Les cançons més boniques són les que surten de l’ànima. Cançons com la que ha escrit el taradellenc David Orra, que lluita amb coratge i valentia contra un càncer però que això no li ha fet perdre la vitalitat ni les ganes de crear.
El tema que aquests dies s’ha viralitzat i és més emotiu es diu M’enfilo, ben, ben alt en la que parla del moment que viu i les seves sensacions amb una visió d’esperança, d’evadir-se i lluitar per trobar les petites escletxes que puguin fer un món millor, com ha explicat ell mateix en publicacions a les xarxes socials.
Al seu canal de Youtube, David Orra hi ha penjat les versions que ha fet amb diferents músics catalans com els Gossos, Coloma Bertran, El Noi del Penjoll, el baixista de Txarango Àlex Pujols o un grup de músics de les Guilleries. Una de les més emotives és la versió de la manlleuenca Paula Valls acompanyada del seu pare Xevi Valls al piano, que és la que obra aquest article.
La versió amb els Gossos
M’enfilo, ben, ben alt
Perdo el control,
vull cremar aquest temple,
excito el viciós que tinc
a dins d’aquest ésser
perquè vol volar…
Profano el meu cos,
ara cremo esglésies,
potser és el moment bonic
de treure la bèstia
perquè vull volar…
I me’n vaig en globus,
més enllà del mar,
porto poques coses
per si no he de tornar.
Perdo la por,
ja no em resisteixo
i em deixo anar feliç
veient el que deixo.
I ara vull volar…
I me’n vaig en globus…
David Orra
{{ comment.text }}