Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Angi Conejo Va marxar de Tona cap a Londres sense saber què esperava de la ciutat, ja que no hi havia estat mai. Sense habitació per dormir, ni feina i amb un nivell d’anglès inferior al que es pensava. Per sort, allà va trobar un amic que la va ajudar a instal·lar-se. En els set anys que porta a Anglaterra ha canviat set vegades de pis i ha viscut amb gent de diferents països: el Japó, Alemanya, Tailàndia, Espanya, Hongria i França, entre d’altres. Treballa en allò que va estudiar, Educació Social, en una organització charity de support worker ajudant un col·lectiu vulnerable: les dones estrangeres en els centres penitenciaris, “és un treball dur, però a la vegada molt gratificant”. D’això ja fa quatre anys. Abans havia tingut diverses feines i va fer voluntariats en diferents organitzacions per guanyar experiència i referència. El que més li agrada de Londres es la seva diversitat multicultural: “M’encanta tenir amics de diferents parts del món i conèixer més sobre els seus costums i la seva cultura”, i que es poden fer moltes coses en una ciutat que “et pot arribar a absorbir i fer-te sentir petit, però t’has de mantenir fort i aferrar-te als teus objectius i a la gent que t’envolta per continuar endavant”. L’autobús és el seu mitjà de transport per poder veure els carrers i els edificis, però quan no el pot utilitzar o té pressa agafa el metro. El canvi de país va ser radical ja que va passar de conèixer a gairebé tothom, anar caminant a tot arreu, estar amb els amics i família i amb una rutina establerta, a una ciutat superpoblada, amb una enorme xarxa de metro en la qual havia d’estudiar la ruta per anar d’un lloc a un altre i on, al principi, no es va poder comunicar amb ningú perquè es va bloquejar amb l’anglès i va haver de començar de zero. El que més troba a faltar és la família, tot i que hi parla per telèfon a diari “però no és el mateix”. També troba a faltar el temps i el menjar, sobretot la truita de patates de la iaia. A Londres sempre està ennuvolat, “fa un temps que a Tona seria un dia de sofà, pel·li i manta”, però has de canviar el xip: “Quan vaig arribar em fascinava veure els anglesos molt motivats quan sortia el sol però ara els entenc”. A la que surt una mica, ja fa plans per anar al parc. Ara comença a necessitar tornar a casa amb freqüència. Si no pogués a Tona, seria a qualsevol lloc de Catalunya, on sigui que pugui agafar el telèfon i dir “en cinc minuts ens veiem per fer el cafè”. Tot i viure a Londres, torna a casa per Nadal, Setmana Santa i l’estiu i si pot també pel seu aniversari i per l’Aplec. Sempre diu que vol viatjar i recórrer món, però al final, sempre que té quatre dies lliures, acaba a Tona.

Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Els Esquirols, des de la trinxera

1.000 Matagalls

Festa reubicada

Els Sagals descarreguen a Barcelona el segon 4 de 8 de la temporada

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Mor un home mentre pujava el Taga