“La Pilarin va recomanar als meus pares que em dediqués a les belles arts”

Nascut a Vic i havent passat la infància a Ripoll, Oriol Arumí (1972) és muralista i la seva obra transcorre entre el figuratiu i l’abstracte, la realitat i la fantasia. En aquesta conversa, repassem la seva trajectòria. En quin moment va veure que tenia un do especial per les arts plàstiques?Des de ben petit que vaig tenir la sort que a casa compraven el Cavall Fort. Em vaig aficionar al còmic gràcies als dibuixos de la Pilarin o el personatge del Sergi Grapes. A casa sempre tenia material, paper, llapis, i em van apuntar a Escola d’Art amb Magda Martí. Em va anar molt bé per tocar materials i practicar. A més als Salesians recordo que a setè, Josep Mascaró em va fer fer la portada de la revista Nosaltres. En aquell moment vaig veure que potser m’hi podia dedicar. Al cap d’un parell d’anys mossèn Lluís Molins va encarregar-me un joc de l’oca dels monestirs, i m’ho va pagar amb 10.000 pessetes per a material. Recordo que Eudald Fajula també em va fer diferents encàrrecs per l’Ajuntament. A més que Pilarin Bayés, que era amiga de la família, va recomanar als pares que fes Belles Arts. En certa forma ella va apadrinar-me per acabar sent el que he esdevingut. Sempre ha pogut treballar com a artista?Viure de la pintura costa molt i he hagut de fer altres aspectes. He passat per crisis, i he hagut de fer de mosso de magatzem, de jardiner, de transportista. Feines esporàdiques que no m’han allunyat del món de l’art. Algunes temporades he treballat de professor a secundària, o fent classes particulars. Això m’ha donat una seguretat econòmica. Els murals que mostra a través de les xarxes s’han convertit en la seva principal ocupació?Sí. El muralisme et publicita per si sol. Quan fas un mural, gairebé automàticament t’ajuda a fer-ne dos o tres més a la mateixa zona. A banda que les xarxes també hi contribueixen quan hi publiques la teva obra. Però no deixa de ser una feina incerta. Pots passar tres mesos sense que surti res. I llavors tot el contrari, que no donis l’abast durant un temps. En tot cas m’agrada que sigui així, adaptant-me a les situacions. Creu que està prou valorat l’art urbà, pels ciutadans o els polítics?No ens podem pas queixar. Més aviat pateixo per la competència de la gent jove, que, d’altra banda, benvinguda sigui. A partir de la població de Penelles, que va sortir a El foraster de TV3 i on en tenen un gran nombre de murals, els mateixos veïns que no ho veien massa clar van sentir-se importants. Els pobles dels voltants s’hi han afegit, fins i tot amb festivals a Lleida o Torrefarrera. A Ripoll s’ha fet algun intent, encara que no ha acabat de quallar. Al barri dels Ferroviaris s’hi va fer un mural replicant un programa de cine de mitjan segle XX, en castellà, que fins i tot hi ha polítics que han proposat esborrar-lo.En aquelles parets m’hauria agradat pintar-hi els gegants de Ripoll. Però havent-hi parets com hi ha, abans en faria en altres llocs i deixaria que aquesta es vagi degradant. Veu relació entre el land art que mor per si mateix, i l’art urbà que sovint també acaba extingint-se?Sí que s’assemblen. El muralisme no hauria de ser tan efímer, però depèn de la qualitat dels materials i de la base. Sovint els pressupostos municipals no afavoreixen que siguin massa bons. En encàrrecs particulars no passa tant. Al pòrtic dels Salesians hi havia les parets plenes d’imitacions a l’estil Miró que havien fet els alumnes a inicis dels anys vuitanta, però que ja fa anys es van acabar emblanquinant. Què en pensa?Per mi el normal hauria estat perllongar-ho, repintant-los periòdicament. Potser falta una mica de coneixement d’aquest art. Vostè ha viscut a Ripoll, però ha passat gran part de la seva vida a fora. El seu Facebook continua dient que és de Ripoll.Hi vaig passar la infància, en tinc molt bon record, hi vinc sovint, i potser algun dia hi tornaré. Vaig fer Belles Arts a Barcelona, i m’hi vaig quedar, suposo que per les oportunitats, la inèrcia, perquè hi havia viscut fins als 6 anys i ja m’agradava. He voltat per feina, a Montserrat, Manresa, Girona, una etapa al Camerún, i ara a Lleida, on vaig arribar per treballar de professor. Hi tinc els fills, la mare i és complicat que em mogui de la zona. El Ripollès m’encanta, perquè viatjant m’he adonat que tothom vol viure allà d’on és. Per mi com les muntanyes i el clima del Ripollès, no he trobat enlloc. Ara som refugi climàtic…Potser ajudarà a pujar la població. Qui vulgui veure obra teva al Ripollès on ha d’anar?Als Pastorets he fet una decoració que calia refer, al pla de Sant Pere hi ha un muralet d’un gall i al túnel de la variant anant cap al Remei, que vaig dedicar a Eudald Alabau. A Vic també hi tinc un parell de murals. M’agradaria fer-ne més al Ripollès. L’Scriptòrium va fomentar que façanes del centre es rehabilitessin amb motius cal·ligràfics. Ho valora més la gent de fora que els vilatans?Segur que ve gent només per fotografiar-se amb el mural de Millo, davant del Maragall. Té molt renom i és un atractiu pel municipi, perseguit per gent que els valora. La portalada del Monestir sí que ve a veure-la més gent, ja hi estem acostumats, però això no impedeix que pugui haver-hi més espais apreciats per un públic diferent, o potser fins i tot pel mateix.

“La Pilarin va recomanar als meus pares que em dediqués a les belles arts”

“Quan un alumne em diu que no seria qui és si no hagués passat per l’aula, la feina ha valgut la pena”

Del ciclisme a l’atletisme

Els bessons salvavides

L’aixecada de la Gala, segon a segon

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll