Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un Clownia millor que el somni

Oques Grasses, Itaca Band, Green Valley, Doctor Prats, Buhos, Joan Dausà i la Dharma comparteixen cartell

Serà el segon Clownia sense Txarango, però el nom del festival ja és prou fort com perquè l’absència dels seus creadors a l’escenari no sigui cap inconvenient. Txarango no toca, però la seva idea impregna el sisè festival que Sant Joan acull des d’aquest dijous fins diumenge. Fa mesos que ja es van vendre els quatre mil abonaments. De fet, la meitat ho estaven ja abans de la presentació del cartell, a principis de març, i els altres van desaparèixer només en deu dies. Els clownians començaven a arribar aquest dijous a Sant Joan, enmig d’una calor poc habitual. La nit d’aquest dijous començava en clau femenina amb les Balkan Paradise Orchestra i les valencianes Pupil·les i, ja de matinada, la prevista actuació de Lildami.
“El Clownia és molt millor del que nosaltres mateixos havíem imaginat”, deia Alguer Miquel aquest dilluns en la presentació del llibre La ciutat llunyana. El cartell musical d’aquest any manté la línia que ha caracteritzat el Clownia: la música festiva com a eix, amb una combinació de grups consolidats i nous valors, alguna sorpresa que surt d’aquest esquema i tocs internacionals que deriven de les gires, viatges i connexions –de les amistats, al cap a i la fi– que Txarango va fent pel món. Entre els primers, Oques Grasses, Itaca Band i Green Valley, tots tres amb nous treballs començant a rodar, i també Doctor Prats i Buhos, en finals de gira. També la incombustible Elèctrica Dharma, Natxo Tarrés amb el seu tribut a Bob Marley, l’enèsima reinvenció del patriarca del mestissatge, Joan Garriga amb Galactic Mariatxis o els Strombers, que aquest any tancaran el Clownia diumenge a la tarda.
Entre els que mereixen l’oportunitat de ser escoltats, el rock combatiu de les valencianes Mafalda, l’electrònica festiva dels madrilenys Tremenda Jauría o la barreja de ritmes i orígens de les Karamba. Joan Dausà és el nom que trenca els esquemes, i Judit Neddermann i Suu hi aportaran un dels concerts de to més intimista. El rastre del pas de Txarango per Colòmbia es materialitza en La 33, una banda influïda per ells. L’apartat del circ, essència del Clownia, té també presència internacional, amb el Circo No Ato de Rio de Janeiro, una experiència de caràcter social i col·lectiu, com també ho és la dels acròbates kenians Mighty Jambo.El Giracirc de Collsuspina hi serà present, també des de la seva vocació més social.
Un dels moments culminants de la festa el marca un concert que ja ha esdevingut tradició: el del grup Di-versiones a la plaça Major, dissabte al migdia, enguany precedit per l’osonenc Tremendu.

El festival, en un llibre. És el segon de l’any que publica Txarango després d”Anem lluny’

No són a l’escenari, però sí en un llibre. Txarango va arrencar una intensa setmana dilluns, a l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu, presentant el llibre que recull la història dels cinc anys del Clownia a través d’imatges dels fotògrafs Bernat Almirall i Arnau Jaumira, i de textos de persones que han tingut relació amb el festival. Arriba tot just dos mesos després d’Anem lluny, testimoni de la gira d’El cor de la terra a través de les imatges, també, de Bernat Almirall.
“Tot el poble el viu i el construeix, el Clownia”, explicava dilluns Alguer Miquel. La imatge d’uns joves clownians asseguts en un banc de la Ruta del Ferro al costat de dos avis del poble es projectava en una pantalla. A cada foto, l’acompanya una història, igual que les d’Anem lluny, un llibre que va resultar de la tria de 15.000 imatges. I darrere de cada una d’elles, una història. Les d’aquí, del mateix Clownia o del darrer concert al festival Esperanzah, però també les dels periples per Colòmbia o pel Brasil –des de les comunitats indígenes a les favelas–. “Qualsevol lloc és digne de vertebrar la vida des de la cultura”, diu el cantant. Però el sentit que li donen no és el d’anar a ajudar. “Els viatges són formatius, sobretot, per a nosaltres mateixos”. Dels pobles indígenes del Brasil, n’han tret moltes lliçons. Al moment que s’obre el col·loqui al públic apareix la pregunta: i el nou disc? Després de voltar món, “ens hi estem centrant”. Però sense imposar-se data. “Volem donar-li el temps que hagin de tenir les cançons, ens l’agafem com si fos el primer, amb la mateixa il·lusió”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.