Un EnCanta encara més divers

Si bona part dels músics que actuen en un festival donen les gràcies als programadors deu ser perquè no són del mainstream que es va repetint (a vegades fins a l’avorriment) en tots els cartells. L’EnCanta de Roda de Ter és immune a aquesta epidèmia, i per vuitè any ha tornat a portar a l’escena noms i propostes estimulants. Aquest diumenge a la tarda, mentre els últims votants passaven per les urnes, l’EnCanta tancava amb l’actuació i l’alegria folk de la River Omelet, després de veure Selma Bruna –la part catalana del trio Marala– en la seva versió en solitari. Una tarda d’aires folk per deixar bon regust. Aquest és el que tenen des de l’organització de l’Encanta, com explicava al migdia de diumenge el seu director artístic, i tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Roda, Jaume Salés. “Potser és l’any que hem tingut més diversitat al programa, i també més públic.” Un públic que ja no ve només d’Osona. “Dissabte vam tenir gent que venia per un concert concret i se’ns va quedar tot el dia... això és el que volem”, deia Salés. La de dissabte va ser la jornada de més densitat de l’EnCanta, després d’una nit de divendres reservada a la jugada segura, la de La Ludwig Band. La tarda començava amb So, una trobada entre Los Sara Fontán (Sara Fontán i Edi Pou) i el basc Amorante (Iban Urizar) que prometia. I que va complir i superar les expectatives. El públic va ser convidat a pujar a l’escenari del Teatre Eliseu, tocant gairebé els intèrprets. A les fosques, amb els tres músics il·luminats per petites làmpares individuals (i en ocasions ni això), despleguen un ventall sonor extraordinari, només aparentment caòtic, que transita per tots els camins, des del trap al folk, amb tocs balcànics, de free jazz o del que vulgui imaginar el públic. Trompeta, violí i percussió per a la base a partir de la qual l’electrònica es multiplica. Un dels moments culminants va ser quan, a les fosques, Edi Pou i Iban Urizar van començar a córrer per tot el teatre amb esquelles i esquellots, amb so ancestral. Una experiència sonora (i física, per als intèrprets sobretot) que no oblidarà cap dels assistents. La tarda seguia amb una incursió al panorama de les Balears, lloc d’on l’EnCanta treu or. I lloc d’on ens venen talents com el de Mar Grimalt, que actuava a l’exterior de la Casa 1 d’Octubre. Grimalt ha debutat amb el disc Espurnes i coralls, que, en el directe, es trasllada amb un ús savi de l’electrònica al punt just (en la veu i en la música) que no treu caliu i organicitat a la proposta. Amb excel·lents temes propis (Vessar, Cançó final...) i poemes musicats de Miquel Bauçà –felanitxer com la cantant– o Damià Huguet. Amb La inutilitat, d’aquest últim, va guanyar el Premi Miquel Martí i Pol a la millor lletra musicada. El talent que arriba de les Balears tenia continuïtat, a la nit, amb la ja multipremiada Júlia Colom a l’Eliseu, demostrant com avui es pot beure sàviament de la tradició per articular propostes plenament contemporànies. I entremig de les dues, un viatge a Euskal Herria amb Anari. La cantautora d’Azkoitia és una figura respectadíssima a casa seva, massa poc coneguda a fora. A Roda, el públic va tenir el privilegi de sentir el seu recentíssim disc Giza zarata (aproximadament, Fressa humana, títol inspirat en l’escriptor Raymond Carver). Cançons en èuscar de lletres compromeses, a vegades introspectives, que la cantant s’encarregava d’explicar prèviament i que, per aquella màgia de la música i la seva veu, comunicaven al públic. Tot això al costat del Museu de l’Esquerda, amb el paisatge verd del bosc de Salou al darrere i la remor –finalment– d’aigua al Ter. Que tot això, també, és l’encant de l’EnCanta.

Un EnCanta encara més divers

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

Torelló activa la restauració de les façanes de Can Parrella

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic