“Quan va entrar l’administradora concursal, si no ens hi posàvem l’hoquei patins a Vic s’acabava”

El Vic Hoquei Club es troba a les portes d’una eliminatòria d’ascens a l’OK Lliga. Pels qui encapçalen el club, què suposa aquest escenari? Era impensable a principi de temporada. Vam confeccionar un equip per competir bé, i amb la idea de no patir i lluitar per estar a mitja taula. Un cop aquí, cal ser conscient de la feinada de tota la plantilla. Ha sigut una sorpresa? Totalment. Segurament no tenim els jugadors amb més cartell de la competició, però els resultats demostren que tenim els més treballadors. Han treballat molt, i això ha donat els seus fruits amb aquesta eliminatòria. I quin paper ha jugat l’entrenador Ramon Pardo en tot plegat? Crec que ha sigut un paper molt important. El seu perfil com a entrenador i la seva manera de treballar han sigut clau. És una persona molt ordenada, molt meticulosa i tot ho té perfectament estudiat i molt ben preparat. Sempre el veus amb la tauleta amunt i avall per no perdre’s cap detall. També hem de dir que des del club, modestament i tant com hem pogut, hem intentat donar totes les eines necessàries. De manera altruista hem pogut trobar un nutricionista, un fisioterapeuta, una persona per fer anàlisis de partits… i la plantilla ho ha sabut aprofitar al màxim. I davant d’un possible ascens i retorn del Vic al màxim nivell hi ha més pressió o il·lusió? La plantilla té molta il·lusió. Pressió? Jo abans de jugar els diré que de pressió no n’han de tenir cap. Havent arribat fins aquí vol dir que la feina s’ha fet molt bé. Tot l’enrenou institucional va acabar amb una administradora concursal gestionant el Club Patí Vic. Què va dir respecte a l’hoquei en un primer moment? Quan arriba ens diu que l’hoquei és una àrea deficitària pel club i que se’l carrega. Ens vam trobar quatre o cinc persones, totes vinculades amb l’hoquei base, i ens va sorgir la preocupació: què farem amb tota la canalla? Ens vam reunir amb l’administradora i li vam fer entendre que l’hoquei no era deficitari si es gestionava bé. Vam arribar a un acord perquè tot i operar amb el nom del Club Patí Vic ens féssim càrrec només de la part de l’hoquei patins. I cada any li havíem de passar comptes: tant entra i tant surt. Vam anar subsistint així. I en quin moment s’ha de crear una nova entitat com és el Vic Hoquei Club? Quan es confirma que el Club Patí Vic entra en concurs de creditors, i amb previsió, gent vinculada a l’hoquei base creem la nova entitat, el Vic Hoquei Club, però la deixem en un calaix. Perquè podien passar diverses coses: que arribés un inversor, comprés el club i s’ho quedés tot plegat, per tant ja no calia fer res, o el que finalment va passar. El Club Patí Vic va anar tot a subhasta, l’Ajuntament va comprar les instal·lacions però l’hoquei quedava sense gestió. Així doncs, aquesta ha estat la primera temporada que hem operat com a Vic Hoquei Club. L’estiu passat va ser complicat en el sentit que hi havia molts rumors que el primer equip del Vic desapareixia? Ens consta, a través de les federacions catalana i espanyola, que hi va haver gent que va preguntar per la nostra plaça a OK Lliga Plata. Amb les federacions, però, teníem un pacte de cavallers: si nosaltres estàvem al dia de pagament, la plaça del Club Patí Vic es mantindria amb qui ho gestionava. I es va complir per totes les parts. En algun moment ha perillat l’hoquei patins a la ciutat de Vic? El moment més crític segurament va ser quan entra l’administrador concursal, ens informa de la intenció de cessar l’activitat de l’hoquei perquè creu que és deficitari, i al cap de tres setmanes ens tanquen a tots per fer front al coronavirus. Ens reuníem per videoconferència amb l’administradora, i al principi no entenia que aquí hi havia un club esportiu de base. Ho tractava com una empresa, que de fet era la seva feina. Va costar una mica fer-li entendre. En aquell moment sí que ho vam veure perillar tot plegat. I només ens preocupava saber què faríem amb la canalla. Perquè 180 nens i nenes tampoc els podien absorbir els altres clubs de la comarca. I qui se’n fa càrrec, de la situació? Doncs un grup inicial format per Xevi Amblàs, Pep Castillo, Miquel Torras, Ramon Casals i jo mateix. I per què ho fan? Tots som pares de jugadors, i també hi havia algun entrenador molt vinculat al club. Vam veure clar que si no ho agafàvem l’hoquei a Vic s’acabava. I a partir d’això hem anat fent. Des del 2023 les instal·lacions són municipals. Això en què s’ha notat? S’ha de reconèixer que des del primer moment que ens hi vam posar l’Ajuntament va estar al nostre costat. Sempre ens va dir que vetlléssim per l’hoquei, i que d’una manera o altra es trobarien solucions per a la resta. Això ens donava tranquil·litat i en certa manera ens treia pressió. I en el dia a dia, en què s’ha notat? Per nosaltres, qualsevol canvi havia de ser una millora. Perquè va arribar un punt que tot queia a trossos. L’administradora concursal ja no feia res de manteniment, i s’acumulava molt de temps sense fer un bon manteniment. Quan es fonia un llum, així es quedava. Des que ho ha agafat l’Ajuntament, de mica en mica s’han fet coses. Per exemple, la pintura del pavelló. No es pintava una mica a fons des de l’any 1992. I el fet d’haver de passar a compartir pistes amb altres clubs de la ciutat ha generat conflictes? Conflictes, no. Sí que per exemple les patinadores, el divendres, han d’anar a entrenar a Santa Eulàlia de Riuprimer perquè aquí no hi ha hores de pista. Són coses que es van llimant, i no han generat grans problemes. És cert que amb l’hoquei no gastàvem totes les hores de les dues pistes, i s’ha jugat amb els forats que hi havia. I l’estat econòmic actual del Vic Hoquei Club quin és? Correcte. El que hem après en tots aquests anys és a no estirar més el braç que la màniga. Si algú es pensa que vindrà a jugar a Vic i guanyarà molts diners, doncs no. De fet, el projecte té com a prioritat enfortir la base. I anar creixent. I el primer equip també ho anirà fent. I els ingressos d’on venen? De les quotes de la base. També hem fet que cada família dels jugadors un membre s’ha de fer soci. Vam fer una campanya de socis, però se’n van fer pocs. És una cosa a millorar. I per últim, tenim alguns patrocinadors. Es veu la llum al final del túnel? Una mica, sí, però cal continuar treballant. I el que necessitem més és gent que ens doni un cop de mà. Que es torni a vincular amb l’hoquei. El primer capítol de l'eliminatòria d'ascens, aquest dissabte a Lloret El pavelló de Lloret de Mar acollirà dissabte a 2/4 de 9 del vespre (en directe a EL 9 FM) el primer partit de l’eliminatòria d’ascens. El Vic jugarà contra un rival que ha estat segon al grup sud, amb un balanç de 14 victòries, 2 empats i 6 derrotes, dues només jugant a casa. Els vigatans hi arriben amb 15 victòries, 4 empats i 3 derrotes en la lliga regular. El precedent més immediat és del setembre en la lliga catalana, amb victòria del Vic per 4 a 3. S’espera que a les grades de Lloret hi hagi uns 150 aficionats vigatans.

“Quan va entrar l’administradora concursal, si no ens hi posàvem l’hoquei patins a Vic s’acabava”

Remuntada groc-i-vermella amb bones sensacions

Festival de gols a Lleida i nova victòria del Vic

El CP Taradell encaixa una nova golejada

Gerard Pujol entrenarà el Taradell a Ok Lliga Plata

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic