No tothom és Messi però tothom s’atreveix a agafar una pilota i disfrutar jugant a futbol. I amb la música, es pot fer el mateix. Si més no això és el que pensava Lluís Solé, professor de la Facultat d’Educació de la UVic, quan fa tres anys va posar en marxa el projecte de l’Orquestra Inclusiva: una formació musical on no calgués saber llegir una partitura o tocar un instrument per integrar-s’hi. Després de tot aquest temps, i d’algunes experiències portes endins de la UVic, l’Orquestra Inclusiva va fer divendres la seva primera actuació en públic, al Casino de Vic.
Posar-se a tocar sense saber-ne pot semblar una bogeria però no ho és tant. No es tracta que tots els integrants de l’orquestra siguin analfabets musicals, sinó de barrejar els que en saben més i els que en saben poc o gens. Ara mateix només són 3 entre 27, aquests últims, però havien arribat a ser fins a una desena. De la resta, hi ha persones de diferents nivells i experiències. “Utilitzem els principis del disseny universal”, que faciliten l’accés a qualsevol disciplina, diu Solé. I després, és clar, hi ha una feina per part seva en l’arranjament de les peces, per adaptar-les a una formació tan diversa i sense l’estructura clàssica (l’Orquestra Inclusiva té violins, violoncel, guitarres, ukelele, teclats, percussió, metal·lòfon, trompeta, clarinet, flautes, saxo i flabiol). Als que no provenen del món musical, és més fàcil adaptar-los a instruments com xil·lòfons i metal·lòfons, tot i que també n’hi ha algun que s’ha atrevit amb una guitarra o els teclats. L’objectiu “no és l’excel·lència sonora”, però sí sonar prou bé com perquè sigui atractiu per a l’espectador, i en el concert de dimarts ho van aconseguir. El repertori incloïa des de l’himne universitari, el Gaudeamus, fins a una dansa castellana del segle XVII, un moviment d’un concert per a piano i orquestra de Mozart o el Summer nights de la pel·lícula Grease.
A l’Orquestra Inclusiva s’hi han apuntat professors i personal de serveis de la UVic, estudiants i també algunes persones no directament vinculades a la institució “perquè és obert a tothom”. Els primers són la base d’un conjunt en què, per la vida natural dels estudiants, cada curs hi ha entrades i sortides. La idea inicial era crear una orquestra de la UVic, però després de fer un sondeig es va veure que els voluntaris eren gent que tocava instruments molt diversos. Descartada la idea de formar-la amb músics de fora, una orquestra externa “que no hauria tingut sentit”, es va optar per aquesta fórmula, prou adient en una universitat que fa bandera de la Facultat d’Educació i dels principis d’educació inclusiva. “I l’objectiu no és altre que passar-ho bé i descobrir el músic que tots portem dins”, diu Solé.
