L’art surt dels seus llocs convencionals i surt a trobar el públic. L’art deixa entrar el públic en els espais íntims on es crea. Creadors i creacions fora del seu espai de confort per buscar la connexió amb una ciutat que a vegades en fa bandera però que no en mostra prou convenciment. Amb aquest esperit neix Parada Zero, una iniciativa que des d’aquest cap de setmana fins a mitjans de juny pretén marcar una fita dins de Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016 i projectar-se en el futur.
La idea neix “com un projecte per situar Vic com a ciutat de les arts”, explica Maite Palomo, d’ACVic, un dels socis d’aquesta aventura. S’hi afegeixen l’Escola d’Art i el Museu de l’Art de la Pell. “Vic és un referent, però hauria de posicionar-se en l’àmbit català”, diu Josep M. Riba, director del Museu Episcopal de Vic i el Museu de l’Art de la Pell. Ha de ser un lloc d’aturada obligatòria: parada. I zero per marcar que aquest és un experiment amb ganes de continuïtat, i que després vindrà un u, un dos o un tres…
Estudiants, artistes consagrats, gent d’altres disciplines… tots faran aportacions de Parada Zero amb la intenció de “trencar apriorismes”. Al llarg dels propers dies es desplegaran cinc propostes, de les quals tres comencen aquest cap de setmana. Obriran el foc aquest divendres els alumnes, exalumnes i professors de l’Escola d’Art de Vic en una antiga botiga del carrer de la Riera presentant -Íssim, una reflexió col·lectiva sobre “els líders, els mites i els herois” per contraposició a l’anonimat i la vida quotidiana. El dissabte es posa en marxa el Projecte ExAbrupto, darrere del qual hi ha els impulsors d’Art i Escena, un festival d’art trencador que des de fa dos anys es porta a terme a Moià. ExAbrupto aterra a Vic amb accions artístiques que es podran veure en un local del carrer de la Mare de Déu dels Àngels (cantonada al carrer de Dues Soles). A dins, les accions i performances de 24 artistes i a l’exterior, ocupant la plaça de l’Estudiant, un mercat sobre l’autoedició (des d’editorials alternatives fins a fanzines, passant per material musical vintage). La tercera proposta és Gestos Mínims, Incidència Màxima, amb alguns dels noms artístics més coneguts i el denominador comú del treball en vídeo: Ignasi Aballí al Casino de Vic, Andreas M. Kaufmann a l’església de La Pietat, Wilfredo Prieto al pati de la Santa Creu i Antoni Muntadas a la seu d’EL 9 NOU.
Per al dia 9 de juny, queda una altra de les accions en un espai singular, el de les Adoberies. Sota el títol d’Espais de fricció, la prepara el col·lectiu A+, que està treballant des de fa mesos per mantenir viu el debat sobre aquest patrimoni de Vic. Entre els dies 3 i 11 de juny també s’activarà Taller dins del Taller, gràcies al qual el públic podrà recórrer els tallers de sis creadors de Vic, que a més tindran convidats –altres artistes o entitats socials– amb els quals establiran un diàleg.
{{ comment.text }}