Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ripoll homenatja la Caballé

La soprano va ser recordada en un recital de tres veus dins del festival de música

Encara amb l’escenari buit, la veu de Montserrat Caballé va ressonar en el monestir de Ripoll divendres, com havia fet altres vegades en vida, la darrera tot just l’any 2006. Un enregistrament de la soprano interpretant l’ària Vissi d’arte de l’òpera Tosca va posar la pell de gallina al públic que omplia el monestir, amb totes les entrades venudes.

Era “un acte ple de sentiment” –tal com el va definir en el parlament previ l’alcalde, Jordi Munell– en memòria de qui va ser l’autèntica fundadora del Festival Internacional de Música de Ripoll, que enguany compleix el 40è aniversari i que es va articular al voltant dels concerts que Caballé oferia a Ripoll, el primer dels quals va tenir lloc l’any 1974, sempre a benefici del que llavors era Centre Montserrat i avui Fundació MAP, que atén persones amb discapacitats. En aquella ocasió, el va fer amb el seu marit, Bernabé Martí. Acompanyat pel president d’Amics de la Música de Ripoll, Joan Amils, i la presidenta de la Fundació MAP, Casilda Gómez, l’alcalde va anunciar que sotmetria a consens dedicar a Montserrat Caballé “una plaça emblemàtica de la vila” que la recordi de manera permanent.

Una altra veu de soprano, la de Begoña Alberdi, va ser l’encarregada d’obrir el concert amb l’ària Casta Diva de Norma. Un començament conegut per a una primera part amb àries de Don Pasquale, La Bohème o La Traviata, entre d’altres, que van interpretar Begoña Alberdi, el tenor ripollès Jordi Galán i el baríton Eduard Moreno, acompanyats al piano per Anna Crexells. Abans de cantar Salut! Demeure, chaste et pure de l’òpera Faust, Galán va tenir també un record emotiu per a Montserrat Caballé, qui li va donar la primera oportunitat de la seva carrera artística convidant-lo a una audició a casa seva. “Una de les sopranos més grans de la història, emocionada al sentir cantar un paleta de Ripoll”, va dir Galán.

La segona part es va encaminar cap a la sarsuela, un gènere que Montserrat Caballé sempre havia reivindicat, començant per Neu de les muntanyes, de Cançó d’amor i de guerra, i amb una divertida interpretació de La tarántula de La tempranica, per part de Begoña Alberdi. Al final, les tres veus es van reunir en els bisos per oferir O mio babbino caro, El cant dels ocells i el conegudíssim brindis de La Traviata, Libiamo ne’ lieti calici, amb el públic aplaudint dempeus.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.