“Roda de Ter, 7 de novembre de 1980. Els envans que separen la realitat del somni són tan fràgils perquè tampoc d’ells en tenim sinó la certitud de la seva incertesa.” Així comença el dietari La llibreta borda, que l’escriptor Pep Rosanes-Creus (Manlleu, 1957) va mantenir amb intermitències al llarg de 16 anys. L’editor Jesús Aumatell ha començat la publicació de l’obra sencera, inclosa en 10 llibretes, a cada una de les quals dedicarà un volum. La primera, amb el títol de La paradoxa del ser, s’ha publicat ara i aquest dijous a la tarda es va presentar en un format adient a la situació actual: una conversa entre autor i editor retransmesa per Facebook Live, un des de l’Esquirol i l’altre des de Barcelona.
Aumatell, que ja va recuperar en dos volums l’obra poètica completa de Pep Rosanes-Creus, treu a la llum ara aquestes llibretes inèdites. No és un dietari a l’ús, més aviat “un contenidor de retalls de tota mena, ordenats en l’ordre cronològic en què s’anaven gestant”. Tot i això, Aumatell creu que és innegable el seu valor literari perquè “té un component experimental de gran valor literari”. Una mena d’assaig de l’estil que el poeta va construint, i que per tant “no està pensada en paràmetres tancats”, sinó que evoluciona amb el pas del temps, fins la darrera anotació de l’any 1996.
En les pàgines del dietari, es revela que en el cas de Rosanes-Creus no es tracta d’algú que, de jove, volgués cremar etapes, sinó de “la seva voluntat d’assimilar amb rigor mestratges valuosos”, diu Aumatell. Els autors de referència en què s’emmiralla són molt diversos. Des d’Edgar Allan Poe en la narrativa fins a Salvador Espriu en la poesia. També Carles Riba, Paul Valéry, Stéphane Mallarmé… i més endavant, Gabriel Ferrater i Cesare Pavese, que seran decisius en la seva veu poètica madura.
L’inici del dietari, l’any 1982, coincideix aproximadament amb el moment en què se li diagnostica a Pep Rosanes-Creus la malaltia que pateix, una esclerosi múltiple. En la seva obra poètica amb prou feines apareix esmentada explícitament. “Comprovem com un xicot de només 23 anys va assimilant la dura realitat de patir una malaltia crònica degenerativa”, i malgrat tot segueix el seu camí literari.
En la presentació virtual, l’escriptor va agrair a Aumatell l’esforç per haver portat endavant l’edició del primer volum d’aquest dietari. “Primer no n’estava gaire convençut, però ara me n’alegro molt”, va dir.
Aumatell es proposa editar els 10 quaderns de la Llibreta borda, progressivament. L’edició digital està disponible a la plataforma Lektu i també se n’ha fet una tirada curta en paper, tot i que aquesta no es distribuirà mentre es perllongui l’actual situació de confinament. L’editor en llegirà cada dia un fragment des del seu perfil de FB, en les properes jornades.
{{ comment.text }}