Un Mercat de Música Viva de Vic de resistència

Si una cosa van tenir en comú els 16 concerts de registres ben diversos de divendres i dissabte va ser que els artistes donaven les gràcies més que mai. Al públic per ser-hi, i a l’organització per haver programat. És el que té fer un Mercat de Música Viva enmig d’una pandèmia que ha provocat un curtcircuit en els canals de la música en directe, la que dona nom i sentit a la cita de Vic des de fa més de tres dècades. El temps va afegir incertesa a la que ja portem a sobre, i va amenaçar fins una hora abans del primer concert d’espatllar-ho tot, però finalment només un concert –el d’Anaïs Vila dissabte al migdia– es va haver d’interrompre per un ruixat. Van ser un divendres i un dissabte d’estrenes o quasi estrenes, amb una bona part de propostes musicals de l’escena catalana presentades a finals de l’any passat o principis d’aquest, que havien quedat confinades, potser havent fet només un o dos concerts de presentació abans de l’estat d’alarma. I també d’altres creacions que s’han gestat durant el confinament, en què els músics no han fet concerts però sí que han treballat. “Tota la programació que es va oferir en línia era una oportunitat d’estrenar propostes, i vam voler desviar-ne algunes a la part presencial”, diu Marc Lloret, director artístic del MMVV. Els Blaumut, que havien publicat al febrer el seu disc 0001, es trobaven en aquest cas, i van protagonitzar el concert amb més públic de divendres, als jardins de L’Atlàntida. Deixant de banda el format de presentació del nou treball, van optar per un concert molt acústic en què recollien tota la seva trajectòria –el van començar amb un clàssic, Pa amb oli i sal, i el van acabar amb un altre, Bicicletes– tot i que no hi van faltar alguns temes del nou disc, entre ells el que li dona nom o també Ara, Aquí, Present i Cel estranger, “una reivindicació de viure a la lluna”. La de divendres, per forma i concepte, va ser una tornada als orígens de la banda recordant fins i tot una de les seves primeres actuacions a la desapareguda sala Pasternak de Vic. El mateix escenari l’havia ocupat una estona abans Ginestà, el duet de Júlia i Pau Serrasolsas. Pop i rock català en un cant a la vida quotidiana, a l’amor i el desamor, molts records a la duresa del temps que toca viure, homenatge a les àvies i als lluitadors republicans. En la jornada de dissabte, les veus femenines tornaven a ser protagonistes. Al matí, tot i quedar estroncat, el concert d’Anaïs Vila amb el seu nou treball, Contradiccions, mostrava una artista més melòdica, amb temes naïfs no exempts de crítica social i una veu de vellut deliciosa. A la tarda, Le Nais presentava al parc Balmes els temes del seu EP When I Can’t Speak but I Can Sing, un prometedor àlbum que no ha tingut el debut que mereixia, i al qual ara s’han afegit cançons noves com Fear, nascuda enmig de les pors col·lectives d’aquests mesos. Després, a la plaça dels Màrtirs i de la mà de Maria Jaume, el públic entrava en un món íntim captivador i aclaparador de Fins a maig no revisc, disc produït per Pau Vallvé. Folk acústic i pop català però, sobretot, uns acords de guitarra que bastien cançons intimistes que es deixaven arrossegar per una veu dolça, amb un alè de tristesa. I finalment, amb un cert vertigen, recta final del Mercat amb Anna Andreu a la Bassa. Sempre hi ha algun descobriment, algun concert inesperat i que se’ns regala. I aquest va ser el d’Anna Andreu, veu i guitarra, i Marina Arrufat, bateria. Presentava Els mals costums, uns temes interpretats amb una veu lluminosa, encisadora, vibrant, de moltes tonalitats i acompanyats per una excel·lent percussió. La complicitat i compenetració de totes dues va ser el punt final per desitjar tornar-les a escoltar ben aviat. Un dels concerts esperats de la jornada, a banda del de Riders of the Canyon, era l’estrena del nou disc de Pau Vallvé, que la nit de dissabte va estar envoltat de públic incondicional i d’altre que va acabar sent-ho. Vallvé ha tret profit del confinament, i circumstàncies personals adverses el van esperonar a reflexionar sobre què volia canviar en la seva música, l’èpica, la trama i el rock, amb el resultat d’un àlbum nou en tan poc temps, La vida és ara. Un disc, segons l’artista, per escoltar assegut. Clavat. Acompanyat només per Darío Vuelta, teclat, guitarres i llums, uns recursos acústics i lluminosos molt efectius. Va interpretar també cançons antigues versionades pel nou format, sorpresa que el públic va agrair. Una alternança de peces melodioses amb altres d’acústica més forta i un ritme frenètic. Un Pau Vallvé més madur, més productiu, més sincer i més transgressor. A la mateixa hora, l’escenari de la plaça dels Màrtirs es tancava amb la intensitat de Relat, el grup guanyador del Premi Cases de la Música 2019, del qual ha sortit l’àlbum Contratemps, títol premonitori que es desplega en un directe intens i enèrgic, d’aquells que aquests dies són difícils de viure clavat en una cadira. Una barreja fresca i desacomplexada de reggae i dub, que quan convé s’impregna de ska, dance o trap. Acabat aquest concert, es feia el silenci a la ciutat, estrany en un dissabte del MMVV. Estrany, com tantes altres coses d’aquests temps.

Un Mercat de Música Viva de Vic de resistència

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter