Un aniversari carregat d’emocions

L’Orfeó Vigatà va celebrar diumenge al vespre el seu 120è aniversari amb un concert extraordinari a L’Atlàntida. Ple de gom a gom, l’auditori va viure, sens dubte, un dels moments més emocionants de la temporada. No va ser només el programa, preciós, sinó com ho van interpretar, sublim. A la primera part molta gent vam plorar emocionats amb la sardana L’Empordà, perquè la coral va encerclar la platea i les seves veus es van fondre amb els nostres cors. Tres peces més i l’emoció va semblar que tocava sostre amb El cant de la senyera, que ens va fer tremolar de cap a peus. Ho va semblar, no havíem acabat encara. Aquesta part, que va tenir una escenografia especial –vestits tots amb texans–, segellava amb un brodat d’or el concert i la concessió recent a l’entitat de la Creu de Sant Jordi, ben merescuda. Abans de començar la segona part, Sara Duch, la presidenta de l’Orfeó, agraïa la tasca feta per tots els components de la coral, des de sempre, i ens recordava que la senyera que es mostrava allà era la de l’Orfeó que va sobreviure a la Guerra Civil. L’alcaldessa Anna Erra i la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, van agrair també la tasca feta per l’entitat i es van congratular per l’atorgada Creu de Sant Jordi. La Missa de mozart Seguint amb el concert, s’entrava en la interpretació de la peça central, la Gran Missa en Do menor KV 427 de Mozart. A la coral s’hi van afegir veus, fins a una setantena a les quals hi hem de sumar les sopranos Elionor Martínez, que va assegurar bé els altos, i Èlia Farreras, veu clara, lleugera, amb una bella vocalització i ornamentació; el tenor Martí Doñate, veu compacta i virtuosa, i el baríton Ferran Albrich, sòlid i amb un timbre homogeni. I l’Orquestra de Cambra de Vic, tots ells dirigits per Daniel Antolí i Plaza, que ho va fer de manera convincent, amb la batuta i el cor, una barreja explosiva que es va transmetre tant a l’orquestra com al cor, tot evitant qualsevol superficialitat estrident i mantenint en tot moment el tempo i la tensió. El cor va fer un paper excel·lent, amb una interpretació neta i acurada, mentre que l’orquestra va saber transmetre tota força i puixança mozartiana de l’obra. Impressionant, i monumental, l’entrada solemne del Kyrie. I perdonaran els lectors que faci un petit plagi: una coral on “tot és camí i tot és drecera”, si sabéssiu com ens vau fer gaudir! El cant de la senyera un altre cop al final del concert i l’auditori ple, dempeus, ja no sabia si era al cel o a la terra. O a la República que ha de ser.

Un aniversari carregat d’emocions

Olost es posa ‘tremenda’

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

“Cada dia és una aventura”

Fira de les Espelmes XXL

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic