març de 1989. Ho va fer entrant de ple en un món que no coneixia. Durant 15 anys, Ruiz havia treballat a la històrica fàbrica tèxtil de Can Buxó. Tot buscant donar un tomb a la seva vida i aprofitant que disposava d’un local a la carretera d’Olot, es va adonar que al barri li mancava, entre d’altres, un servei de peixateria. Dit i fet. Va deixar la feina, se’n va anar un mes a aprendre mínimament l’ofici en una altra peixateria i es va plantar per ella. “Ara en dirien que vaig ser emprenedora; llavors devien pensar que estava boja”, ironitza. L’aposta, però, li va sortir rodona. Durant tots aquests anys el negoci ha funcionat “molt bé”. La clau, mirar d’oferir el millor producte. “Això ha estat irrenunciable, encara que tingués un preu”, defensa. En aquest sentit, destaca haver pogut treballar, com a principals subministradors, amb l’empresa Galismar, de Ripoll: “Són molt bons i tenen un peix boníssim”.Però si d’una cosa n’està especialment satisfeta Ruiz és de la seva clientela, molts dels quals de Manlleu, però també de Vic, Roda o l’Esquirol. “Sort n’he tingut; ha estat una clientela molt bona i també molt fidel”. És per això que encara li cou haver hagut de tancar d’un dia per l’altre, gairebé sense poder-se acomiadar de molts ells. “Alguns encara em truquen, per demanar-me si tornaré i els he de dir que no, que no podrà ser”, deixa anar.Ruiz no pot evitar un punt de nostàlgia quan mira enrere: “L’he viscut molt intensament, aquesta botiga, i segur que trobaré a faltar tota aquesta comunicació amb la gent”. La botiga l’ha portat bàsicament sempre ella sola, amb l’ajuda puntual de les seves dues filles quan hi havia pics de feina, com per Nadal. El fet, precisament, que les seves filles hagin encetat altres vies professionals no ha fet possible una hipotètica segona generació. Després de mitja vida tallant i desespinant tota mena de peixos rere el taulell, confessa que, quan seu a taula, el seu peix preferit és el llenguado. Paladar de peixatera.

Mitja vida entre llenguados

Francesc Ruiz, la mirada crítica des de l’art al món de les càrnies

Visita a Vilageliu amb el Club de Premsa d’EL 9 NOU

Expectació per la nova ‘pop-up’ de la Pilarin a Vic

Sente, un homenatge amb accent osonenc a La Mirona de Salt

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe