En Pau és tranquil, reposat i un pèl tímid; la Laia, esbojarrada, moguda i molt extravertida. Durant més de 30 anys, molts nens i nenes s’han emocionat, han après i han rigut amb les històries d’aquests dos entranyables germans literaris, sorgits a mitjans dels anys 80 de la imaginació de dues mestres osonenques, Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer, i que van prendre cos i forma sota el traç inconfusible de la ninotaire Pilarín Bayés.
Molts infants, alguns dels quals avui ja pares i mares, també hi van aprendre a llegir a través de les seves aventures. En homenatge a aquesta tasca, aleshores pionera, Eumo Editorial acaba de publicar Aprenc a llegir amb en Pau i la Laia, un llibre que recull, en un únic volum, cinc de les històries que acompanyaven els 10 primers quaderns de lectura (Anem a la masia; Ai, Terri, Terri…; Ha nascut en Marçal; La Festa Major, i Les colònies d’estiu). Per presentar-lo, l’editorial i Muntanya de Llibres van convocar, divendres al parc Segimon Serrallonga de Vic, una primera trobada de Paus i Laies –només de canalla amb aquest nom n’hi havia gairebé una vintena–, en una proposta que podria tenir continuïtat.
Amb 58 títols i més de dos milions d’exemplars venuts, els contes d’en Pau i la Laia han esdevingut uns “clàssics”, reconeixia una de les coautores, Adelina Palacín –Verdaguer no hi va poder assistir–. El secret? “Que encara que el temps passi, l’esperit és el mateix, perquè els sentiments i els valors de la canalla són els de sempre.” També Pilarín Bayés es mostrava “molt il·lusionada” de veure com aquests personatges continuen despertant l’interès de les noves generacions, i que ho fan sense necessitat de protagonitzar fets sobrenaturals o extraordinaris, sinó simplement amb “disbarats, alegries o problemes d’estar per casa”.
La bona resposta de la iniciativa –que s’havia de celebrar el passat mes d’abril, però es va haver d’ajornar arran del coronavirus– podria animar a repetir-la un cop l’any, en aquest format de trobada de Paus i Laies, avançava la directora de l’editorial, Montse Ayats. Feia tres anys que no sortia cap nou volum d’en Pau i la Laia –l’última col·lecció va estar vinculada a les tradicions catalanes–. Potser per això, Palacín i Bayés no van parar de signar-ne exemplars.
{{ comment.text }}