Es diu Marta Lloret (la Garriga, 1982), però molts la coneixen pel sobrenom amb el qual ella mateixa s’ha donat a conèixer a través de les xarxes socials: la caçadora de masies. Actualment treballa per una empresa de documentació de patrimoni cultural i dirigeix la Fundació Mas i Terra, des d’on impulsen el projecte Masiaire, buscant masovers per a masies que estan deshabitades, amb la voluntat de recuperar-les i evitar-ne la desaparició. Entestada a posar en valor el patrimoni rural del país i del seu futur incert, acaba de publicar La caçadora de masies. Les cases de pagès, el llegat del nostre país (Columna). Dijous el va presentar a la llibreria Abacus, de Vic. “Osona és terra de grans masos, així que trobo molt apropiat que la primera presentació del llibre sigui a Vic”, tuitejava.
El llibre, que aquests dies ja s’ha situat entre els més venuts a les llistes de no-ficció en català, esdevé un recorregut per 15 masies d’arreu del país, entre les quals El Colomer, de Taradell. “No pretén ser un manual ni una obra d’història de les masies, sinó una reflexió humil sobre el llegat que hi ha entre els seus murs de pedra, d’on venen, on es troben i com afronten el futur”, adverteix la mateixa autora, que dijous no va poder evitar d’adreçar un missatge pessimista a la gent que omplia la llibreria: “He trucat moltes portes per ajudar a visibilitzar aquesta problemàtica, fins i tot he anat al Parlament, però el futur no és gaire esperançador; no sabem valorar aquest llegat dels nostres avantpassats”. La “desídia” de les administracions, la pressió urbanística, l’excessiva burocratització o les mateixes contradiccions legislatives són factors que hi juguen en contra. “A cada municipi hi ha cases que estan caient, algunes de molt importants, i tot això ja és irreversible”, va advertir Lloret. Només es podria mirar d’aturar, segons ella, si hi hagués una ferma voluntat política, “però dubto que hi sigui”.
La presentació del llibre es va fer coincidir amb la de l’últim número de la revista Descobrir, que dedica el seu dossier central a recollir la història de set de les nissagues més antigues del món rural català. Es tracta d’un extracte del llibre Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya (Edicions Sidillà), que el 2021 van escriure Xavier Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés. Els dos primers també van ser a Vic, dijous, juntament amb Joan Morales, director de la revista. “En el context que vivim, les masies haurien de tenir més futur que mai”, va insistir Morales, convençut que la situació es podria revertir “si la gent pren consciència del valor que té tot aquest patrimoni”. També Cortadellas i Pujadó van apuntar que les masies “ens aferren a la nostra realitat com a país” i que hauria de tenir “més futur que mai en el context que estem vivint”. Ara mateix ja treballen en una segona edició del llibre. Entre les 21 nissagues que recollia el primer volum hi havia el Molí de la Llavina, de Centelles (des de 1497); Ca n’Illa, de Molló (1592), i Can Padrissa, de Moià (1289).
{{ comment.text }}