“Aquí comptem gols i no targetes”

Una de les mogudes de la setmana ha estat la notícia de la impugnació per part de l’Espanyol del derbi amb el Barça (1 a 1) per considerar que els blaugranes van alinear de forma indeguda el davanter polonès Lewandowski. Aquest fet ha rescatat de la memòria futbolera d’Osona un episodi de quan el Manlleu militava a Segona B i un dels gallets de la categoria, la Gramanet, li va impugnar un partit per alineació indeguda. El jutge únic de Segona B de la Federació Espanyola de Futbol va donar la raó a la Gramanet, que havia perdut 2 a 0, va fer repetir el partit en camp neutral, a Terrassa, amb les despeses a càrrec del Manlleu, va multar el club amb 50.000 pessetes i va inhabilitar el president, Jaume Pons, durant un mes. El Manlleu, això sí, va tornar a guanyar (1 a 0).

L’enrenou es remunta al 2 d’octubre de 1994 en un duel de Lliga a Terrassa que acaba amb empat (2 a 2). En aquell partit expulsen el lateral dret César per doble groga. Important el matís de la doble groga pel que va passar després. Li va caure un partit de sanció. El reglament establia que les sancions s’havien de complir en partits consecutius excepte quan fossin conseqüència d’acumulació d’amonestacions, supòsit en què s’havien de complir dins la mateixa competició. Aquella setmana el Manlleu tenia un partit de Copa del Rei contra el Rubí (5 d’octubre) i César teòricament va complir, en aquell partit, la sanció. A la següent jornada de Lliga contra la Gramanet (9 d’octubre), que arribava a Manlleu com a vigent campió i invicte, el míster, Jordi Solé, va alinear César amb la convicció que ja havia complert la sanció. Els manlleuencs van guanyar 2 a 0. La Gramanet va impugnar el partit. Sostenien que César havia d’haver complert la sanció en partit de Lliga i no de Copa.

La controvèrsia se centrava en el terme acumulació d’amonestacions. El Manlleu defensava que es referia al cicle de cinc targetes –quan s’hi arribava hi havia un partit de sanció– i, no era el cas: César havia estat expulsat per doble groga. Per tant, havia de complir la sanció en el següent partit, que era el de Copa contra el Rubí. La Gramanet, però, sostenia que les dues grogues eren acumulació d’amonestacions, motiu pel qual havia de complir la sanció dins la mateixa competició. És a dir, que César hauria pogut jugar a la Copa contra el Rubí però no podia fer-ho a la Lliga contra ells. El jutge únic del Comitè de Competició, Arturo Manrique, va donar la raó a la Gramanet: va fer repetir el partit a Terrassa, va carregar les despeses al Manlleu, va multar el club amb 50.000 pessetes i va ordenar que el president, Jaume Pons, estigués un mes sense asseure’s a la llotja, segons recollia EL 9 NOU. Indignació a Manlleu. El partit, finalment, es va tornar a jugar el 17 de novembre de 1994 a Terrassa i el Manlleu va guanyar per 1 a 0 amb gol de Rosa Hernández.

La Gramanet va tenir la raó als despatxos, però el Manlleu va guanyar-se-la al camp. El millor resum el va fer en petit comitè l’aleshores entrenador del Manlleu, Jordi Solé: “Aquí ens dediquem a comptar gols i no targetes”. I era cert. El Manlleu no disposava d’estructura administrativa –els faxs a vegades s’enviaven des de l’Ajuntament, on treballava Pau Portús, delegat del club–, però tenia un gen competitiu que als noranta el va dur fins a tres vegades a tocar la porta de la Segona A. Històries d’una època daurada.