A partir d’aquest dissabte, Vic redescobrirà un dels seus tresors barrocs. La capella dels Sants Màrtirs de la Pietat –dedicada als antics patrons de la ciutat, Llucià i Marcià– llueix les seves pintures després d’un procés de restauració que ha durat sis anys. Durant aquest temps han aparegut secrets que s’amagaven sota una capa de pols i sutge. El procés ha permès també conèixer la vida i obra del pintor que hi va treballar, el vigatà Marià Colomer. Una exposició a la nau central de la Pietat, que també s’inaugura dissabte, permetrà conèixer la seva obra i el context en què va néixer, el d’una ciutat puixant que al segle XVIII es podia permetre –simultàniament– aixecar una catedral nova i transformar una de les seves esglésies històriques.
Recuperar l’esplendor de la capella dels Sants Màrtirs era el darrer pas de la recuperació de la Pietat. L’any 2020 es va plantejar, i era ambiciós: més de 800 metres quadrats de pintura ennegrida pel pas del temps i el fum dels ciris. “Una obra que es veia llarga i econòmicament costosa, però ens havíem adonat que era un espai molt ric i poc conegut”, diu Dani Font, delegat de Patrimoni del Bisbat de Vic. Però va començar, de la mà dels restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero, de Vicus SCP. Havien de ser quatre fases de pacient neteja de les pintures, sobre la relació dels sants patrons amb la ciutat, però va haver-hi una sorpresa. Quan pensaven que a la cúpula només calia fer-hi una neteja i una nova capa de pintura, van fer una cata i van descobrir alguna cosa més: a sota hi havia més pintures, més figures. Potser va ser la sort que just al lloc on van gratar hi va aparèixer un rostre. Allà emergia una cúpula decorada amb vuit figures: les que representen les set virtuts cristianes i la vuitena, la religió que les uneix a totes. Es va haver d’afegir una fase nova a la restauració, però era imprescindible: acabava de tancar el conjunt que es pot considerar la capella sixtina de Vic.
En paral·lel, començava una recerca sobre algú que també estava ocult sota les capes de la història, l’autor d’aquesta decoració esplèndida: el pintor vigatà Marià Colomer i Parés (1743-1831). “Un treballador incansable” que va deixar la seva empremta a diferents llocs de la ciutat i més enllà. Francesc Miralpeix, doctor en Història de l’Art i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha resseguit la seva trajectòria i ha comissariat l’exposició “Marià Colomer, els últims barrocs”. Quan tot això va començar, se’n coneixia una desena d’obres com a màxim. “Ara ronden el centenar”, diu Miralpeix. Si mirem qualsevol història de l’art català, Marià Colomer no hi apareixia fins ara: “Una anomalia que no ens podem permetre, perquè parlem d’un prolífic pintor artesà de programes religiosos.”
L’obra d’aquest pintor i del seu taller (possiblement heretat del seu pare, tot i que no se’n conserva obra) és un colofó del barroc. Quan les tendències de l’art ja van per altres camins, ell es manté fidel a la tradició. És contemporani d’una altra figura més coneguda, la de Francesc Pla, El Vigatà, tot i que aquest marxarà de la ciutat i triomfarà en els ambients de la naixent burgesia de Barcelona. Marià Colomer, en canvi, no es va moure del lloc on va néixer.
■ ‘RELIGIÓ CÍVICA’
“És impossible deslligar la capella de les circumstàncies del seu moment”, diu Francesc Miralpeix. Passada la Guerra de Successió i els seus efectes, ciutats com Vic van recuperant el pols. Cap a finals del segle XVIII, quan Marià Colomer treballa a la Pietat –ampliada per fer un cambril digne per als sants patrons–, Vic està construint la nova catedral. L’acabarà un bisbe culte i il·lustrat, Francesc de Veyán. No totes les ciutats es poden permetre aquests signes de poder. És un moment de puixança. “Aquest és un dels espais més complexos de religió cívica que coneixem”, afirma l’historiador de l’art: la protecció dels sants Llucià i Marcià creava “un espai d’unió entre el poble i les seves creences”. Se sobreentenia que els consellers de la ciutat, representats en les pintures, tenen les seves mateixes virtuts. “I sota la protecció dels sants, la ciutat gaudiria de bonança, era una proposta moral i ètica.” No és estrany que, en aquest cas, l’escut de Vic sigui present arreu, a diferència de la catedral. La Pietat era l’església de la ciutat. Els evangelistes, apòstols i sants amb relació local completen el conjunt de les pintures.
■ PRIMAVERA BARROCA
Pintures restaurades i exposició encaixen en el relat sobre el Vic barroc, en el qual darrerament es posa l’accent. El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat, presentat la tardor passada, vol situar la ciutat “com una de les capitals del barroc de Catalunya”, diu Anna Alemany, regidora de Turisme. “Reivindiquem aquest passat barroc”, tot i que la ciutat s’hagi identificat molt amb el bisbe Oliba i la seva herència romànica. Precisament per això l’exposició forma part de la “Primavera barroca”, que uneix iniciatives de Vic, Valls i Manresa. A Valls s’hi pot veure fins al dia 16 de juny l’exposició “Fra Josep de la Concepció. L’arquitecte del barroc català”, sobre la figura d’aquest religiós i arquitecte vallenc nascut ara fa 400 anys, que va projectar l’actual Casa de la Ciutat de Vic.
L’exposició “Marià Colomer, els últims barrocs”, que estarà oberta a partir de dissabte a la tarda, es podrà visitar tot l’estiu fins al 27 de setembre amb entrada gratuïta. Dissenyada per Fina Valldaura, situarà el visitant no només davant del conjunt de l’obra de Colomer sinó de la seva època i de diferents mirades i testimonis contemporanis sobre la ciutat.
