“Osona i el Ripollès són comarques formatgeres”

Aquest cap de setmana s'havi de celebrar a Vic l'11a edició del Lactium, la gran fira de formatges artesans, suspesa arran de la crisi del Coronavirus. EL 9 NOU ha volgut parlar del sector amb el seu director, Isaac Gelabert S’ha hagut de suspendre el Lactium 2020, quan la mostra estava vivint una clara línia ascendent. Pot afectar la seva progressió aquesta aturada d’un any? No ho crec, la suspensió ha estat per una raó de força major i en el marc d’una crisi sanitària i social global. L’edició de 2020 estava ja molt avançada, amb el compromís tant de les institucions com dels patrocinadors privats i més de 60 formatgeries havent sol·licitat de participar-hi. Una altra cosa és quines conseqüències pot tenir aquesta crisi en clau econòmica, social, d’ocupació d’espais públics, etc., però això crec que és aviat per valorar-ho en clau Lactium. Amb 11 edicions al darrere, la sensació és que ja s’ha trobat el format ideal? El format funciona, hem trobat una fórmula on conviuen molt bé la part professional i la lúdica, divulgativa i de consum per a aficionats al formatge. L’any passat vam tornar a créixer en visitants i vam detectar una important presència de professionals catalans i de l’Estat espanyol que venen a Lactium a conèixer formatgers i formatgeries. L’entorn del parc Balmes, on s’ha fet els últims tres anys, i les dates són ideals? El parc Jaume Balmes és un gran espai per fer una mostra com Lactium, les mides i característiques d’ambdues coses avui s’adapten perfectament. El parc ens aporta una localització exterior, orgànica, amable i que convida a estar-s’hi. Les dates són bones, el mes de maig ens situa en una part del calendari, la primavera, on el sector està molt actiu i no hi ha grans esdeveniments especialitzats en formatge. Un dels èxits ha estat la capacitat de convocar un gran nombre de formatgeries catalanes, oi? L’èxit crec que ve donat per diversos factors: l’encert de l’Ajuntament de Vic de revisar i replantejar Lactium fa quatre anys, i fer-ho de bracet amb ACREFA, l’associació que reuneix i representa més del 80% de les formatgeries artesanes de Catalunya. Haver reunit un equip de persones que treballa amb rigor, professionalitat i molta il·lusió. El suport institucional i de l’empresa privada, que ens permet fer el Lactium que ens imaginem i volem compartir a cada edició, i… la llista és llarga. Que darrere cada parada hi hagi el formatger és clau? Absolutament, i entenem que no pot ser d’una altra manera. La presència dels formatgers és un fet diferencial i clau per nosaltres. Aquesta presència assegura als visitants gaudir del testimoni dels que més saben i coneixen el formatge. L’any passat, de la mà de Creacció, vam preparar una guia per a les formatgeries expositores, on els acompanyàvem entorn a com preparar la posada en escena i a construir el seu relat per estar a Lactium. Per nosaltres és clau que l’experiència del visitant sigui valuosa, diferenciada i autèntica. L’any passat gairebé una quarta part de les formatgeries eren d’Osona i el Ripollès. És important aquest pes específic del territori immediat per donar credibilitat a la fira? Osona i el Ripollès són comarques formatgeres, com ho posen de manifest les més de 25 formatgeries artesanes que actualment reuneixen. Dit això, Lactium s’expressa a través de 40 formatgeries d’arreu de Catalunya, la presència del sector al territori és important, però no capital. Creu que realment la fira ja és de referència dins del país? Després de la notícia de la suspensió de l’edició 2020, vam rebre moltíssims missatges d’arreu del país animant-nos i donant-nos suport. Això ens pot fer pensar que Lactium és referència i genera empatia entre professionals i aficionats. Però li cal més projecció exterior? És la següent etapa. Els primers tres anys han servit per crear i consolidar el model i guanyar-nos la confiança de patrocinadors, formatgers i visitants. Per a l’edició de 2020 ja estàvem treballant en aquesta direcció i en propostes que projectin Lactium com un esdeveniment sensible i responsable amb els grans temes globals que amb més o menys urgència cal abordar. El sector del formatge és encara molt jove a Catalunya, tot just fa 30 o 40 anys que van sortir els primers pioners… Com a sector organitzat, és cert, és molt jove. Altra cosa és el formatge, un producte que neix de la necessitat de conservar la llet. A Catalunya sempre s’ha consumit formatge, mitjançant l’autoconsum, l’intercanvi en mercats, etc., però era un producte sense glamur i definició. Tanmateix, tot i aquesta joventut, avui Catalunya gaudeix d’una xarxa de formatgeries artesanes molt potent, on s’elaboren bons i diferenciats formatges, amb el relleu generacional assegurat i amb persones molt preparades i amb una visió àmplia i actual del formatge. Hi ha prou cultura formatgera? Cada vegada més, és molt important la feina que es fa des d’esdeveniments com Lactium o la Fira de la Seu, on connecten consumidors i formatgeries. Cal reconèixer també el treball del petit comerç, de les botigues especialitzades, de campionats i concursos, els mitjans de comunicació, etcètera. En aquest sentit, el formatge és un producte notable i agraït, que reuneix cultura i gastronomia, paisatge i biodiversitat i un catàleg de varietats molt divers i ric a l’hora de degustar-lo i gaudir-lo. Els últims anys s’hi ha incorporat molta gent jove amb una gran creativitat. Què els aconsellaria? Observar i crear sinergies amb el seu entorn més pròxim. Planificació d’empresa, amb objectius i terminis. Formació contínua, tastar formatges i visitar altres formatgeries. Crear canals de comunicació amb la seva comunitat de clients. Ser sensibles i actius en valors com la responsabilitat i la sostenibilitat. Fer molta varietat de formatges no vol dir sempre qualitat… Perseguir l’excel·lència ha de ser el repte de les petites formatgeries? El primer objectiu ha de ser fer formatges de qualitat. Per aconseguir-ho cal tenir llet d’alta qualitat, bona formació professional i les instal·lacions adequades. La creació d’un formatge és un procés llarg que està sotmès a moltes variables: la llet, la climatologia i les condicions microbiològiques i el factor humà. Possiblement elaborar molta varietat de formatges si el procés és artesà i es treballa amb llets vives pot afectar a vegades la regularitat. S’estan fent bé les coses a Osona en aquest sector? Osona és una de les capitals gastronòmiques i agroalimentàries de Catalunya. En clau formatge, crec que el sector progressa adequadament en quantitat i qualitat. De fet, a les tres edicions celebrades del Premi Millor Formatge Català Lactium, han resultat guanyadors formatges fets a la comarca. Aquesta dada no em sembla una casualitat, coneixent l’alta professionalitat del concurs i del jurat, i la transparència amb què han estat escollits aquests formatges. Com està afectant la crisi de la Covid-19 al sector del formatge artesà? El 50% dels canals de comercialització del formatge artesà estan concentrats a la restauració i als mercats i fires. Aquest mercat amb l’estat de confinament ha quedat totalment aturat. Dit això, opino que el sector ha reaccionat bé, de manera solidària i responsable, assegurant la transformació de la llet dels ramaders i adaptant-se ràpidament a la situació. En aquest sentit, des de Lactium hem col·laborat activament en un projecte anomenat Formatgers en Confinament. Un portal en línia especialitzat en la venda de formatges artesans i catalans, que ha estat un èxit i que s’ha convertit en un canal comercial molt útil i actiu per a les formatgeries.

“Osona i el Ripollès són comarques formatgeres”

Teatres i teatrets d’Osona i el Lluçanès, de nou junts per promocionar la cultura

L’art i la solidaritat, units en memòria de l’arquitecta i artista Anna Pont

Per recordar… i per recordar-les

Els culs que expliquen unes vides: “Rodonet i en forma de cor; fet de pell, memòria i ardor”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres