Tanca la històrica Ca la Morena de Prats, a punt dels 80 anys

L’any 1944 Maria Casasampera va obrir una merceria al local d’un antic establiment de nom La Confiança. Tot i que inicialment va mantenir la mateixa denominació, la gent va començar a parlar de Ca la Morena, en relació amb l’aspecte físic de la propietària, que finalment va canviar-ne el nom. Va ser una dona emprenedora i pionera en molts aspectes, com en el fet que a la botiga es podia escoltar música de la ràdio a través d’un altaveu, en uns moments que això no es feia enlloc. L’any 1962, amb el seu marit van marxar a Mataró perquè van rebre una oferta per obrir un comerç en aquesta ciutat, on tenien parents, i va ser llavors quan Dolors Vilalta, cunyada de Casasampera, va agafar el negoci. Vilalta, que també va heretar el sobrenom de la Morena, treballava en una fàbrica tèxtil, i recorda que tot plegat “va ser molt ràpid” i que es va trobar al capdavant d’una botiga sense cap experiència ni assessorament. Va continuar la venda dels articles que oferia la seva cunyada, merceria, roba interior, perfumeria, i també molt teixit a metres “perquè en aquells temps els vestits els feien les modistes”. Segons explica, va tenir molta acceptació, i això va permetre que al cap d’uns anys poguessin comprar l’immoble, on a part de la botiga hi havia l’habitatge familiar. De mica en mica va anar incorporant peces confeccionades, faldilles, bates, bruses, gairebé tot de dona, “i vaig acabar amb jaquetes i gavardines i una mica de tot”. Es va retirar el 1999 quan va complir 65 anys i la va substituir la seva filla M. Lurdes Casasampera. Els lligams amb la botiga, però, no els va tallar de cop sinó gradualment, ja que hi anava de tant en tant. Per la seva part, Casasampera tampoc s’havia plantejat mai quedar-se el negoci. Treballava en una empresa de confecció i “tenia els caps de setmana lliures”. Però com que no li desagradava del tot i als pares els sabia greu haver de tancar, finalment es va decidir per continuar. Ella va ampliar l’oferta, amb els mateixos articles però amb més quantitat, “molts pantalons i moltes bruses” i també pijames, roba de casa, estovalles, llençols, mantes... Explica que a l’inici un dels productes amb més sortida eren els forros de la roba, “molts metres cada setmana”, i que amb el temps la perfumeria va anar a la baixa tot i que tenia uns clients fixos per als quals va la va anar mantenint. A més, remarca que sempre ha procurat estar atenta a les demandes que li feien: “Et vas movent segons el mercat. Si no t’adaptes ets mort”, puntualitza. Totes dues recorden la feinada que tenien en la venda de bates d’alumnes de les Dominiques, un producte que no els deixava gaire marge de guanys, però que permetia que altres persones entressin a l’establiment i “coneguessin els productes que oferíem”. Ho rememoren com una de les temporades amb més tragí de l’any juntament amb Nadal i Reis. Consideren que en una botiga de poble com la seva la gent valora la confiança: “No enganyaràs mai”, afirmen, i afegeixen que sempre han tingut “productes del país”, un factor que creuen que també ha influït en aquesta gran acceptació. A més, si calia, “es podien emprovar la roba a casa seva”. Un altre motiu del seu èxit l’atribueixen al saber estar darrere un taulell: “Primer t’ha d’agradar, i després has de tenir molta paciència. Has de ser molt empàtic”, i especifiquen encara més el que consideren la base per aconseguir-ho: “S’ha de fer bona cara a tothom dins i fora de l’establiment: els que venen perquè venen i els que no perquè vinguin”. Casasampera ha pres la decisió d’abaixar la persiana perquè té clar que s’ha de jubilar i que no té relleu: “La vida són etapes. No miro mai enrere, i ara em toca aquesta”. Sobre un possible traspàs no s’ho han plantejat “perquè el local necessitaria reformes importants per seguir obert”, tot i que l’any 1992 s’hi van fer obres, amb un ampli aparador que substituïa una finestra on s’exposava el gènere, i que va permetre una millor il·luminació de l’espai. Ca la Morena ha mantingut tots aquests anys una parròquia fixa, bàsicament femenina, i amb diverses generacions d’una mateixa família. Una clientela fidel, amb qui han acabat creant uns vincles especials, a qui han volgut dispensar en tot moment “un tracte personalitzat” i a qui agraeixen per damunt de tot la seva confiança.

Tanca la històrica Ca la Morena de Prats, a punt dels 80 anys

Temps de tòfona a Centelles

Concorreguda 15a Fira Pont a Pont a Roda de Ter

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès