Petja maçònica a Casa Ricart

Dues columnes amb capitell jònic arrecerades dins del vestíbul de la planta baixa; la imatge d’un sol radiant, de l’escaire i el compàs o del Temple de Salomó representats entre les pintures que decoren la planta noble, o el mosaic de geometria sagrada que figura al bell mig de la glorieta que presideix la façana. Són alguns dels elements que han permès concloure a l’advocat vigatà David Oliva, aficionat des de fa anys al món de la simbologia, que la Casa Ricart, una de les icones de l’arquitectura modernista de Vic, conté, “amb tota seguretat”, empremtes maçòniques. Una hipòtesi que defensa i recull en un llibre que ell mateix ha autoeditat, titulat Possibles empremtes maçòniques a la Casa Ricart de Vic i simbologia derivada coincident, del qual ha editat, d’entrada, un centenar d’exemplars. La seva recerca, ara, se centra a determinar si el propietari o l’arquitecte que van construir la casa a finals del segle XIX eren realment francmaçons iniciats. Fins ara no li consta cap altre rastre pròpiament maçònic confirmat a Vic. Tot va començar fa un any i mig, quan Oliva, cofundador del gabinet d’advocats Just Consulting, va visitar la Casa Ricart amb la incipient intenció de traslladar-hi el despatx –fet que es va acabar consumant aquest mes de setembre, de bracet amb l’assessoria empresarial Comput–. En aquella visita, Ramon Colomer, de Colomer-Rifà –l’empresa que va comprar l’immoble el 2014 i el va rehabilitar–, li va ensenyar les dependències i li va fer notar un símbol que el tenia “intrigat”. Es tractava d’un mosaic dibuixat al mig de la cúpula “celesta” que cobreix la glorieta adossada a la façana principal. Oliva, que fa anys que s’ha aficionat a indagar sobre el món de la simbologia en general i la maçoneria en particular, va quedar “gratament sorprès” i no va dubtar a posar-se en contacte amb algú més expert, que li va confirmar que, en realitat, es tractava d’un símbol de l’anomenada geometria sagrada, una disciplina “a la qual els maçons de tots els temps rendeixen estudi i tribut”. A partir d’aquí, Oliva –a qui en aquella primera visita també li havia cridat l’atenció la presència “colpidora” de dues columnes de pedra amb capitell jònic que presidien l’entrada pel carrer de Santa Maria– s’hi va capbussar de ple: “Si hi havia aquells primers símbols clarament maçònics, n’hi havia d’haver més”, es va conjurar. Durant dies es va passejar per cada una de les estances de la casa. I a cada visita, noves evidències. En especial, a l’entorn de la planta noble del primer pis. En una de les pintures restaurades, per exemple, hi va trobar tres querubins, un dels quals subjectant a cada mà un escaire i un compàs, dos dels elements constructius icònics de la maçoneria. Al seu costat, pintat al sostre, un sol radiant amb set punts de llum, un altre número clau per a aquest ordre, i en un raconet, un petit frontal amb el Temple de Salomó. Tot plegat, elements, sovint aplegats en ternes, “intensament maçònics”. Ho va acabar de reforçar, “de forma concloent”, l’aparició, en una pintura lateral d’una altra estança, de dues imatges “potents” més: la d’Hermes Trismegist, considerat el fundador llegendari de l’orde maçònic, i la del Caduceu, amb les dues serps representant el bé i el mal. La representació de la figura d’un drac, en dos espais diferents de la casa, o d’un paó reial són altres pistes remarcables, desgrana Oliva en el seu estudi. “Res està col·locat a l’atzar”, sentencia, tot recordant que aquest és un món “atractivament” hermètic. “Els símbols maçònics oculten les seves ensenyances. Només són visibles a ulls dels iniciats o els estudiosos, tot revelant unes al·legories que tots els maçons del món entenen”. Després d’haver invertit prop de 200 hores en aquesta recerca i d’haver visitat altres temples maçònics, Oliva manté “subjectivament” la tesi que aquesta finca “té rastres o elements de naturalesa o influència maçònica evidents, i posats en l’espai de la manera més intencional”. A Oliva no li consta que hi hagi cap més espai de la ciutat on s’hagin pogut confirmar altres petges maçòniques, malgrat que a voltes se li han buscat similituds estètiques amb el mateix modernisme, “pel seu culte a la natura”. L’advocat està decidit a anar una mica més enllà per mirar d’esbrinar una possible “iniciació o vinculació maçònica” per part del propietari de la finca, Miquel Ricart, (1843-1912), o l’arquitecte que la va projectar, Antoni de Ferrer (1844-1909). Una tasca “difícil”, admet, sobretot per la “intensa discreció” que, durant segles, ha mantingut aquest orde iniciàtic, considerat herètic a ulls del mateix franquisme. El repte està servit. LA FRANCMAÇONERIA La francmaçoneria, o maçoneria, és una institució filantròpica, filosòfica i iniciàtica amb una llarga història: instituïda al segle XVII, té precedents que es remunten a l’edat mitjana. Això no obstant, encara avui la valoració de la francmaçoneria és objecte de tòpics i d’idees preconcebudes, en gran part degudes a les condemnes, les prohibicions i els atacs de què va ser objecte durant segles. Les estimacions apunten que hi ha uns cinc milions de francmaçons arreu del món, agrupats en lògies. La francmaçoneria no té una estructura centralitzada i se’n descriuen diferents corrents. El seu ideari persegueix la recerca de la veritat o el perfeccionament individual orientat cap al progrés moral, intel·lectual i material de la humanitat.

Petja maçònica a Casa Ricart

“Pagaria per tenir una mica més de paciència”

“Des del segle XII sempre hi ha qui ha vetllat per l’arxiu, fins i tot en períodes de guerres”

Centelles, fidel a la ratafia

Estrena amb nota de la Fira de Sau

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”