Professor emèrit de psiquiatria a la Universitat de Syracuse a Nova York. Reconegut crític dels fonaments morals i científics de la psiquiatria i un dels referents de l’antipsiquiatria, encara que no s’identifiqués amb aquest corrent. És conegut pels seus llibres El mite de la malaltia mental i La fabricació de la bogeria: un estudi comparatiu de la inquisició amb el moviment de salut mental, en què va plantejar els principals arguments pels quals és reconegut. Szasz considera que la pràctica de la medicina i l’ús de medicaments ha de ser privat i amb consentiment propi, fora de la jurisdicció de l’Estat. Alhora qüestiona els règims autoritaris i els estats policials.
Els arguments de Szasz es poden resumir així:
El mite de la malaltia mental: És una metàfora mèdica per descriure una conducta pertorbadora, tal com l’esquizofrènia, com si fos una malaltia. Tot i que la gent es comporti de manera pertorbadora, no vol dir que tinguin una malaltia. Perquè hi hagi una veritable malaltia, l’entitat ha de ser capaç de mesurar-se o provada de manera científica. Segons Szasz, una malaltia s’ha de detectar en una autòpsia i complir les definicions de patologia en lloc de ser decretada per vots pels membres de l’Associació Psiquiàtrica Americana. Les malalties mentals no són malalties reals, argüeix Szasz, que les col·loca a la categoria de llenguatge metafòric. La psiquiatria, afirma Szasz, és una pseudociència que parodia la medicina en utilitzar terminologia que sona a medicina: terminologia que ha estat inventada els darrers cent anys. A més de pseudociència, la psiquiatria és un sistema de control social, no pas una branca de la medicina d’acord amb Szasz. La idea que la psiquiatria biològica és una veritable ciència ha estat qüestionada també per altres crítics.
Separació de la psiquiatria de l’Estat: L’Estat no té dret a forçar tractaments, només el consentiment del pacient legitima un tractament. Denuncia les intervencions paternalistes de l’Estat amb un concepte anomenat “Estat terapèutic”.
Dret a morir: En una analogia del dret a la vida, Szasz argüeix que l’individu ha de ser lliure d’escollir quan morir sense interferència de la institució mèdica o l’Estat. Szasz creu que el suïcidi és un dels drets més fonamentals.
Abolició de l’hospitalització involuntària: Ningú no ha de ser privat de la seva llibertat si no és que hagi estat trobat culpable d’una ofensa criminal. Segons Szasz, privar una persona de la seva llibertat “pel seu propi bé” és immoral.
El 1979 la Universitat Francisco Marroquín va atorgar a Szasz un doctorat honoris causa en Ciències de la Conducta per la seva tasca professional de psiquiatria i pel seu compromís amb la llibertat individual. Recordem avui alguns dels seus plantejaments més destacats:
-No hi ha psicologia; només hi ha biografia i autobiografia.
-La bogeria és l’única reacció sana per a una societat malalta.
-Classificar els pensaments, sentiments i comportaments com a malalties és un error lògic i semàntic.
-Entre els animals és “menjar o ser menjat”; entre els éssers humans, “definir o ser definit”.
-Un mestre ha de tenir la màxima autoritat i el mínim poder.
-Esborrar pensaments requereix valentia en lloc d’intel·ligència.
-La plaga de la humanitat és la por i el rebuig de la diversitat: el monoteisme, la monarquia, la monogàmia. La creença que només hi ha una manera correcta de viure, només una forma de regular el dret religiós, polític, sexual, és la causa fonamental de l’amenaça més gran per a l’ésser humà: els membres de la seva pròpia espècie, entestats a assegurar la seva salvació, seguretat i seny.
