Tot i que no sap la data exacta, Joan Font calcula que devia tenia 8 o 10 anys quan el seu pare el va fer soci de la Unió Esportiva Centelles. D’aquesta manera començava la seva passió per un club del qual ha estat president fins a tres vegades. Des de la temporada passada que en té el carnet número 1.
La seva vinculació amb el club és familiar. El seu pare va ser un dels fundadors. Joan Font va jugar amb el Centelles en categoria Infantil, però va estar internat a Barcelona i quan va tornar va jugar dos anys al Juvenil B del Vic i després a la Garriga, a Primera Regional. Per problemes als turmells, va deixar molt d’hora la seva etapa de futbolista. Tot i no estudiar ni jugar a Centelles, sempre va mantenir el carnet de soci. Font explica que “anys enrere d’aficions només hi havia futbol, el cinema i escoltar el Barça per la ràdio” i afegeix que “els diumenges anar a futbol era gairebé obligat”.
D’aquesta manera, l’any 1976 li van demanar d’entrar a la junta i aquell any mateix ja en va ser president “perquè el que hi havia va haver de plegar per motius personals”. Va ser la primera de les tres etapes que ha estat al capdavant del club: “Sempre m’hi he posat quan no hi havia ningú més que s’hi volgués presentar”. De totes aquestes etapes n’hi ha una que recorda especialment i és “quan vam pujar a Preferent la temporada 1994-95”. En aquella època la Preferent equivaldria gairebé a l’actual Tercera Divisió i va ser tot un repte per al club.
La del Centelles la combina amb una altra passió: el Barça. Fundador de la Penya Blaugrana de Centelles, l’any 1985, des de fa 14 anys forma part de la Comissió del Futbol Base del Barça. Actualment acompanya el Cadet A com a representant del club blaugrana. Fa 60 anys que és soci del Barça (uns quants menys que del Centelles), ja que amb 82 anys calcula que en fa més de 70 que forma part de la família de la Unió Esportiva Centelles. La seva tasca amb el Barça fa que no pugui anar a veure molts partits del primer equip del club, ja que “hem d’anar sobretot a molts tornejos, però tot i que no vaig al camp vaig seguint els resultats”.
Fa uns dies li van fer entrega del carnet de la temporada 2024-25, que mostra orgullós amb la xifra del soci número 1: “Això vol dir que soc molt vell”, comenta rient però orgullós de tenir-lo: “Em fa il·lusió”, diu. El seu precedent era Pere Curto, que havia estat president de la Penya Blanc-i-Blava de Centelles. “Era un gran amic i sabia que ell tenia el número 1.” Un del Barça i l’altre de l’Espanyol, però tots dos amb el sentiment de la Unió Esportiva Centelles en comú. O tal com diu la bufanda commemorativa dels 75 anys que Font mostra orgullós: “La força d’un poble”.
{{ comment.text }}