A l’inici del fenomen del Liverpool català –fixat ara en la memòria amb el documental de Dani Feixas– els grups de rock a Osona sortien de sota les pedres. El temps no passa en va, els gustos musicals canvien, i a Supervivents els diuen ara que són els últims que es poden qualificar com a banda rockera amb totes les lletres. Ho deia el seu cantant Jordi Comerma dissabte, a L’Atlàntida, escenari de la presentació del primer disc de Supervivents, Qui ens donarà rock’n-roll?. Al seu davant, hi tenia un públic entregat des del minut zero, que havia exhaurit totes les entrades disponibles a la Sala Joaquim Maideu i que, si més no, deixava clar que hi ha gent que vol rock. Del de tota la vida.
Supervivents és una proposta sòlida, basada en la solvència dels músics i veus que s’han anat agrupant entorn del projecte liderat pel mateix Comerma, el cantant i autor de la majoria dels temes, i del baixista Santi Casellas, els únics membres originals de la formació que va debutar fa set anys. La passió pel rock ha anat reunint al seu voltant la resta de membres, com si tots ells estiguessin esperant que sortís l’ocasió. I el disc ha arribat gairebé com a part natural del creixement del projecte. Ben enregistrat i produït per David Planta a Sant Pere de Torelló, prometia tot el que es va traslladar dissabte a l’escenari, i una mica més. El concert va ser una descàrrega d’energia rockera que va passar per gairebé totes les cançons del disc, com la que li dona títol: Qui em donarà rock’n’roll?. “És un somni estar aquí”, deia Comerma, front man amb tota l’actitud que això requereix, secundat per un Santi Casellas que encara fa preguntar tothom com és possible que fa pocs anys no estigués tocant ni el baix ni cap altre instrument. Les guitarres de Santi Cañari i Xavier Baliellas (el primer al davant, més explosiu, l’altre emergint des de segona fila com l’home “que ens ha endreçat”) hi posaven l’essència rockera. Sergi Riba, tancat en un mampara transparent per evitar un excessiu impacte de la bateria, marcava el compàs amb precisió de metrònom, mentre que Roser Ferrer introduïa el teclat i Laura Segarra les segones veus. El repertori va recuperar Coses importants (2019), l’àlbum en solitari de Comerma, com La pell cosida a cançons, “sense la qual no haguessin existit les altres”.
Mentrestant, anaven pujant convidats a escena: el mateix David Planta, Oriol Cardona (excomponent de grups com Àcid Úric), Xus Morales (primer cantant de la banda) o el també guitarrista Joan Vilarrasa, i es feia un emotiu record a Jordi Buixa, primer bateria del grup, ara malalt d’un càncer. Al final, van tancar amb una versió rockera de Que tinguem sort de Lluís Llach (com havien fet en el seu moment els Wildside) i en homenatge als grups de versions, mentre el públic s’aixecava per ovacionar els Supervivents. Qui ens donarà rock’n’roll? Ells.
{{ comment.text }}