Anna Tomàs Mayolas | “Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra.” Aquesta és la piulada que l’autor del llibre va fer el 25 d’octubre del 2023 a Twitter referint-se a les atrocitats que s’estan cometent a Gaza.
És un llibre colpidor, en el qual l’autor, Omar El Akkad, ciutadà nord-americà d’origen egipci, periodista i escriptor, reflexiona sobre la demagògia, la hipocresia i la immoralitat de la mirada del món occidental davant el genocidi que s’està cometent contra el poble palestí. I ho fa des de totes les contradiccions que li suposa ser ciutadà nord-americà, des de la mirada altament sensibilitzada pel fet d’haver sigut periodista de primera línia en diversos conflictes bèl·lics, d’haver vist escenes terrorífiques, d’haver viscut en diversos països des de petit, en països de l’Orient Mitjà i en països occidentals.
En 10 capítols, que inicia sempre amb una escena del genocidi del poble palestí, va entrellaçant el que està passant actualment a la Franja de Gaza, amb la seva experiència com a periodista, i anècdotes de la seva vida. Oferint-nos una mirada que va obrint i tancant l’objectiu, plena de reflexions que busquen trencar el relat fet des d’Occident, el que nega l’ocupació, el que deshumanitza al poble palestí, el que considera que la matança de més de 50.000 persones, el 80% de les quals són dones i infants, i 2 milions de desplaçats, és un mal menor. Una mirada que també reflexiona sobre la manera de fer periodisme, sobre la informació que ens arriba, sobre els 108 periodistes assassinats a la Franja de Gaza (quan va escriure el llibre, ara ja en són 185). I sobre la manera com es distorsiona el llenguatge per tal de sanejar la violència.
La violència genera més violència, fins que algú diu prou. I aquesta lectura em porta a una altra de fa temps i que també recomano molt, Quan surti el sol, d’Edicions La Campana, un llibre que recull les reflexions de Shimon Peres, primer ministre d’Israel abans de Netanyahu. Reflexions fetes al final de la seva vida, de les quals transcric aquesta frase: “Quan es tracta de curar la malaltia de la guerra, s’ha de mobilitzar tothom.”
Us animo a llegir a Omar El Akkad i, tant de bo, com a societat, siguem capaços de dir prou i acabar amb aquest, i tots, els horrors.
