“El Vic ho ha estat tot per mi. La meva infància, l’alegria de jugar per passar-t’ho bé, els amics, casa meva, entrenar amb la boira i el fred i l’emoció de saber que arriba un dia que pots entrenar amb el primer equip al camp de gespa natural.” L’exfutbolista vigatà Manel Expósito –ara coordinador de rendiment de l’Udinese italià– és un dels 52 testimonis que conformen el documental 100 anys d’il·lusió i hi expressa amb aquestes paraules el que ha suposat per a molts joves al llarg d’un segle el seu pas per la Unió Esportiva de Vic. La peça audiovisual ha estat produïda per l’empresa Gen-Lock Vídeo, sota l’edició
i producció de Germen Coll, i es va presentar dimarts a L’Atlàntida just el dia que es complien els cent anys exactes de la constitució de l’entitat futbolística –fundada el 18 d’octubre de 1922– per tancar un any sencer de celebracions.
L’acte va acabar sent un punt de trobada per als protagonistes del documental, que està dedicat a la memòria de Bernat Bigas, Josep Casanovas, Isidre Manzano, Jaume Puig-Vinyeta i Joan Toll, però també per a tota la família de la Unió Esportiva Vic, que conformen altres exjugadors, entrenadors o directius. Especialment celebrat va ser el retrobament de molts dels assistents amb Joan Escoda, a qui el 1976 l’aleshores president del club Hipòlit Planàs va encarregar la direcció d’una escola de formació de jugadors. “Avui ha estat un dia de tornar a viure molts moments i retrobar amistats. Jo havia de portar el Vic a Segona Divisió i no va ser possible però vam fer molt bona feina amb la base, on vaig posar la condició que tots fossin vigatans o de la comarca i que fossin molt respectuosos amb els rivals. Me’n sento molt orgullós perquè va sortir bé”, confessava l’exentrenador, que és dels que pensa que “el futbol és una eina que ben utilitzada és capaç de transformar persones, grups, ciutats i fins i tot nacions”. Aquest paper cabdal de l’esport rei en els qui l’han practicat a l’entitat vigatana el posava també en relleu l’exjugadora Meritxell Guiteras. “Tot el que soc i he aconseguit, tot el que he après o desaprès durant la meva vida, gira entorn al futbol”, deia. També per a altres exjugadores, com les pioneres de principis dels setanta que liderava Encarna Caracuel, el club va tenir un paper determinant. “El Vic per mi va ser el primer i últim club perquè jo com al Vic no he estat a cap lloc”, assegurava la torellonenca, que va passar pel Barça, l’Espanyol i el Sabadell i va arribar a formar part de la primera selecció estatal femenina de la història. El directiu Ramon Serra ho resumia com que “les ratlles vermelles i blanques representen un sentiment, una manera de ser d’una entitat humil, faltada a vegades de suport institucional i reconeixement, però de gent que hi ha fet molta feina”. Records lligats a l’antic camp del carrer Gallissà com les monges que tocaven la campana quan es marcava un gol, la perillosa tanca de ciment o com el públic podia tocar els jugadors des de les grades van ser una constant al llarg de la vetllada. Unes vivències i uns sentiments tots plegats que serveixen per deixar constància també en el documental de la transcendència social, cultural i esportiva de la Unió Esportiva Vic i que es barregen amb imatges inèdites que s’han recuperat per a l’ocasió.
L’acte central de commemoració va començar amb una interpretació de l’himne del club, que ha arranjat el compositor vigatà Jofre Bardolet, i va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; el representant territorial de l’Esport a Barcelona, Josep March, i el vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Bonet, que juntament amb el delegat de la federació a Osona, Pere Alsina, va entregar a l’entitat una placa commemorativa i una samarreta de la selecció catalana amb el nom del club i el número 100 a l’esquena. El president, Ignasi Puig, va avançar que en els propers mesos presentaran al consistori un pla estratègic pel Vic del 2030 amb l’objectiu de situar el futbol “al nivell d’excel·lència que la ciutat ha assolit en nombrosos àmbits”. Per fer-ho possible, va dir, hi ha un líder com Ramon Carrascal que representa un punt de trobada entre el passat i el futur. “Té la generositat d’en Miquel Om, la pedagogia d’en Losada, la visió de l’Àngel Riba, el compromís d’en Jordi Espona, el talent d’en Jaume Puig-Vinyeta, l’orgull d’en Garrido, la creativitat d’en Casca, la personalitat d’en Barnils, l’ambició d’en Ramon Mayo, el caràcter d’en Juanma Pérez, la intuïció d’en Pitxi, la lleialtat d’en Cris, la perseverança d’en Rafa Rodríguez i la memòria prodigiosa d’en Josep Casanovas.”
Més de 500 esportistes conformen actualment una Unió Esportiva de Vic que mira cap al futur amb ganes de continuar creixent i que en l’any del centenari ambiciona tornar a portar el primer equip masculí almenys fins a Tercera Divisió.
{{ comment.text }}