Amb 11 Dakars a l’esquena i havent acabat els tres últims com a millor pilot de l’Estat espanyol en categoria de motos –destacant el 2017, quan va pujar al podi–, Gerard Farrés no ha deixat de treballar perquè el salt a les quatre rodes fos amb garanties. I així serà. La seva dotzena participació la farà al costat del seu amic i excompany a l’Himoinsa Dani Oliveras, que li farà de copilot, i conduint un Can-Am Maverick X3 Turbo R preparat per South Racing, dins l’estructura oficial Monster Energy Can-Am. El repte que es marca és d’allò més ambiciós: ser el primer pilot de l’Estat espanyol que venç la prova en la categoria Side by Side. “Per guanyar hem de demostrar actitud i que som professionals. L’objectiu ha de ser lluitar per competir bé i després ja arribarà l’èxit”, anunciava aquest dijous en la seva presentació a Vic, envoltat de companys del món del motor.
Per Farrés, aquest ha estat un any d’adaptació al nou vehicle, en què ha obtingut grans resultats com el segon lloc al Ral·li del Marroc i també ha signat bones actuacions al Campionat d’Espanya tot terreny. De fet, el bon paper a l’Estatal, on va competir amb l’FN Speed Team de Santi Navarro, va ser el que li va permetre fitxar per un equip oficial i disposar d’un vehicle que ja va guanyar el Dakar de l’any passat amb Reinaldo Varela, que és el company d’equip de Farrés, i Oliveras juntament amb el mediàtic nord-americà Casey Currie. “Ells seran els nostres rivals així com Chaleco López i la parella russa que ens va guanyar al Marroc. Hem de ser conscients de les limitacions dels vehicles. Aquí el que costa és anar a poc a poc perquè podem ser més ràpids que els cotxes en alguns moments”, deia el pilot afincat a Manlleu, que afegia que el que més l’ha impressionat dels buggies “és que has de tenir concentració màxima durant moltes hores i això cansa molt”. Oliveras, per la seva banda, detallava que les punxades de roda poden ser el seu principal problema. El gironí afronta el seu sisè Dakar i ha fet el salt després de no trobar un projecte en moto: “No podia quedar-me a casa i quan en Gerard m’ho va proposar no m’ho vaig pensar, perquè tinc experiència en navegació i mecànica. No hem tingut gaire temps per preparar-nos però hem generat un llenguatge propi. A en Gerard no li ha costat gens l’adaptació perquè ja sap què és la competició i la carrera”. Farrés i Oliveras, que junts sumen 16 Dakars, també van parlar del fet que la cursa tindrà enguany 10 etapes i es farà íntegrament al Perú. “És un Dakar trampa perquè al ser menys dies serà molt ràpid i passaran moltes coses”, advertien.
Qui de moment no deixa la moto és Laia Sanz. La pilot resident a Seva va confirmar aquesta setmana que prendrà la sortida del Dakar, malgrat la incertesa que hi ha hagut fins a últim moment a causa d’una doble infecció vírica i bacteriana que va patir. Els seus problemes van començar la primavera passada amb una mononucleosi infecciosa i es van agreujar a l’estiu quan va agafar la febre Q, que li va provocar una molesta neuropatia. Aquestes malalties la van obligar a deixar l’esport i li han condicionat la temporada. Primer es va haver de retirar del ral·li Desafío Inca, quan encara no estava diagnosticada, i més endavant va haver de renunciar a anar al Ral·li del Marroc i als entrenaments del seu equip, el KTM Rally Factory Team. “Ha estat un procés molt dur i molt molest. Realment he patit molt, però fa una mica més d’una setmana vaig començar a trobar-me bé i des de llavors he pogut començar els entrenaments. Fins ara només havia anat al gimnàs per fer recuperació, així que arribaré al Dakar amb menys d’un mes de preparació després d’estar parada des de l’agost”, explicava la pilot dimarts durant la seva presentació a la premsa en un hotel de Barcelona.
La millor pilot de la història del Dakar –assolint el novè lloc absolut el 2015– serà al podi de sortida el proper 6 de gener per novè any consecutiu, tot i que reconeixia que no hi arribarà com voldria: “Després de tant temps em faltarà ritme i velocitat. Tampoc he pogut entrenar la navegació, però en aquest cas l’experiència ho pot compensar una mica. El que em preocupa de veritat és el meu estat físic i com aguantaré les etapes llargues. Altres anys estan al 200% ho passava malament, però aquesta vegada ja estic mentalitzada que patiré molt”, assegurava.
Malgrat aquest poc marge de temps per posar-se al dia i recuperar el to físic, Sanz ha tornat a demostrar la seva tenacitat al decidir participar igualment a la prova sud-americana. “Per mi, aquest any ja és un èxit arribar a la línia de sortida estant sana. A partir d’aquí, quin és l’objectiu? No tindré pressió pel resultat perquè no em puc exigir res, però qui ho sap? Potser hi ha un dia de navegació difícil en què m’acompanyi la sort i que a mi em surti bé, o al revés, que pateixi molt i que em limiti a fer el possible per acabar. Serà una autèntica incògnita”, confessava Sanz quan falten poc més de dues setmanes pel tret de sortida a Lima.
