Nova generació de poetes

Quan ara fa quatre anys Raquel Santanera va guanyar el seu primer premi literari, el Martí Dot de poesia a Sant Feliu de Llobregat amb Teologia poètica d’un sol ús, ja es va dir que estàvem “davant d’una veu poètica que marca un estil propi, potent i renovador, dins de la poesia en català” (Àngels Moreno, Revista Saó). No ha passat gaire temps perquè Santanera confirmés aquest vaticini, i amb només 26 anys acaba de guanyar la setena edició del Premi Pollença de poesia, que ha comportat l’edició d’un segon recull. L’escriptora manlleuenca va tornar de l’entrega del premi, a Mallorca, amb el llibre De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor). La coincidència del premi de Santanera i els d’altres autors de la mateixa generació (Jaume Coll, amb el Premi Ausiàs March de poesia i Irene Solà, amb el Documenta de narrativa) és l’evidència d’una nova fornada en la literatura osonenca. “Estem en un bon moment si parlem de quantitat, estan sortint moltes veus i això és bo”, diu Santanera. No s’atreveix a parlar de generació, perquè hi ha “temàtiques i estils molt diferents, tot i que pot haver-hi coincidència d’algunes temàtiques”, i també de referents propers com Anna Dodas. Aquest fet és molt evident en el seu llibre, que només amb el títol i la il·lustració d’entrada (un dibuix de dues torres elèctriques de la MAT, la línia de Molt Alta Tensió) remet a un món tecnològic i deshumanitzat. Santanera connecta aquest llibre amb l’anterior, on apareixia una divinitat –Babà– que encarnava el llenguatge. “És a través d’aquest, del llenguatge, que creem mons i realitats”. Al nou llibre, ja no hi ha divinitat, sinó un món material presidit per l’alquímia, el poder que transforma (tornar or allò que es plom). “Hi ha una pretensió, una vanitat, i, al capdavall, una submissió”. Els robots i màquines –com sorgits d’un relat de ciència-ficció que pren forma poètica– apareixen ja des de l’inici, en una espiral de poemes sense títol que arrossega el lector. El final és l’Epopeia mecànica, un conjunt de cants construïts com un únic discurs en la veu dels “alquimistes de la bata blanca”, creadors del món de robots i màquines. Un món de drons, processadors i cyborgs que ha portat Santanera a fer “una recerca lèxica”, obrint un camí que fins ara no tenia referents en la literatura catalana. Sí que és molt evident la referència a Palau i Fabre (L’Alquimista és un dels seus pseudònims). El darrer poema és un Cant espiritual, on Santanera remet a Maragall i al mateix Palau i Fabre, que també havia optat per aquest tipus de poema, en què l’home s’adreça directament a un déu. “Em sembla molt interessant aquesta tradició, que també inclou Susanna Rafart o Sebastià Alzamora”, la pregunta de què n’esperes tu de mi?”. Abans d’imprimir el llibre, l’autora hi va poder afegir una nota final en què fa referència a la situació dels presos polítics, que va considerar adient per a un llibre “que parla precisament de l’abús de poder”. A banda del seu vessant d’escriptora, Raquel Santanera també és activista literària, i durant els mesos d’abril i maig passats va organitzar en diferents biblioteques d’Osona el cicle de poesia Els Vespres Malgastats. En les sessions d’aquest cicle, propiciava trobades entre poetes joves d’Osona i altres de fora de la comarca per establir diàleg.

Nova generació de poetes

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029