“Avui en dia tothom és catedràtic en el món del futbol”

La trajectòria de Caqui Pérez com a entrenador està plena d’èxits. L’any 92 va aconseguir pujar el CE Abadessenc a Preferent. També va viure dos ascensos consecutius amb el CF Torelló (de 2a Regional a Regional Preferent) i va pujar la UE Vic a Primera Catalana. Ara torna a seure a la banqueta santjoanina per –com va fer l’any 2009– salvar la categoria en una situació complicada. En aquests últims deu anys, Pérez no ha dirigit cap equip. Què se celebra més, aconseguir un ascens o assegurar la permanència? És difícil de triar. Quan comences la temporada amb un equip, unes aspiracions i un objectiu, és una cosa, però quan t’hi incorpores per intentar salvar-lo, n’és una altra… Veu paral·lelismes entre la situació actual i la de l’any 2009? Sí, és força igual. Només he dirigit l’equip una vegada i no crec que hi hagi mal equip. El que passa és que fa deu anys coneixia els jugadors. Diumenge passat volia cridar algun jugador i no en sabia el nom! Llavors la tasca de Manel Pajares, home de club i qui l’ajuda, ha de ser molt important… Jo pràcticament he acceptat el repte d’intentar salvar l’equip per l’amistat que hi tinc, i perquè encara hi ha gent de la junta que hi havia el 91. A l’Abadessenc me l’estimo, és un club especial. L’equip mantindrà la categoria? Bé, és difícil, però intentarem aconseguir la permanència. Jo estic il·lusionat, però quan estàs en aquesta situació, més que res, s’ha d’intentar que la mentalitat dels jugadors canviï. La Tercera Catalana seria el nivell natural d’un equip d’un poble com Sant Joan? El futbol es basa en èpoques i moments. Per població potser sí, però no en pots fer cas perquè l’Abadessenc és un club que sempre ha volgut fer les coses ben fetes, ha tingut bons jugadors, ha lluitat… Penso que, per trajectòria, la Segona és la categoria que li pertoca. L’any 92 va aconseguir un ascens amb l’Abadessenc a Preferent, però fitxa per un rival, el Vic. Llegim en un diari de l’època que quan va tornar per primera vegada, “potser alguna minoria, li’n tenia preparada alguna…” (riu) Jo amb aquella edat [38 anys] vaig intentar millorar. Però més que en l’aspecte esportiu, va ser en l’econòmic. A l’Abadessenc hi vaig estar escandalosament bé. Era una família. Però em vaig trobar que un altre equip tenia aspiracions de pujar una altra categoria, i que em doblava la fitxa. No podia desaprofitar l’ocasió. També es va endur un jugador estrella santjoaní, en Birosta. Jo considerava que era un jugador que tenia una gran projecció i que, a part del Vic, ell podria continuar pujant més amunt. En el món del futbol la sort hi intervé molt i mira, es va quedar on es va quedar. Jugadors com els d’aquella època, costa de trobar-ne… Com en València, en Pajares, en Dilmé, l’Olivares, en Rincón, l’Abascal, en Quico Moreno... Mira! Et diria tot l’equip de l’Abadessenc i del Vic quasi no me’n recordo… Algun jugador actual de l’equip, que l’hagi sorprès? Un noi d’aquí, jovenet. En [Ferran] Candelo. Va fer un gran partit. Tinc entès que va tenir un parell de lesions molt serioses i em va sorprendre gratament. En conjunt tenim un equip que no està malament, però mentalment estaven molt acomodats. Van arribar al camp del Guíxols amb un menfotisme que em va sorprendre, i no hi havia la concentració que calia. Queden vuit jornades, no hi ha gaire temps... Hi ha poc marge, però l’experiència –com tot en aquesta vida– és un grau i esperem emprar-la al màxim perquè els nois se sentin forts. El dissabte esperem començar el camí cap a la permanència... Avui en dia el futbol s’ha professionalitzat i tecnificat, com tots els esports. Quines diferències hi veu? La mentalitat del jugador és diferent. Abans el jugador ho sentia diferent, no et diré ni més ni menys. Ara necessita una motivació especial, i abans era ell el que et motivava a tu. Semblaria al contrari: entrenaments més intensos, exercicis específics, tàctiques… Avui en dia tothom és catedràtic en el món del futbol, però no és matemàtic. Jo crec que has de tenir el col·lectiu content amb allò que estàs fent, i després les coses venen rodades. Avui en dia ha evolucionat molt, però jo que soc de l’escola antiga el futbol sempre és el mateix. Si tens un bon equip i estan amb l’entrenador, hi tens molt de guanyat, tant l’any 1990 com el 2019, com d’aquí a vint anys.

“Avui en dia tothom és catedràtic en el món del futbol”

La Santperenca, finalista de la promoció d’ascens a Tercera Catalana

Chaira i Roca baixen a Segona, Tenas a la Champions i Jutglà a l’Europa League

Tot obert per a la tornada

Seva farà nou l’edifici de serveis del camp de futbol municipal

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”