Nova llum al ‘Rèquiem’

Montserrat Rius El 20è Festival de Música Religiosa de Vic oferia dissabte passat el segon concert amb el Rèquiem de Gabriel Fauré a l’església de la Pietat. Doble celebració perquè també s’inaugurava la nova il·luminació de l’església. En relació a aquesta segona estrena, l’alcalde Albert Castells va destacar la importància del projecte Vicpuntzero, del qual la il·luminació de l’església de la Pietat n’era un graó més. Un lloc, deia, on estava convençut que passarien “moltes coses molt importants”. L’arquitecte de l’obra, Toni Gironès, va explicar que havien aprofitat totes les motllures i ornamentacions del barroc per fer “seqüències lumíniques”. Per demostrar·ho es van començar a encendre primer els llums dels dos àngels situats a la part superior de la paret de l’absis, les motllures que separen la volta de les naus i les capelles, una a una. Després, la Coral Sant Jordi acompanyada de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigits per Oriol Castanyer, van ser els encarregats d’interpretar una obra que se surt un xic dels cànons dels rèquiems més coneguts. No és un cant a la mort des del punt de vista tràgic sinó un cant a la mort com un fet alliberador. El mateix compositor, Gabriel Fauré, deia que era com una cançó de bressol de la mort, és per això, segurament, que va eliminar·ne una part, el Dies Irae. Una música sense grans escarafalls orquestrals, però molt intimista, molt clara, amb punts de brillantor molt bé situats, com per exemple en l’Agnus Dei, on assoleix el seu moment més àlgid, un instant suprem de dolor i, alhora, d’alliberament de la mort mai entesa com un càstig. Un camí vers la pau, la joia, el descans etern. Meravellós aquest Agnus Dei que et feia estremir i elevava la quota d’introspecció, tensió espiritual i intensitat emocional fins al límit. Tot això era possible, també, gràcies a un cor amb una formació, tècnica i capacitat coral plena. A un baríton, el manlleuenc Ferran Albrich, molt segur i esplèndid sobretot en el penúltim moviment Libera Me amb uns regis·tres greus molt encertats, i una soprano, la manresana Assumpta Mateu, d’un gran talent que va reeixir en el solo Pie Jesu amb una controlada emissió mezzo voce i un gran domini de la respiració. El gran artífex perquè el concert sortís brodat va ser el seu director, Oriol Castanyer, que va conduir amb el gest ample i fermesa fins a aconseguir que la música anés assolint graus d’intensitat elevats a mesura que avançava l’audició fins aca·bar amb una atmosfera més esmorteïda en la peça final, In paradisum. Tota una lliçó de mestratge que va fer brillar una partitura d’especial calidesa, un so elegant i una excel·lent tècnica. En resum, un dels millors i més bonics rèquiems, una bellíssima interpretació i un excel·lent regal de Setmana Santa. Abans del Rèquiem i per escalfar motors, la coral va interpretar uns motets gregorians de Durufle i el Càntic de Jean Racine del mateix Fauré, de qui enguany es compleix el primer centenari de la seva mort.

Nova llum al ‘Rèquiem’

Mushkaa, The Tyets, Figa Flawas, Els Pets i Doctor Prats actuaran a la 5a edició del Cabró Rock

“Les cançons d’aquest disc són de les que no podries fer amb 25 anys”

Un concert imprescindible

El Cor de Cambra del Palau actua a Campdevànol

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost