Després de 18 temporades al primer equip, l’etern capità de la UE Campdevànol, Cristian Carrasco (Perpinyà, 1988), ha penjat les botes. Enguany, el davanter de 35 anys només ha disputat 10 partits i en el darrer enfrontament de la temporada a casa, contra el Sarrià de Ter, van fer-li un homenatge. Carrasco, que ha fet tres dianes aquest curs, va jugar els últims minuts amb l’equip el passat 3 de febrer, en la golejada 0 a 4 al camp de l’Abadessenc.
Gairebé 20 anys al primer equip. És molt de temps.
Sí. De fet, fins aquests últims quatre anys ho jugava tot. Excepte per sanció i alguna petita lesió, fallava dos partits a l’any com a molt. Amb l’arribada dels nens, canvien les prioritats. Dec haver jugat uns 650 partits amb el primer equip entre oficials i amistosos. La primera temporada sencera va ser la 2006-07 amb Jordi Boixassa d’entrenador, que vam perdre la promoció contra el Molins de Rei, però jo vaig debutar l’any anterior com a Juvenil de primer any, en què vaig jugar un parell de partits.
Deu ser el màxim golejador de l’època moderna del club.
Dec haver fet uns 180 gols o uns 190 si comptem els amistosos. Amb Alain Ruiz i Jordi Florido jugava de davanter i feia més gols. Amb Joan Carles Carnerero, Menci Colomer o Boixassa jugava més d’extrem o migcampista. El meu rècord són els 24 que vaig fer la temporada 2015/16, que vam guanyar la Lliga. Just per darrere meu, hi ha Joan Rota. En Koeman va fer més de 100 gols en tres o quatre temporades. Jo n’he marcat més per acumulació d’anys.
Quin ha estat el seu millor record?
El dia que vam guanyar la Lliga contra el Ripoll. Feia molts anys que l’equip no pujava a Segona Catalana. Tinc el vídeo guardat d’aquell dia amb l’afició. Encara el miro a vegades. Pel poble ens deien que perdríem i jo els deia: ja ho veurem…
I el pitjor?
La derrota per 2 a 5 amb l’Amer. Havíem de guanyar per pujar a Segona Catalana i aconseguir la Lliga. Vam perdre a casa, contra el rival directe i a l’últim partit. Van sortir millor. Una pena. També la promoció perduda contra el Malgrat de Mar per una volea al minut 90 del partit de tornada. Ens mereixíem més.
Per què ha decidit retirar-se?
Jo treballo de nits i últimament ja no jugava tant. Però no em podia queixar. Si no entrenes, no jugues. També tinc els nens. Hi havia partits que estava pensant què feien els nens mentre jugava. Em robava molt de temps i perdia els caps de setmana.
Ara que ja s’ha retirat, en tots aquests anys l’han vingut a buscar molts equips?
Va haver-hi un any que vaig estar a punt de marxar a l’Abadessenc. Va ser quan vam baixar de Segona Catalana a Tercera. Estava molt ratllat i havia estat un any dur. I això que vam estar a punt de salvar-nos. Llavors, l’Abadessenc l’entrenava Joan Carles Carnerero i vaig anar a parlar amb el president, Joel Regué. Però ja portava molts anys al Campdevànol i m’hauria equivocat si hagués marxat. Vaig fer bé de quedar-me. Tenien bona plantilla i hauria estat un repte per posar-me a prova. Amb menys anys, hi hauria anat. També em va venir a buscar el Ripoll quan l’entrenava Toni Garcia i estava a Primera Regional. I he tingut ofertes del Camprodon, el Taradell o el Banyoles.
Quin futur veu al Campdevànol?
Hi ha molta qualitat, però la mitjana d’edat de l’equip deu ser de 23 anys. No jugues igual amb 18 que amb 27 anys. És normal. Això es nota en aquesta categoria, però van sobrats de qualitat. Si van jugant junts, ho aconseguiran. Fins ara, amb el Camprodon i l’Abadessenc a Tercera Catalana, ja estàvem bé. Ara, amb l’ascens de l’Abadessenc, hem d’intentar estar a Segona Catalana.
Tot i portar tants anys jugant a futbol, no va començar a jugar-hi de ben petit.
Dels 5 als 7 anys jugava a bàsquet. Després ho vaig començar a compaginar amb el futbol. Al principi, prioritzava el bàsquet quan em coincidien dos partits, però després ja vaig passar al futbol. Vaig estar tres anys al Campdevànol, uns tres o quatre més a la Penya Blaugrana de Ripoll i, en el primer any de Juvenil, vaig estar tres mesos al Manlleu. Com que no jugava, vaig tornar a Campdevànol i vam muntar un Juvenil amb els amics.
El futbol ho ha estat tot per a vostè?
Sobretot, el Campdevànol. No soc un fanàtic de mirar tots els partits de futbol. Em miro la final de la Champions o algun partit del Betis, però no deixaré de fer res per mirar un partit.
Continuarà vinculat al club?
Formo part de la junta directiva del Campdevànol des de fa un parell d’anys. Amb dos fills, no puc estar-hi tot el cap de setmana com altres, que hi sacrifiquen moltes hores. Però ajudaré en allò que faci falta.
