Fa dies que no paren de sortir notícies sobre la falta de medicaments per a la menopausa. Cosetes:
La menopausa no és una malaltia, és una etapa vital.
S’està fent una propaganda gegant de la teràpia hormonal.
Funciona, però no és una solució universal i s’ha d’individualitzar.
El desabastament té diverses causes: problemes de producció, augment de la demanda i també qüestions relacionades amb la distribució i els preus (a Espanya, per sort, els preus estan regulats i això pot fer que el nostre mercat sigui menys atractiu).
Fa temps que s’estudia la teràpia hormonal. La ciència ha avançat moltíssim i avui disposem d’hormones sintètiques que tenen una estructura molecular idèntica a les que produeix el nostre cos, com alguns preparats d’estradiol o progesterona. Aquests preparats s’utilitzen per millorar alguns dels desequilibris que pot comportar la davallada hormonal de la menopausa: fogots, sequedat vaginal, alteracions del son, estat d’ànim… I també poden ajudar a prevenir la pèrdua de massa òssia en determinats casos.
Amb tots aquests estudis hem vist que, efectivament, pot haver-hi una millora de la qualitat de vida. Però, al mateix temps, també hi ha riscos i efectes secundaris que s’han de tenir en compte depenent de la persona, els seus antecedents, l’edat, el tipus d’hormona, la dosi i la via d’administració. Per tant, s’ha de personalitzar. S’ha de valorar el risc/benefici i fer revisions periòdiques per ajustar dosis, canviar el tractament, continuar-lo o parar-lo quan calgui. Les hormones no són gominoles. Regulen moooooooltes coses en el nostre cos.
Posem que soc una persona de 35 anys i em ve la menopausa. Si els ovaris deixen de funcionar abans dels 40 anys, parlem d’insuficiència ovàrica prematura, una situació que necessita valoració mèdica i que pot tenir conseqüències sobre la salut òssia i cardiovascular, entre d’altres. En aquests casos, si no hi ha contraindicacions, la teràpia hormonal es recomana habitualment fins a l’edat habitual de la menopausa.
Ara bé… tinc 55 anys, em ve la menopausa, tinc unes miques de fogots, em tiba la pell i em noto la vulva molt seca… què faig? Doncs depèn.
No totes les solucions passen per la teràpia hormonal sistèmica. Podem ajudar el cos amb alimentació, suplementació, exercici, descans… Si el problema principal és la sequedat vulvovaginal, té sentit valorar tractaments locals amb estrògens a dosis baixes, buscar hidratants de qualitat, lubricants o fins i tot una parella sexual nova pot ajudar que se’ns revitalitzi el teixit! Així doncs, la teràpia hormonal pot estar molt bé. Per a algunes dones pot ser una eina molt important i, en determinades situacions, fins i tot necessària. Però això no vol dir que totes les dones necessitin hormones ni que tots els símptomes de la menopausa s’hagin de tractar amb aquestes.
No crec que ens faci cap favor passar de “les hormones són perilloses” a “les hormones són la solució”. Podem quedar-nos en el punt mitjà: les hormones són una eina més. Busqueu segones opinions, bones professionals i informació de qualitat. Pregunteu. Valoreu i decidiu amb totes les opcions sobre la taula. Perquè, sincerament, em preocupa que ens estiguin fent una campanya de màrqueting en què sembla que només hi ha una opció.
I no. Les hormones no són gominoles. Però tampoc són el dimoni. Com sempre… Cada detall suma. Escolta’t, observa’t i comparteix-te. Els petits canvis compten: celebra petits avenços, cuida el cos i la ment que t’acompanya cada dia i fes-ho amb carinyet. Et mereixes el millor!
