Montserrat Rius
L’Escola de Música de Vic fa 180 anys i ho celebra, entre altres actes, de la millor manera imaginable: amb la integral per a piano del gran compositor català Frederic Mompou, quatre concerts a càrrec d’intèrprets diferents.
El piano, la música de Mompou… quin gran encert, quina meravella, quina música tan atemporal, tan espiritual, tan bella, tan lluminosa. Aquest divendres vam poder gaudir de l’art del pianista Josep Colom i dissabte, d’Adolf Pla, dos artistes de l’alçada d’un campanar.
En el repertori de Josep Colom, Mompou sempre hi és present i quan escoltes la interpretació entens que, més enllà de la seva gran tècnica i aptituds pianístiques, hi ha un amor incommesurable envers l’obra del compositor.
És com contemplar una declaració d’amor interrompuda només pels aplaudiments del públic. La seva és una lectura intimista, molt espiritual, com ho és sovint la música de Mompou. En el repertori interpretat destaquem la delicadesa dels preludis, alhora que la contundència; l’encanteri de les sis Cançons i danses i, sobretot, el plat final, la Música callada. Llibre I, que, com molt bé deia l’autor en acabar el concert, després d’això no es pot tocar res més. Tan altes eren l’espiritualitat i misticisme de l’obra i la seva execució que l’ànim s’exaltava i la raó t’aclaparava.
I dissabte escoltàvem bocabadats algú que coneix molt bé i interpreta millor Mompou, el pianista i musicòleg Adolf Pla, que ha enregistrat aquesta integral per a piano ja fa poc més de deu anys.
Completament lliurat a la interpretació va ser intens i expressiu, ple de matisos, silencis i sonoritats. Va ser un mestre que interpretava un altre mestre. Hi va afegir, al programa del dia anterior, (Preludis, Cançons i danses i Música callada, Llibre II), uns deliciosos Charmes (encanteris), unes descriptives i delicioses Escenes d’infants i uns vistosos, que no sorollosos, Suburbis. Una música excepcional, especialment Música callada, que surt del cor per tornar a ell, serena, despullada d’artificis, la música per la música.
En els dos virtuosos, les seves interpretacions van ser lliçons de música autèntica, de com és i es fa música, del gaudi pel gaudi sense entrebancs. Sonoritats i harmonies dels dos intèrprets per mostrar-nos un compositor únic, intimista, un poeta musical al qual hem de reivindicar i escoltar molt més sovint del que fem.
{{ comment.text }}