Després que dilluns a la nit anunciessin que Mia Ordeig i Pol Gallifa no seguirien la temporada vinent, aquest divendres li ha tocat a Petxi Armengol. El Club Patí Voltregà Stern Motor ha comunicat que no compta amb el jugador de cara a la propera temporada.
“És una decisió esportiva, complicada, i li desitgem el millor de cara al seu futur esportiu i personal”, expliquen en un comunicat des del club voltreganès que defineix Armengol com “un dels jugadors referents del nostre club i de l’hoquei patins, icona de tota una generació a Sant Hipòlit”.
D’aquesta manera posa fi a una relació de 18 anys al primer equip blanc-i-blau. Petxi Armengol, amb 42 anys i seguint en actiu, és tota una icona en el món de l’hoquei i un dels jugadors determinants i decisius que ha tingut el Voltregà. Porta 26 temporades jugant a la màxima divisió estatal i el seu caràcter, la seva lluita i la seva empenta l’han portat a ser tot un referent per l’equip de Sant Hipòlit.
Xevi Armengol ha estat un jugador de llegenda a Sant Hipòlit. El sobrenom de Petxi li va arribar de ben petit quan Mia Ordeig el va rebatejar per les dificultats de dir-li Xevi. Va formar-se al Voltregà i amb 16 anys va debutar al primer equip de la mà de Catxo Ordeig.
Des de llavors va anar creixent com a jugador polivalent, amb caràcter i molt talent per buscar la jugada impossible, aquella en la que no ha pensat ningú més. El “jugador total”, com l’havia batejat l’entrenador portuguès José Querido, va fer-se gran al Voltregà i gràcies a un bon estat de forma físic sempre va poder tirar del carro. El seu xut de cullera espectacular li va permetre marcar molts gols tot i que en un principi jugava més endarrerit. A Sant Hipòlit hi va poder viure un dels millors moments de la seva carrera guanyant dues Copes del Rei i sobretot la Copa de la CERS l’abril del 2002.
Casament a l’hora de la final de Copa del Rei
A Sant Hipòlit també hi va viure un dels moments més complicats de gestionar perquè el març del 2001 la Federació Espanyola de Patinatge va decidir canviar les dates de la Copa del Rei uns mesos després d’haver-les fixat. La fortuna va jugar contra Armengol perquè la van posar el cap de setmana que ell i la seva dona Noemí havien decidit casar-se. El casament era diumenge a 2/4 d’1, mitja hora després que comencés la final a Sant Sadurní d’Anoia. El Voltregà va arribar a la final i va haver de jugar sense Armengol. Va perdre la final contra el Blanes. L’equip voltreganès però va arribar a temps per l’àpat nupcial que els va ajudar a oblidar la derrota.
Després d’anys gloriosos, Armengol va decidir deixar el Voltregà el 2004. Va anar al Blanes però sabia que tornaria. De fet en l’últim partit, l’abril del 2004, Armengol havia fet una promesa a l’expresident Ramon Vilaró. “President, renta’m la samarreta, i torna-me-la d’aquí a dos anys”.
No van ser dos sinó vuit els anys que van passar abans que el juny del 2012, el Voltregà amb Xevi Sala a la presidència anunciés el retorn d’Armengol. No va tornar a retirar-se sinó a donar un excel·lent rendiment però que l’alta exigència física del joc ràpid de contraatac del Voltregà ha anat desgastant. La temporada 2017/18 encara va ser capaç de marcar 31 gols en una temporada. Aquesta última però la sort ja no l’ha acompanyat tant i només ha pogut marcar 3 gols.
Vuit temporades després del seu retorn, el club ha decidit no renovar Armengol que haurà de decidir si aquesta és la seva retirada definitiva o encara li queda corda per seguir.
{{ comment.text }}