Novel·les amb arrels

Dos dels darrers llibres presentats en vigílies de Sant Jordi tenen punts en comú. Són d’autors propers generacionalment i parteixen dels seus records i vivències als respectius pobles. Es tracta de Sessió de nit, de Josep Riera, d’Oristà, i La casa de l’esllavissada, de Salvador Vergés, de Sant Joan, on cadascun d’ells els han presentat. Per a Josep Riera, és la continuació del camí que va iniciar en la narrativa amb Sessió de tarda (Cal Siller, 2020), després d’una llarga trajectòria dedicada principalment a la poesia. Però si en aquell cas era un relat autobiogràfic, ara és ficció, si bé parteix d’una mateixa idea “del poble com a espai comú de la gent”. El protagonista que ha creat, en Nasi, és un home que viu en una casa de pagès sol. “No li importa que la vida avanci sense ell”, diu Riera. Mula i carro no han estat ni substituïts pel tractor. Però en Nasi amaga una part de la seva vida que ningú més no sap: llegeix, té molts llibres i el seu plaer és sortir cada vespre a l’eixida a llegir. Quan es va fent gran, la vida d’en Nasi trontolla: la mula mor i ell en passa pena sense escarafalls, de la manera que ho passava la gent de pagès. La memòria li falla i li fa por de perdre-la del tot. És llavors quan apareixerà a la seva vida una dona amb qui havia tingut relació i feia més de trenta anys que no es veien. “El veu desvalgut i decideix que l’acompanyarà”, en un tram final del relat en què l’amor i la literatura es barregen: en Nasi tindrà qui l’acompanyi a llegir a l’eixida. La presentació a Oristà es va fer amb lectura a càrrec del col·lectiu Dones Que Cremen Romaní i cant de la Coral Gescanta. Per la seva banda, Salvador Vergés poua també del record de la infantesa a la seva casa pairal de la Roca, a prop de Sant Joan. Des d’allà es veia el rastre d’una gran esllavissada de terra, on es deia que havia quedat sepultada una casa de pagès i els seus habitants. Salvador Vergés / MARC CARGOL A La casa de l’esllavissada aquest fet és el punt de partida del relat, que situa a Ogassa. “Es deia que només s’havien salvat un nen petit i un gos”, explicava Vergés en declaracions a La Veu de Sant Joan. La història se situa en els anys de la postguerra, en l’ambient de privacions de l’època “tot i que ells no patien tant perquè no sabien com n’estaven de malament”. Amb les trobades amb els maquis –Quico Sabater havia passat per una casa de Sant Joan– que acabaven veient “que eren persones normals” i no temibles criminals. Amb el record de la guerra de la qual havia tornat el pare “sense acabar mai d’entendre la disciplina militar”. Però el relat també “evoca la llibertat de l’amor”, que els joves de l’època busquen com a esperança i sortida. La presentació va tenir lloc dissabte al Palau de l’Abadia de Sant Joan, en el mateix acte en què es van entregar els premis literaris del certamen Joan Maragall.

Novel·les amb arrels

De la música a la lectura

Un Sant Jordi anticipat a Vic

De la Fisher-Price a RAC105

Clementina Arderiu, recordada a Torelló pels seus besnets

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec