Amb el pas dels anys, els monuments que perduren i que han aconseguit superar els embats del temps s’han convertit en marcadors de la història i símbols de l’imaginari col·lectiu que el turista cultural, atret per l’aurèola màgica que els envolta, pretén immortalitzar fotografiant-los des de tots els angles possibles. Ara bé, més enllà de ser testimonis d’un passat remot, el patrimoni monumental també pot transformar-se en un refugi cultural per a la comunitat local del territori on s’erigeix. Aquest és, de fet, el cas del monestir romànic de Santa Maria de Lluçà, que havent-se fundat a mitjans del segle XII a l’antiga església parroquial homònima, ha esdevingut un espai de trobada i interacció social entre els habitants del Lluçanès, que omplen els diferents espais que l’integren tot dotant-lo de vitalitat amb l’organització d’activitats culturals ben variades com Les Nits Miralles, un festival d’estiu que va néixer l’any 2013 de la mà del Grup d’Actors del Lluçanès (GALL) i que té lloc al claustre del monestir.
En aquesta línia, un dels actes més reeixits que inclou aquesta proposta cultural és el que, des de fa sis anys, organitzen una desena de veus femenines del Lluçanès encapçalades per Maria Àngels Parareda i que, agrupades sota el nom “Les dones que cremen romaní”, es reuneixen un diumenge de juliol al claustre per fer lectures públiques de textos escrits per dones.
Una de les integrants del grup, Montserrat Suriñach, regidora de Cultura de Lluçà, explica que es tracta d’una sessió on “sense ser actrius, intentem homenatjar escriptores femenines des del món amateur”. Així, el claustre romànic –que conté quatre galeries amb un total de 20 capitells esculpits amb divertits motius vegetals o animals– esdevé “per la serenor que s’hi respira, el recinte ideal per projectar la nostra veu”, expressa Suriñach.
El monestir és, per ella, “una segona casa” on el grup assaja setmanalment durant els mesos previs al festival mentre “riem, gaudim i ens evadim dels problemes quotidians en un entorn que et transporta a èpoques llunyanes”.
Assumpta Montellà, Maria Mercè Marçal, Montserrat Llorens… són algunes de les autores que el col·lectiu ha volgut apropar a la societat en les darreres edicions. Ho han fet gràcies a les lectures escenificades, una eina a través de la qual “aspirem a aprendre a llegir les obres de magnífiques artistes catalanes contemporànies”, apunta Suriñach. Alhora, darrere de la realització de projectes culturals com el de Les Nits Miralles s’amaga l’objectiu de donar a conèixer el monestir de Santa Maria de Lluçà com un monument que, entre les seves parets mil·lenàries, aglutina les últimes tendències culturals. Sota aquesta premissa, l’Ajuntament de Lluçà vetlla perquè els actes culturals celebrats al monestir elevin la seva categoria i, en paraules de Suriñach, “el converteixin en un espai obert i de diàleg entre els veïns del Lluçanès al mateix temps que atreu visitants d’altres comarques”.
A més, pel que fa als esdeveniments musicals cal destacar també la tasca que porta a terme Joan Vila, conservador del museu del monestir, a l’hora d’organitzar-hi concerts anualment. Repassant el seu recorregut de tres anys com a regidora de Cultura, Suriñach es mostra satisfeta que Lluçà, un petit municipi localitzat al cor del Lluçanès, compti amb “un símbol arquitectònic de la talla del monestir, que junt amb el castell de Lluçà s’han convertit en icones del poble”. Graduada en Infermeria, Suriñach imparteix classes d’Infermeria al campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Si bé el seu bagatge professional està marcat per aquesta professió, s’enorgulleix d’aplicar al món del patrimoni cultural els coneixements teòrics adquirits mentre cursava a la Universitat Autònoma de Barcelona la carrera d’Antropologia abans que n’obtingués el títol acadèmic. Ara, amb 54 anys, espera que el vincle que ha creat amb Santa Maria de Lluçà perllongui durant molt de temps i el monestir “em continuï proveint de l’atmosfera d’espiritualitat que el caracteritza” i que dota de sentit el seu dia a dia.
Ampliar l’oferta cultural
Lluçà Concerts, lectures de poesia, exposicions d’art… són algunes de les activitats culturals que doten de vida obres arquitectòniques erigides en temps remots. Precisament, pel que fa al monestir de Lluçà, Suriñach desitja que s’hi dinamitzin més cicles culturals al llarg de l’any per tal que es converteixi en un “dinamitzador cultural que aglutini els veïns del poble, però també turistes d’arreu”. L’objectiu, doncs, és que sigui concebut com un monument ple de vida.
{{ comment.text }}