Un mural gegant a Ripoll, d’artista a artista

Calcula l’alçada. Passa de 6 metres, segur. I l’amplada, la mesura fent passes: uns 14 metres. Oriol Arumí està retocant els últims detalls del seu gran mural. Des d’aquest dilluns es pot donar per acabat, i el pas que hi ha sota la variant de Ripoll, que dóna accés a la urbanització de La Torre, llueix un enorme retrat d’Eudald Alabau, en actitud pensativa. D’artista a artista, de ripollès a ripollès, una dedicatòria al mestre. Oriol Arumí (Ripoll, 1972) viu des de fa anys a Lleida, però no ha perdut les arrels ripolleses. Compagina la docència amb la pintura i el dibuix, i en els últims anys ha descobert una passió: els murals en espais públics. Ja en porta 25 de fets, i aquest de Ripoll és el darrer. Ho ha fet en un passatge de parets de formigó, un túnel pel qual passa molta gent per accedir a La Torre, sobretot els que hi van a caminar. És una de les portes de Ripoll a la muntanya. “Aquí ja hi havia hagut un mural”, recorda Arumí. Un dels primers que va fer ell, “i va ser arran d’aquell que vaig descobrir que això m’agradava”. Ara que ja té una tècnica consolidada, va voler recuperar aquella paret “perquè ja era una mica nostra”. I de seguida va pensar a fer un homenatge a un altre ripollès, al que considera un referent: Eudald Alabau (Ripoll, 1950). De fet, són de generacions diferents però tenen paral·lelismes, i el seu punt de contacte és la socialització de l’art, la idea de portar-lo al carrer. Alabau gairebé sempre ha treballat a fora, en les seves instal·lacions efímeres de land art, molt connectades amb la natura. “Vull que la gent que passi per aquí rebi un impacte positiu veient l’Eudald, que faci reflexionar als que el coneixen i als que no”. Reflexionar és el que fa l’homenatjat en el gran mural: una actitud pensativa, amb la mà a la barbeta, “mirant l’entorn i pensant quina una de nova en farà”. Així és com el veu Arumí. L’artista ripollès resident a Lleida no ha deixat mai la pintura, tot i que observa que “ha donat de baixa”. No ho lamenta excessivament, perquè creu que per altra banda el mural “està creixent”. Li dona possibilitats de caminar cap a l’abstracció, creant corrents de colors com ha fet a Ripoll en el fons del mural. El tema, però, moltes vegades ve condicionat pel que li demanen els qui fan l’encàrrec: “La meva idea és poder fer el que vulgui, que em deixin expressar el meu art”. Però ha pintat també per encàrrecs, des d’institucions a entitats o comerços. Tothom qui tingui una paret grisa i vulgui donar-li expressivitat, perquè “fer un mural és embellir un espai”. Entre els llocs on ha treballat hi ha el poble de Penelles (la Noguera), on s’ha creat en només tres anys el Festival GarGar, que reuneix muralistes d’arreu del món. Els murals que hi deixen ja són un atractiu per al turisme, que hi va expressament a veure’ls. Amb el temps, Oriol Arumí ha vist que també es pot arribar a acords amb altres artistes de carrer –o no tan artistes– com els grafiters. Una paret que no és de ningú pertany al que la pinta. Al final, acaba entenent-s’hi amb el diàleg i trobant el punt d’equilibri per respectar-se mútuament. És el que té treballar al carrer, “que et dona contactes amb molts estrats de la societat”. Un diàleg que, al capdavall, ajuda a evolucionar. Diferent del quadre, que va de l’artista al particular, i queda en un àmbit privat. "UN REGAL QUE EM FA LA VIDA" Per a Eudald Alabau, que aquest dilluns ha anat a veure el resultat vestit amb el mateix polo vermell amb què l’han retratat, això ha estat una sorpresa: “És un regal que em fa la vida, quan porto gairebé 50 anys fent d’agitador cultural”. No para de rumiar, tal com se l’ha imaginat Arumí, i ara està pensant en noves accions en el passeig dels Aurons, un recorregut a tocar de la ruta del Ferro i del riu Ter, on acostuma a treballar amb elements que li proporciona l’entorn.

Un mural gegant a Ripoll, d’artista a artista

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?