“Durant la pandèmia, la gent ha vist la importància de fer esport”

El 8 de juny, el taradellenc Antoni Reig (1971) va acabar la seva etapa com a director del Consell Català de l’Esport, càrrec que va començar a ocupar el febrer del 2016.Quina valoració fa de tots aquests anys?Bona. Crec que hem fet molt bona feina. Hem posat l’activitat física al centre de les polítiques esportives, que és el nostre llegat. No només fer esport en l’àmbit competiu, que està molt bé, sinó que volem que tota la població catalana faci esport. Pensar programes i campanyes per fomentar aquesta necessitat que hi ha que almenys tothom es mogui cada dia per contribuir a tenir una societat molt més sana. També hem treballat per una nova llei de l’esport i tot el tema de la candidatura olímpica, que pot ser un revulsiu molt important en l’àmbit català, tant o més com ho van ser les del 1992. Ha estat complicat gestionar esport i pandèmia?Des del primer minut, l’esport ha estat molt important en la pandèmia. Recordo la primera reunió amb el Procicat que ja era perquè havíem de suspendre la Marató de Barcelona, que va ser el primer gran acte que es va suspendre, a principis de març del 2020. I a partir d’aquí ja se’ns va convocar cada setmana. Hem estat presents a tots els comitès tècnics del Procicat i l’esport va ser el primer que, pel que fa a grans esdeveniments, va haver d’anar clausurant coses que no eren pensables, com no posar públic o cancel·lar els partits i tot l’esport en general. També quan es va començar a obrir en el primer període van ser dels primers a dir de sortir a fer activitat física, perquè era una necessitat bàsica de la societat. Hem estat molt actius tant en processos de desescalada com de confinaments. Han estat uns mesos durs?Ha estat un any difícil en això, perquè cada vegada més l’esport és un sector econòmic del país. S’han convocat taules del sector per poder discutir la situació i prendre mesures. Hem estat protagonistes en tota la pandèmia, però hem fet bona feina i hem pogut treure ajudes per al sector que estan totes resoltes, algunes pendents de pagaments, tant en els sectors més perjudicats, sobretot gestors esportius i també federació i consells esportius. I durant la pandèmia, la gent ha vist la importància de fer esport. Han quedat projectes pendents?El tema de la candidatura Barcelona-Pirineus. Crec que és possible i factible. Li hauria agradat continuar?Sí. Hi ha algunes coses que ens hauria agradat acabar, com la llei de l’esport o la candidatura olímpica, sempre deixes coses a fer, però el món de la política ja sabem que és un tema que va en funció de les eleccions i dels pactes i segur que la gent que s’hi ha posat al capdavant ho farà bé i aprofitarà la feina feta. Quin consell donaria al seu successor?Escoltar molt la gent que t’envolta, gent especialitzada, que en sap. Rodejar-te de la bona gent que hi ha al Consell, que n’hi ha molta. Com està l’esport en l’àmbit català?El model esportiu català ha fet que fóssim una potència important en alt rendiment, sempre han sortit bons esportistes. I en els àmbits escolar i universitari està creixent i el missatge és dir a la població que faci més esport. Amb l’esport pots treballar no només la part competitiva i saludable sinó moltes altres polítiques: formació, valors, educació, economia, turisme… I l’esport a escala comarcal (Osona i el Ripollès)?A Ripoll hi ha el Centre de Tecnificació de bicicleta que està anant molt bé, està donant bons esportistes i és un pol d’atracció important. I a escala osonenca s’ha apostat per fer aquest nou Centre de Tecnificació de la Catalunya Central que crec que serà molt potent. Des del Consell, s’ha apostat per l’esport femení?Ara se’n parla molt i ens n’hem de felicitar. Vam crear fa un temps un gabinet de gènere dins del Consell i hem treballat molt en personal dedicat exclusivament a aquest tema. Una de les línies de subvencions és només per a esport femení i també hem fet campanyes. Queda molt per fer, però s’està treballant en bona direcció. Havia ocupat la Direcció General de Joventut. On se sent més còmode?Joventut és el meu món, on sempre m’he sentit més còmode. Em vaig formar al Cau de Taradell, després a Minyons, vaig ser president del Consell Nacional de la Joventut i aquest va ser el meu sector durant molts anys. A Esports m’hi he sentit molt bé, ha estat una gran experiència. En alguns aspectes molt iguals, en d’altres molt diferents, però també m’hi he trobat molt bé. Creu que encara hi ha marge per continuar al govern amb algun altre càrrec?Hi ha coses. Estic en un període de reflexió, d’incertesa, d’agafar-me aquest estiu més sabàtic per veure cap on vull anar i on ens dirigim cap al futur. El podríem veure d’alcaldable per Taradell?Sempre he pensat que en una època o altra de la meva vida m’agradaria dedicar-me a la política municipal, però sempre formant part d’algun equip. Crec que és important que gent amb inquietuds com jo pugui viure des del l’Ajuntament el funcionament del poble. Però el fet d’estar en alguna llista en un futur –més aviat a llarg que no a curt termini– i no tant d’encapçalar-la sinó formant-ne part és una cosa que no descarto.

“Durant la pandèmia, la gent ha vist la importància de fer esport”

L’Esquirol reuneix dos grans campions de billar, en una exhibició per a tot el poble

Tres orientadors de la UE Vic entren al Top 30 mundial júnior

Ferran Font torna al Voltregà

Aquell 14 de juliol

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta