El meu besavi era un italià que a principis del segle XX se’n va anar a l’Argentina… situació típica. La seva càmera era una Kodak Brownie, la més popular d’aquell moment. I aquí va començar la història: jo soc investigador de la comunicació, m’interessava molt la història, l’evolució de tot l’ecosistema mediàtic. I vaig pensar per què no fer una història de la comunicació a partir dels fòssils mediàtics. De 25 d’aquests fòssils, en concret.
Un fòssil mediàtic no deixa de ser un instrument que en un moment o altre va servir per comunicar-nos?Sí, m’interessa molt la materialitat de la comunicació, no tant el fet o la història sinó l’artefacte. I quan mires la història de la humanitat, està plena de peces i dispositius vinculats a la comunicació.
A través d’ells es pot explicar la història de l’Homo sapiens?En efecte. Vaig seleccionar 25 ítems d’una llista prèvia de més de 90. Vaig buscar-ne de no tan coneguts. Per exemple, no parlo de la famosa Pedra de Rosetta –la que va servir per desxifrar els jeroglífics perquè al costat hi tenia una transcripció en grec– sinó del vas de Caylus, que també es va trobar a Egipte i que tenia quatre formes d’escriptura cuneiforme, gràcies a aquest vas es va obrir el camí a entendre llengües que s’expressaven per escrit d’aquesta manera. Tampoc no hi surt la famosa escultura de l’escriba assegut que es conserva al Louvre, sinó d’una figura semblant de la cultura maia. Vaig triar fòssils amb històries interessants que expliquen l’evolució (i l’expansió) de l’Homo sapiens.
Tot i que el primer dels seus fòssils potser no era exactament d’aquesta nostra espècie sinó de l’antecessora, l’home de Neanderthal. En una cova prop de Gibraltar que se suposa que van habitar, hi ha gravat a la pedra un símbol que és exacte, clavat, al que fem servir habitualment per etiquetar, el coixinet #. És sorprenent!Té 40.000 anys i és conegut com el hashtag neanderthal. Òbviament, eren diferents grups de línies i aquests neanderthals van crear la que avui interpretem com el coixinet. En aquell moment, ja en quedaven molt pocs i es creu que Gibraltar és el lloc on els últims van resistir l’onada de l’Homo sapiens. Cinc o deu mil anys després d’aquesta cova de Gibraltar, ja pintaven a la cova d’Altamira. Ara sabem que es van creuar les dues espècies, és possible que l’autor del símbol ja en tingués una part. No podem parlar d’un sistema de comunicació molt sofisticat, però ja tenien una forma d’expressió, aquests signes marcats en una roca.
Un altre que és una meravella és la Cova de les Mans, a l’Argentina. Empremtes de les mans humanes a les parets. Vista avui, sembla gairebé una expressió d’art contemporani.L’empremta de la mà és universal. La descoberta va portar a repensar tot el calendari de l’ingrés de l’Homo sapiens al continent americà. Es pensaven que havia estat fa 10.000 anys i ara sembla que va ser molt abans.
Acotació abans de continuar el nostre camí cronològic: és un llibre que vol evitar la mirada eurocèntrica: que hi hagi exemples de tot el món.La mirada eurocèntrica s’explica en part per la impremta, pels primers mitjans de comunicació que neixen aquí… Però m’interessava una mirada més global, per això parlo de les escriptures de l’illa de Pascua, parlo de l’Àfrica amb els manuscrits de Tombuctú o dels quipu –un sistema de registre amb cordes– de les comunitats andines.
Ja que ha parlat de la impremta. Segurament un dels fòssils tecnològics de més transcendència de la humanitat. Situem el seu origen amb Gutenberg i a Europa, però vostè diu que va ser una coincidència d’aquell moment del segle XV, que ben bé podria haver passat en un altre lloc del planeta.Molt abans de Gutenberg, a la Xina o a Corea ja hi havia sistemes d’impressió. No tenien alfabet sinó ideogrames –com avui– i tenien un sistema a partir de fusta, porcellana i més endavant, el metall. L’invent de Gutenberg va funcionar a Europa perquè aquí estava molt consolidada l’escriptura alfabètica. Però el paper o la tinta van arribar de la Xina. Molts invents o tecnologies ens van arribar d’allà.
“La biografia de Gutenberg podria ser la de qualsevol emprenedor de Silicon Valley”, diu.Ni més ni menys. Necessitava un soci capitalista, el va trobar i va començar a desenvolupar la seva idea. Partia de les premses de l’oli, i de col·locar-hi els petits tipus de les lletres. No oblidem que ell era un orfebre, la seva especialitat consistia a treballar petites peces de metall. I tenia visió de negoci: el primer llibre que fa és la Bíblia, perquè és on hi havia el mercat. Tot i això, no li va funcionar econòmicament, les màquines se les va quedar el soci capitalista, que va iniciar una nissaga d’impressors.
Hem comparat Gutenberg i Silicon Valley. També fa un paral·lel entre el telègraf del segle XIX i internet a finals del XX. Totes dues signifiquen la irrupció d’una forma de comunicació global.És que el telègraf va ser una primera estructura de comunicació global. La primera transmissió la va fer Samuel Morse l’any 1837, i si ens traslladem cap a la dècada del 1860, el telègraf ja arribava a Austràlia, o a l’Argentina. El centre era Londres, la capital de l’imperi britànic, i el telègraf actuava com a sistema nerviós d’aquest domini. Era elèctric i es basava en un codi binari: moltes semblances amb l’actual infraestructura mundial de la xarxa.
No tot, però, són històries d’èxit. Esmenta el fax com un fracàs, un epic fail. Ja en el seu moment d’esplendor, als anys 80 i principis dels 90, algun guru l’havia qualificat com “un gran pas enrere”.Al Japó encara l’utilitzen, per la forma d’escriptura amb ideogrames. Però es fa servir en l’àmbit diplomàtic, quan a un estat li interessa tenir unes converses sense filtracions. Ara no tenim constància de si s’ha fet entre els Estats Units i l’Iran, per exemple, però hi ha casos anteriors en què ho sabem. I a vegades s’utilitzen sistemes d’encriptació via fax. De fet, va ser un dispositiu nascut fora del seu temps.
Per això va fracassar?Hem dit abans que la telegrafia era del 1837, i la fotografia neix el 1840. Des del primer moment es va veure que tots dos podien combinar per transmetre fotografies pels fils elèctrics. Es van fer moltes proves, a principis del segle XX es fan ja les primeres transmissions de fotografies. En els anys de la Segona Guerra Mundial ja està molt avançat. Fins que arriba el Japó amb tot el boom de l’electrònica als anys 60 i arriba la fase de dominació d’aquesta tecnologia. Als anys 80, qui no tenia un fax estava fora del mercat.
Fins al moment de la web, d’internet.Correcte. I arriba el format pdf també!
Les formes de reproducció de la música també són un bon exemple d’evolució: del walkman cap a l’iPod –que potser encara algú conserva al calaix– fins ara que escoltem al mòbil alguna plataforma digital.Sempre passa això. Steve Jobs ens ensenya l’iPod el setembre de 2001, una de les seves presentacions mítiques. Va ser una revolució: fins aquell moment ningú no volia pagar per una música digital i ell va inventar un model de subscripció. Va instal·lar un sistema de pagament… ara podríem parlar de Spotify. Però ell mateix l’any 2007 presenta l’iPhone, i a la pràctica, aquest integra l’iPod. Per tant, aquest va tenir només set o vuit anys de vida, que és poquet. El papir d’Egipte va durar quatre mil anys, ara estem parlant d’un dispositiu que no en va durar ni deu.
Per tant, l’evolució dels dispositius per comunicar-nos, com tantes altres coses, s’accelera.Podem dir que sí. Continuem amb la comparació amb el papir: quatre mil anys! Kodak com a empresa va durar gairebé un segle. És part de l’acceleració en què vivim.
Al final del llibre, fa unes preguntes molt pertinents i que fan pensar. Podrem llegir un pdf d’aquí a cent anys? Es mor la World Wide Web? Sobreviuran les xarxes socials a la seva pròpia decadència?És molt difícil saber com seran els ecosistemes digitals de comunicació en el futur. En la dècada dels anys 90 jo havia treballat a Itàlia, en una empresa que feia traduccions de CD-Rom multimèdia… en tinc encara a casa. Però si no tens una màquina d’aquell moment i amb sistemes de reproducció d’aquell moment, és impossible accedir al contingut. Si va a un museu, trobarà llibres del segle X, manuscrits sobre pergamí, absolutament llegibles.
Per tant, el llibre no s’ha convertit en un fòssil tecnològic, i dins la seva evolució pròpia, es manté encara ben vigent.Ja deia Umberto Eco que som memòria orgànica: el papir, la pell, el paper… han resistit molt bé.
I la nostra necessitat de comunicar-nos hi era fa milers d’anys i hi continua essent ara.Deixar un signe, comunicar-nos, és part indissociable de la nostra espècie. El sistema de comunicació tan sofisticat que tenim –el llenguatge– i la materialitat de la comunicació són Homo sapiens.
