Vinculat i amb una llarga trajectòria a la Universitat de Vic exercint des del 2003 com a professor de CAFE i, des del 2015, com a director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física, Javier Peña (1977) ha entrat com a preparador físic de la selecció nacional absoluta masculina de voleibol.
Recentment ha estat elegit com a preparador físic de la selecció nacional absoluta de voleibol.
Durant aquests anys he anat treballant amb diversos equips d’alt rendiment de volei, tan masculins com femenins. De fet, l’any passat ja m’ho van proposar, però per la dificultat de compaginar-m’ho aleshores amb l’activitat a la Universitat de Vic no m’ho vaig poder permetre. Aquest any em van tornar a contactar i, per sort, ho he pogut quadrar tot per gaudir d’aquesta gran oportunitat. Estic molt content i motivat per afrontar aquest repte tan il·lusionant. A més, hi ha molts jugadors que ja els coneixia d’haver treballat amb ells anteriorment.
Va entrar al càrrec el passat dilluns 18 de maig. Com va ser el debut?
Exacte. Vam començar amb un primer grup de concentració, que està format per aquells jugadors que no han acabat jugant el final de les seves respectives lligues. La veritat és que han estat setmanes de molta feina, amb dobles sessions a la pista i al gimnàs per intentar, sobretot, anivellar tots els estats de forma.
I, quines cites importants teniu per davant?
Aquesta setmana ja tenim un primer test, a Àustria, en un bilateral amistós contra la selecció nacional d’allà. Ens servirà per preparar la Lliga Europea, que arrenca la següent setmana. És important fer un bon paper en aquesta competició, ja que quedant entre els millors de cada grup ens classifiquem a una final a quatre. Alhora, aconseguiríem també el bitllet per a l’Europeu del 2028 i, a més, escalaríem de posicions al Rànquing, que ho necessitem per accedir al Mundial. Per altra banda, del 20 d’agost al 3 de setembre, en el millor dels casos, disputarem els Jocs de la Mediterrània a Tàrent (Itàlia).
Quines són, concretament, les seves funcions dins l’equip?
En són vàries. M’encarrego de totes les sessions de preparació física: el treball de força, amb pesos, el de prevenció de lesions… També porto l’escalfament en tots els entrenaments, tant físics, com tècnics, i m’ocupo de la part de recuperació. A més, gestiono individualment a cada jugador amb molèsties o que es troben en un procés de readaptació. I, per descomptat, controlo tot el tema de la gestió de càrregues. De fet, aquesta és la part més difícil, ja que cal buscar l’equilibri entre entrenar i descansar.
Es tracta d’un esport gaire lesiu?
Sí. Dintre dels col·lectius, podríem dir que és l’esport més individual. Els jugadors repeteixen algunes accions concretes nombroses vegades i això provoca una alta sobrecàrrega. Sobretot, hi ha molts problemes a les espatlles, als genolls o a les lumbars. També son habituals els traumatismes als turmells o a les mans. Malgrat que no acostumen a ser molt greus, és un esport amb una incidència lesiva moderada-alta.
I, com prepareu al jugador perquè assumeixi el mínim risc possible a patir una lesió?
El control de càrregues, com et deia abans, és molt important. També ho és el treball de força, per tal de protegir al jugador al màxim muscularment i tendinosament. A més, dissenyem protocols molt individualitzats en funció de les molèsties de cadascú. Tot i que és difícil que no els faci mal els genolls, busquem la fórmula perquè aquest dolor sigui el més lleu possible.
A banda de la selecció nacional, ha treballat en altres llocs rellevants?
Probablement, la meva etapa més exitosa va ser quan vaig estar com a preparador físic al Club Voleibol Teruel (2011-2014), on vam aconseguir tres Superlligues, tres Copes del Rei, dues Supercopes, a més de participar en tres edicions de la Champions League. També vaig estar al Club Río Duero Soria i, en categories inferiors, he guanyat alguns campionats i medalles d’Espanya amb diversos clubs, tant d’entrenador com de preparador físic. Darrerament, he treballat amb el Club Voleibol Barcelona Barça, el Club Voleibol Sant Cugat i el primer equip del Barça masculí.
Diu que va ser entrenador. Doncs, quan va començar la seva faceta com a preparador físic?
En el seu moment m’agradava molt fer d’entrenador, però quan vaig ingressar al món acadèmic em va ser molt difícil compaginar-ho. I, com que la preparació física sempre m’havia interessat i ja havia tingut experiències prèvies en altres esports, vaig decidir fer el pas i especialitzar-me. A més, vaig tenir la sort que em van anar sortint grans oportunitats. Estic molt content, ja que té molta relació amb el meu dia a dia a la Universitat de Vic.
I, per què el voleibol?
És el meu esport preferit. És cert que de petit en practicava uns quants, però a l’adolescència vaig tenir un professor d’educació física que em va fer enamorar d’aquest esport. Des de llavors, hi he passat com a jugador, entrenador i, ara, preparador físic.
Parlem de la seva etapa a la UVic. Què hi fa exactament?
Des del 2003 que soc professor del grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, i últimament imparteixo classes, sobretot, en assignatures d’entrenament esportiu. A més, des del 2015 que també soc director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física. És molt interessant, ja que fem recerca, transferència de coneixement, divulgació i tenim diversos projectes com el de Talent Esportiu Osona i treballem amb diferents clubs, entitats i federacions.
També ha escrit i publicat algun llibre, oi?
Sí, tres, concretament. De fet, estic molt satisfet en l’últim: 100 qüestions sobre l’exercici i l’activitat física (Cossetània). Responc a 100 preguntes freqüents que la gent té a l’hora de fer esport. A més, és per a tots els perfils, des de qui el practica de la forma més disciplinada fins a algú que té més dificultats o problemes. El format el fa molt interessant i amè de llegir i és un llibre que pot ajudar a moltes persones a fer més i millor exercici.
El seu consell, doncs, és que la gent faci esport?
Totalment, que no es rovelli. Té molts beneficis, tant físicament com mentalment. Cal que cadascú busqui i trobi aquell esport que més li agradi. Sense dubte, és una de les millors maneres per mantenir-se saludable en tots els sentits.
Finalment, algun objectiu o somni per complir?
En l’àmbit competitiu, guanyar la Lliga Europea aquest estiu. I, personalment, continuar treballant amb gent que vulgui que l’ajudi, a la vegada que soc feliç amb el que faig.
