Montserrat Barenys, de 92 anys i veïna de Sant Joan de les Abadesses, va signar dimecres la donació del seu fons documental personal a l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet (AMTM). Barcelonina de naixement, d’arrels reusenques i ara resident a Sant Joan de les Abadesses, al llarg de la seva vida ha recopilat un gran volum d’informació i documentació fruit de la seva trajectòria en defensa dels drets i de la llibertat.
Barenys és un exemple de dona amb una trajectòria llarga i intensa en la defensa de la llibertat, la lluita contra el franquisme i la construcció de la democràcia, però que potser pel fet de ser una dona no ha tingut la repercussió d’homes amb mèrits semblants. En aquest sentit és significatiu que sigui la primera dona a llegar el seu fons documental personal a l’arxiu Tarradellas.
La donació es concreta en 50 caixes amb fotografies, cartes, retalls i documents fruit de la seva implicació en la vida social i política, i dels càrrecs nacionals i internacionals que va ocupar. La directora de l’AMTM, Núria Gavarró, que va assistir a l’acte amb l’abat del monestir de Poblet, Octavi Vilà, va assenyalar que el fons complementa perfectament la documentació relacionada amb la República, la Guerra Civil, l’exili i la transició democràtica, i que han donat prioritat a la gestió d’aquest llegat perquè Barenys té una memòria i un enteniment envejables, i els pot ajudar a classificar-ho en cas de dubte.
Entre d’altres, Barenys va formar part del Front Universitari Català durant els seus estudis de Ciències Exactes i Físiques a la Universitat de Barcelona –quan eren ben poques les que ho podien fer–, de l’Assemblea de Catalunya des de la seva creació i fins a la seva dissolució, del Moviment Escolta de Catalunya i de Justícia i Pau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya de forma activa, en especial durant les primeres eleccions municipals després de la dictadura, va col·laborar en el retorn del president Tarradellas i va tenir una trajectòria molt intensa en la internacionalització del fet nacional català als Estats Units, fins i tot amb la creació de l’únic departament dedicat a la cultura, història i llengua catalana en aquell moment, a la Universitat de l’Estat de Nova York.
A Sant Joan hi va venir per primer cop com a cap d’agrupament del seu moviment escolta, quan era un moviment clandestí, per conèixer el territori, i ha escollit el poble per fer-hi el seu refugi els últims anys, després de deixar les seves responsabilitats i els viatges. En el poc temps que porta al municipi ha participat en diferents àmbits, com l’ensenyament de català a persones nouvingudes i oferint alguna conferència. “Col·laboro fins on la salut em permet”, explica.
{{ comment.text }}