El Vic va començar el partit a l’Escala de la millor manera possible. Encara no s’havia arribat al segon minut de joc que Manel Martínez va rebre una pilota dins l’àrea, la va controlar i tot seguit va xutar-la. La pilota va rebotar en el porter Candon; després li va arribar a Nil, que la va tornar a rematar. La defensa intentava allunyar el perill, però finalment Alberto Salamanca la va rematar al fons de la porteria per fer el 0 a 1.
Els aires de l’Escala semblaven positius per a un Vic que va tenir uns minuts molt encertats, encara que no hi va tornar a arribar amb perill.
A mesura que el partit avançava, l’Escala superava l’ensurt inicial i a poc a poc feia molt bon futbol, movia la pilota a banda a banda, i precisament amb una centrada de Bech des de l’esquerra hi va haver una assistència a Xavi, que era a la dreta i la va xutar a l’escaire de la porteria d’Agustín Mora.
El porter del Vic havia estat molt encertat en rematades, sobretot d’Umaru, però aquesta vegada no va poder impedir l’empat dels de casa.
El gol va estimular els locals, que a poc a poc se’n van saber controlar els ritmes del partit, que es va complicar encara més per als homes de Ramon Carrascal quan Mora li va fer un penal indiscutible a Umaro.
Expósito la va transformar i va marcar-ne el primer dels tres gols del seu compte particular. Restava un quart d’hora per arribar al descans i el Vic va poder-lo controlar, l’impuls dels empordanesos, que volien sentenciar.
El problema dels blanc-i-vermells és la manca d’efectivitat ofensiva. Fins al descans el joc s’hi va moure per una zona àmplia sense ocasions per a cap dels dos equips, una circumstància negativa per als vigatans en tenir el marcador desfavorable.
La segona part va continuar igual que al final dels primers 45 minuts: joc al mig del camp, molta lluita i poc treball per a les defenses, tot i que l’Escala va fer-lo treballar un parell de vegades, Agustín Mora.
El gol que va sentenciar el partit va arribar al minut 61. Elian li va fer una assistència a Expósito, que el va marcar després d’una rematada espectacular. Va ser un gran gol.
Els uns i els altres sabien que el tercer gol local sentenciava el partit. Els dos entrenadors hi van fer moure les banquetes, però no es va notar. El partit mantenia el patró del control dels locals i les ganes i la lluita del Vic per millorar el resultat, cosa que ho podia haver aconseguit ja en temps de descompte gràcies a una doble rematada de Manel Martínez a la sortida d’un córner.
El final no podia ser més patètic per al Vic. Primer Estellés la va veure, la segona targeta groga, i al minut 94 Expósito va fer-ne el 4-1.
