“Dissabte va ser el millor dia de la meva vida”

El CF Torelló va aconseguir dissabte un ascens històric a la Primera Catalana de futbol. Un èxit que s’afegeix al de fa tres anys quan l’equip va pujar a Segona Catalana. Entre els artífexs d’aquests dos ascensos hi ha el capità, Omar Pérez (Torelló, 1989), que és el jugador que més vegades ha defensat la samarreta del primer equip torellonenc al llarg de 13 anys.Com va viure el partit de dissabte contra el Parets B?Amb molts nervis. És un partit que vam treure més per cor que per joc. Va ser una muntanya russa, però en tot moment vaig tenir l’esperança que acabaria bé. Es va haver d’esperar a aconseguir-ho a l’última jornada, a casa i amb èpica perquè es va haver de remuntar dues vegades. A pilota passada és més bonic així?Crec que sí. Anar 4-0 hauria estat més còmode, però per mi dissabte va ser el millor dia de la meva vida. Va ser únic i ho recordaré sempre perquè jo soc molt del Torelló i poder viure tot això va ser espectacular. Són dos ascensos en molt poc temps, el primer de Tercera a Segona (2018-2019) i ara aquest de Segona a Primera (2021-2022), amb la pandèmia pel mig. Com ha estat tot plegat?Jo tenia molt entre cella i cella el primer per responsabilitat, ja que el club va fer un esforç per recuperar jugadors, i aquest segon no me l’imaginava gens. Sí que és cert que els anys de covid ens van fer molt mal però també van ser un aprenentatge i aquest any s’ajuntaven molts factors que feien pensar que podia anar bé: jugadors joves i d’altres amb experiència, un staff tècnic molt bo i preparat, i formar part del grup 6, que ens ha afavorit perquè és més futbolero i hi ha menys camps d’ambient hostil. Tinc uns companys que no me’ls mereixo i els felicito. Eren conscients que és una fita històrica perquè feia 25 anys de l’últim ascens a l’antiga Preferent?Nil Coll, el segon capità, ens ho va dir com a discurs motivacional dissabte, perquè ell recordava haver anat a aquell partit quan tenia 10 anys, i sí que érem conscients que podíem ser els primers de pujar a Primera Catalana. I com que l’equip és molt jove jo també els vaig insistir que d’oportunitats de viure un ascens n’hi ha molt poques al llarg d’una trajectòria perquè la majoria estàs a mitja taula o lluitant per no baixar i que calia gaudir-ho. Els últims partits han omplert el camp. Creu que la gent s’ha tornat a enganxar al futbol a Torelló?He viscut moltes temporades al Torelló i és un camp que costa molt d’omplir i la pista d’atletisme al voltant no ajuda gaire a tenir el públic a prop. Per això vull agrair als Dracs Vermells, que són un grup d’animació de nanos joves, perquè ens han ajudat molt. Quan tens el camp així surts al 300% i si es queden seria la màxima victòria, molt millor que pujar a Primera Catalana. Com ha estat això de fer de capità?Per mi ha estat un plaer ser el capità d’aquest equip. De petit a l’escola els meus companys somiaven a ser els capitans del Barça o l’Espanyol i la meva màxima sempre va ser arribar a ser el capità del Torelló. Ja ho havia estat en categories inferiors, però aquest any m’estrenava com a primer del primer equip. Imagina’t què ha suposat arribar a Primera Catalana. Per mi ha estat un somni fet realitat. Jo només volia jugar a futbol, i tot i que no els tinc ben comptats crec que he rondat els 400 partits amb la samarreta del primer equip del Torelló i a més a més la vida m’ha regalat aquest ascens que és immillorable. Han estat pocs els anys que no ha vestit de vermell i negre, no?Vaig començar amb 6 o 7 anys i primer vaig fer de porter però no m’agradava i em vaig passar a jugador. Vaig estar al Torelló fins a Juvenil i com que tenia ofertes me’n vaig anar al Vic. Quan vaig acabar l’etapa vaig tornar perquè era complicat fer-ho bé a Preferent el primer any amb el primer equip. Vaig estar-m’hi vuit o nou temporades i un any que vaig fer una bona temporada vaig tenir tres ofertes per jugar a Segona Catalana. Vaig decidir fer un canvi d’aires al Vic Riuprimer i va ser una gran decisió. Són dels millors anys de la meva trajectòria i vaig conèixer Litus Arjona, que és l’entrenador més influent a la meva carrera, tot i que em va canviar de posició. Jo sempre he jugat d’extrem i ell em va dir que tenia perfil per jugar de lateral ofensiu. He gaudit molt i m’hi he sentit molt còmode, perquè els equips d’en Litus sempre surten amb la pilota des de darrere. Després a ell li van oferir venir al Torelló i em va dir que volia que jo l’acompanyés. Ell ja ha renovat per continuar encapçalant el projecte com a tècnic i ara caldrà veure quines peces es toquen. Com creu que anirà?El salt és molt alt i serà un any dur però no em fa por perquè hi ha un entrenador boníssim, el gruix de jugadors es quedaran i la junta té un projecte econòmic i social que pot atraure jugadors però sí que hi ha molta feina. La clau serà encertar els tres o quatre fitxatges que s’hauran de fer i que els de la casa facin un pas endavant. La Primera Catalana és la categoria on ha d’estar el Torelló?No som Manlleu ni Vic però som un club amb molts jugadors. Hem d’estar entre Segona i Primera. El que no pot ser és que estiguem 15 anys a Tercera Catalana. El que passa és que no hi hem estat mai a la categoria i ens hem de guanyar el lloc. Vostè no els acompanyarà en aquesta nova aventura perquè ha decidit penjar les botes. Ha arribat el moment?Als místers ja els vaig dir que aquesta seria l’última temporada anés com anés. Ni en el millor dels meus somnis m’hauria imaginat que acabaríem pujant. És una decisió molt pensada. Sempre dic als meus companys que els jugadors i entrenadors passen però que estem en un club històric de més de 100 anys i que el que queda és l’entitat. Ara és moment de donar pas a nous jugadors. Jo els seguiré perquè el Torelló és la meva vida i sempre em tindran animant-los. No hi continuarà vinculat de cap manera?Jo m’oferiré en el que sigui. D’entrenador no m’hi veig però fent d’enllaç entre la plantilla i la junta o assessorant i ajudant a confeccionar la plantilla sí que m’agradaria. Ara, si els puc ajudar fent de delegat o recollint pilotes també ho faré perquè jo visc pel club. Què ha estat el futbol per a vostè?Ho ha estat tot i m’ha unit molt al meu pare. Quan era petit no sabia xutar amb la cama esquerra i ell em portava al Pelut a practicar. És un esport que m’ha ensenyat molts valors encara que a vegades no sigui educatiu. Jo he après a ser company, a ser responsable i no sortir quan l’endemà tens partit, el compromís d’anar a entrenar cada dia i no arribar tard… Tot i així, el millor de tot són les amistats. He après molt de molta gent i n’estic molt agraït.

“Dissabte va ser el millor dia de la meva vida”

El Sant Vicenç puja a Tercera Catalana

El MICFootfem triplica participació i s’internacionalitza en la seva tercera edició

La Santperenca, finalista de la promoció d’ascens a Tercera Catalana

Chaira i Roca baixen a Segona, Tenas a la Champions i Jutglà a l’Europa League

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"