Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Angi Conejo Va marxar de Tona cap a Londres sense saber què esperava de la ciutat, ja que no hi havia estat mai. Sense habitació per dormir, ni feina i amb un nivell d’anglès inferior al que es pensava. Per sort, allà va trobar un amic que la va ajudar a instal·lar-se. En els set anys que porta a Anglaterra ha canviat set vegades de pis i ha viscut amb gent de diferents països: el Japó, Alemanya, Tailàndia, Espanya, Hongria i França, entre d’altres. Treballa en allò que va estudiar, Educació Social, en una organització charity de support worker ajudant un col·lectiu vulnerable: les dones estrangeres en els centres penitenciaris, “és un treball dur, però a la vegada molt gratificant”. D’això ja fa quatre anys. Abans havia tingut diverses feines i va fer voluntariats en diferents organitzacions per guanyar experiència i referència. El que més li agrada de Londres es la seva diversitat multicultural: “M’encanta tenir amics de diferents parts del món i conèixer més sobre els seus costums i la seva cultura”, i que es poden fer moltes coses en una ciutat que “et pot arribar a absorbir i fer-te sentir petit, però t’has de mantenir fort i aferrar-te als teus objectius i a la gent que t’envolta per continuar endavant”. L’autobús és el seu mitjà de transport per poder veure els carrers i els edificis, però quan no el pot utilitzar o té pressa agafa el metro. El canvi de país va ser radical ja que va passar de conèixer a gairebé tothom, anar caminant a tot arreu, estar amb els amics i família i amb una rutina establerta, a una ciutat superpoblada, amb una enorme xarxa de metro en la qual havia d’estudiar la ruta per anar d’un lloc a un altre i on, al principi, no es va poder comunicar amb ningú perquè es va bloquejar amb l’anglès i va haver de començar de zero. El que més troba a faltar és la família, tot i que hi parla per telèfon a diari “però no és el mateix”. També troba a faltar el temps i el menjar, sobretot la truita de patates de la iaia. A Londres sempre està ennuvolat, “fa un temps que a Tona seria un dia de sofà, pel·li i manta”, però has de canviar el xip: “Quan vaig arribar em fascinava veure els anglesos molt motivats quan sortia el sol però ara els entenc”. A la que surt una mica, ja fa plans per anar al parc. Ara comença a necessitar tornar a casa amb freqüència. Si no pogués a Tona, seria a qualsevol lloc de Catalunya, on sigui que pugui agafar el telèfon i dir “en cinc minuts ens veiem per fer el cafè”. Tot i viure a Londres, torna a casa per Nadal, Setmana Santa i l’estiu i si pot també pel seu aniversari i per l’Aplec. Sempre diu que vol viatjar i recórrer món, però al final, sempre que té quatre dies lliures, acaba a Tona.

Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

Èxit del primer Cicle Mirades Singulars d’arts escèniques a Centelles

Tot a punt per al retorn dels ‘descamisats’

Redescobrint el Vic barroc

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s