Nova generació de poetes

Quan ara fa quatre anys Raquel Santanera va guanyar el seu primer premi literari, el Martí Dot de poesia a Sant Feliu de Llobregat amb Teologia poètica d’un sol ús, ja es va dir que estàvem “davant d’una veu poètica que marca un estil propi, potent i renovador, dins de la poesia en català” (Àngels Moreno, Revista Saó). No ha passat gaire temps perquè Santanera confirmés aquest vaticini, i amb només 26 anys acaba de guanyar la setena edició del Premi Pollença de poesia, que ha comportat l’edició d’un segon recull. L’escriptora manlleuenca va tornar de l’entrega del premi, a Mallorca, amb el llibre De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor). La coincidència del premi de Santanera i els d’altres autors de la mateixa generació (Jaume Coll, amb el Premi Ausiàs March de poesia i Irene Solà, amb el Documenta de narrativa) és l’evidència d’una nova fornada en la literatura osonenca. “Estem en un bon moment si parlem de quantitat, estan sortint moltes veus i això és bo”, diu Santanera. No s’atreveix a parlar de generació, perquè hi ha “temàtiques i estils molt diferents, tot i que pot haver-hi coincidència d’algunes temàtiques”, i també de referents propers com Anna Dodas. Aquest fet és molt evident en el seu llibre, que només amb el títol i la il·lustració d’entrada (un dibuix de dues torres elèctriques de la MAT, la línia de Molt Alta Tensió) remet a un món tecnològic i deshumanitzat. Santanera connecta aquest llibre amb l’anterior, on apareixia una divinitat –Babà– que encarnava el llenguatge. “És a través d’aquest, del llenguatge, que creem mons i realitats”. Al nou llibre, ja no hi ha divinitat, sinó un món material presidit per l’alquímia, el poder que transforma (tornar or allò que es plom). “Hi ha una pretensió, una vanitat, i, al capdavall, una submissió”. Els robots i màquines –com sorgits d’un relat de ciència-ficció que pren forma poètica– apareixen ja des de l’inici, en una espiral de poemes sense títol que arrossega el lector. El final és l’Epopeia mecànica, un conjunt de cants construïts com un únic discurs en la veu dels “alquimistes de la bata blanca”, creadors del món de robots i màquines. Un món de drons, processadors i cyborgs que ha portat Santanera a fer “una recerca lèxica”, obrint un camí que fins ara no tenia referents en la literatura catalana. Sí que és molt evident la referència a Palau i Fabre (L’Alquimista és un dels seus pseudònims). El darrer poema és un Cant espiritual, on Santanera remet a Maragall i al mateix Palau i Fabre, que també havia optat per aquest tipus de poema, en què l’home s’adreça directament a un déu. “Em sembla molt interessant aquesta tradició, que també inclou Susanna Rafart o Sebastià Alzamora”, la pregunta de què n’esperes tu de mi?”. Abans d’imprimir el llibre, l’autora hi va poder afegir una nota final en què fa referència a la situació dels presos polítics, que va considerar adient per a un llibre “que parla precisament de l’abús de poder”. A banda del seu vessant d’escriptora, Raquel Santanera també és activista literària, i durant els mesos d’abril i maig passats va organitzar en diferents biblioteques d’Osona el cicle de poesia Els Vespres Malgastats. En les sessions d’aquest cicle, propiciava trobades entre poetes joves d’Osona i altres de fora de la comarca per establir diàleg.

Nova generació de poetes

Pla per Pla

El dibuixant i el fotògraf

De Zátopek a Pep Molist, un relat per a joves sobre un corredor excepcional

Joaquim Albareda, premi Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

L'avaria d'un autocar ha obligat a tallar l'eix de Bracons sentit Olot