Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Angi Conejo Va marxar de Tona cap a Londres sense saber què esperava de la ciutat, ja que no hi havia estat mai. Sense habitació per dormir, ni feina i amb un nivell d’anglès inferior al que es pensava. Per sort, allà va trobar un amic que la va ajudar a instal·lar-se. En els set anys que porta a Anglaterra ha canviat set vegades de pis i ha viscut amb gent de diferents països: el Japó, Alemanya, Tailàndia, Espanya, Hongria i França, entre d’altres. Treballa en allò que va estudiar, Educació Social, en una organització charity de support worker ajudant un col·lectiu vulnerable: les dones estrangeres en els centres penitenciaris, “és un treball dur, però a la vegada molt gratificant”. D’això ja fa quatre anys. Abans havia tingut diverses feines i va fer voluntariats en diferents organitzacions per guanyar experiència i referència. El que més li agrada de Londres es la seva diversitat multicultural: “M’encanta tenir amics de diferents parts del món i conèixer més sobre els seus costums i la seva cultura”, i que es poden fer moltes coses en una ciutat que “et pot arribar a absorbir i fer-te sentir petit, però t’has de mantenir fort i aferrar-te als teus objectius i a la gent que t’envolta per continuar endavant”. L’autobús és el seu mitjà de transport per poder veure els carrers i els edificis, però quan no el pot utilitzar o té pressa agafa el metro. El canvi de país va ser radical ja que va passar de conèixer a gairebé tothom, anar caminant a tot arreu, estar amb els amics i família i amb una rutina establerta, a una ciutat superpoblada, amb una enorme xarxa de metro en la qual havia d’estudiar la ruta per anar d’un lloc a un altre i on, al principi, no es va poder comunicar amb ningú perquè es va bloquejar amb l’anglès i va haver de començar de zero. El que més troba a faltar és la família, tot i que hi parla per telèfon a diari “però no és el mateix”. També troba a faltar el temps i el menjar, sobretot la truita de patates de la iaia. A Londres sempre està ennuvolat, “fa un temps que a Tona seria un dia de sofà, pel·li i manta”, però has de canviar el xip: “Quan vaig arribar em fascinava veure els anglesos molt motivats quan sortia el sol però ara els entenc”. A la que surt una mica, ja fa plans per anar al parc. Ara comença a necessitar tornar a casa amb freqüència. Si no pogués a Tona, seria a qualsevol lloc de Catalunya, on sigui que pugui agafar el telèfon i dir “en cinc minuts ens veiem per fer el cafè”. Tot i viure a Londres, torna a casa per Nadal, Setmana Santa i l’estiu i si pot també pel seu aniversari i per l’Aplec. Sempre diu que vol viatjar i recórrer món, però al final, sempre que té quatre dies lliures, acaba a Tona.

Mònica Ortiz: De Tona a Londres

La guia d’activitats per al cap de setmana

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic