Una finestra que convida a llegir i escriure

Diuen que la literatura en ocasions és com obrir una finestra que a través de les històries et transporta a altres llocs i èpoques. Sònia Camacho s’ho ha agafat al peu de la lletra i des de fa mig any a la finestra de casa seva ha fet una Finestra Literària de forma literal, valgui la redundància. L’espai, la característica arquitectura dels carrers de la colònia de Borgonyà, encara la fa més especial en un moment en què se celebren els 125 anys de la seva creació. La idea inicial, comenta la impulsora de la iniciativa, era donar una segona vida a llibres que ja havia llegit. D’entrada els volia portar a la biblioteca del Casal dels Avis de la colònia, però “en vistes de no coincidir amb la noia que ho porta” un dia al vespre va decidir posar-los a la lleixa de la finestra, però “havia de ser amb una intenció”, remarca. Ella, que és educadora social i que porta l’associació Temps i Espai Som-hi’Art, li agrada tot el que té a veure amb la comunitat, l’art, l’escriptura o el teatre. La idea era que qui passi per davant de la finestra es pugui endur un dels llibres o deixar-ne d’altres, “l’única premissa que demano és que en deixin escrits, així es fomenta la lectura i l’escriptura”. Després de mig any està sorpresa de la resposta que ha obtingut. La mateixa setmana d’obrir la Finestra Literària, recorda, una veïna de davant li va picar el timbre: “M’hi puc adherir?”, de manera que l’oferta es va ampliar. Camacho explica que arran d’això la veïna “em va començar a fer escrits que em van permetre conèixer-la d’una forma amb què el dia a dia del carrer no m’havia permès fer”. Paral·lelament, “ens hem cartejat amb paper i boli i de forma poètica”. De llibres, en aquests mesos, “n’han desaparegut i n’han arribat” i, de fet, mentre ho explicava tornava de la feina, on li havien deixat tres llibres sobre la taula amb una nota on deia “per a la Finestra Literària”. Per dipositar els escrits als llibres –i també revistes– els acompanya un cartell explicatiu i una caixeta on “és molt gratificant trobar un escrit”. Hi ha qui hi deixa targetes, cartes, agraïments, frases de motivació, cartes molt personals, poemes i cròniques. I també descobreix els visitants que passen per la colònia com gent de Granollers, Cardedeu o Barcelona, alguns dels quals hi han arribat caminant. Els veïns, però, també n’estan al cas tot i que alguns, comenta Camacho, no acaben de gosar agafar-ne. Ella cita l’Angeleta, que té 91 anys i viu unes cases més enllà. “Passa i no n’agafa”, fins que un dia li va deixar dues revistes a la seva finestra. Les va entrar i l’endemà les va deixar a la casa del costat. També parla d’una parella de gent gran. “Els vaig veure que remenaven i em van dir que no tocaven pas res”, explica. Els va respondre que precisament era per això, per remenar, però que a canvi “heu d’escriure”. L’home va recordar-li que quan era jove escrivia cartes d’amor a la dona quan era a la mili. “Va fer un retrocés a la vida i va recordar que escrivia i que ara no ho fa”, comenta la creadora de la Finestra Literària. Llavors, “em va prometre que m’escriuria”. I està a l’expectativa de rebre algun relat. Algunes de les històries que ha vist a través de la finestra les ha recollit al seu perfil d’Instagram , on explica la iniciativa a través d’un vídeo on se la veu a la finestra interpretant la Valentina, un personatge que representa com a contacontes. La finestra que convida a llegir encara té moltes històries per escriure.

Una finestra que convida a llegir i escriure

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter