Si es busca a Google la definició d’esportista total, és probable que aparegui una foto de Laura Martí Sellés. Amb 31 anys, aquesta campdevanolenca ha fet esquí alpí, ha jugat a futbol amb el Vic o el Manlleu i, des dels 23 anys, practica el ciclisme, on ha arribat a competir a un nivell professional. Després de tants anys sobre dues rodes, fa uns mesos que combina la bicicleta amb córrer per la muntanya i l’asfalt. Els resultats han estat immediats i immillorables. En la seva primera prova, Martí va guanyar la Cursa del Taga de Sant Joan de les Abadesses de 15 quilòmetres. La campdevanolenca va completar el recorregut de Can Camps en un temps d’1 hora, 33 minuts i 47 segons. Una victòria incontestable per més d’11 minuts de diferència respecte a la segona classificada i acabant cinquena a la general. Tot i córrer amb unes vambes més idònies “per fer la Ruta del Carrilet”, Martí va rebaixar el rècord de la competició en tres minuts, “que es va fer l’any que va ser Campionat de Catalunya, per tant, segur que hi havia gent ràpida i de nivell”.
La introducció al món del running ha estat una cosa natural. Després de tres anys competint al ciclisme d’alt nivell amb l’equip de la Universitat Politècnica de València i compaginant-ho amb una feina de molta responsabilitat a l’Ajuntament de Girona, ara està estudiant per treure’s les oposicions de secretària-interventora. “És inviable treballar, estudiar i dedicar entre dues hores i mitja i tres de bicicleta al dia”, apunta Martí. La campdevanolenca valora molt positivament la temporada de ciclisme actual, però “vaig acabar una mica esgotada mentalment i físicament”. La ciclista de Campdevànol no vol deixar el ciclisme i es proposa fer el calendari de la Copa d’Espanya, mentre ho combina amb les curses.
Actualment, té dos entrenadors: un per a cada disciplina. De dilluns a dimecres, es dedica a córrer fent fartlek, sèries explosives i rodatge. El dimarts fa gimnàs, mentre que el dijous i el cap de setmana el dedica al ciclisme. Divendres, fa descans absolut. Martí explica que en el ciclisme “pateix entrenant i competint”, una sensació que encara no ha viscut corrent. “Anant en bici, abans se’m pararan les cames i el cor, però corrent pararé abans pel dolor de les articulacions o dels ossos, però encara no m’hi he trobat”, subratlla. La campdevanolenca té l’avantatge de tenir un fons físic envejable, forjat durant els anys de ciclisme i futbol. El punt clau és que “quan corro només depenc de mi i de com administro el patiment”. En canvi, en el ciclisme sovint ha de treballar per una líder, depèn del que facin els altres equips o del factor sort.
Després de la victòria a Sant Joan, Martí també es va imposar a la VertiKalm Open 2025 de Sant Esteve d’en Bas (Garrotxa), el quilòmetre vertical (cinc quilòmetres) que puja fins al cim del Puigsacalm, que enguany era el Campionat de Catalunya de curses verticals. Martí va fer un temps de 50 minuts i 28 segons (17a a la general), superant en més d’un minut el temps establert l’any passat per l’ogassenca Clàudia Tremps i traient sis minuts a la segona classificada. El fet que no està federada no li permetrà ostentar el títol oficial de campiona de Catalunya i lamenta que no “se’ns donés visibilitat, ja que ens hi hem esforçat”. De moment, Martí ha entrat amb bon peu a l’atletisme i el futur sembla brillant.
