Després d’iniciar-se i descobrir la seva passió per l’esquí de muntanya al poble on la vist créixer, Calldetenes, Marta García (1992) ha decidit posar punt i final a la seva carrera professional. L’exigència de l’elit, el fet de quedar-se a les portes dels Jocs Olímpics de Milà Cortina 2026 i el naixement del seu fill Grau fa tres anys han acabat desembocant la decisió final.
Comencem pel més recent. Què l’ha portat a abandonar la competició d’esquí de muntanya?
Ha estat una decisió difícil, ja que porto molt de temps i m’agrada molt. Però aquests darrers anys, des que es va oficialitzar com a disciplina olímpica, han estat més intensos i m’hi he dedicat més que mai. A més, fa quatre anys que soc mare i això també suposa una altra gran responsabilitat.
És un adeu per a sempre, doncs?
Ara necessito una pausa i un canvi, poder abaixar el ritme i estar més tranquil·la. No és deixar-ho completament, ni l’esquí, ni la competició. De fet, tinc ganes de continuar entrenant i mantenint-me en forma. Però necessito prendre-m’ho amb més calma, sense l’exigència de l’alt nivell.
Com valora aquesta darrera campanya?
No ha estat fàcil. En la primera Copa del Món ja ens vam jugar la plaça als Jocs Olímpics i em vaig quedar a fora. Aquest fet ha marcat la resta de la meva temporada, ja que des que vaig tornar a la competició després de la maternitat tenia l’objectiu i la il·lusió d’arribar-hi. M’ha acabat fent reflexionar que el meu camí ha arribat fins aquí.
No obstant això, ha obtingut grans fites al llarg de la seva carrera.
Per a mi, el més important, ha estat un tercer lloc als Campionats d’Europa 2024, a la prova vertical. A més, aquell mateix any vam aconseguir l’or a la Copa del Món de relleus i, el 2016, la plata a l’esprint dels Campionats d’Europa. També recordo especialment el meu primer podi individual en categoria sènior, l’any 2021.
Què creu que la caracteritza?
La constància. De fet, el meu entrenador diu que soc un full de càlcul. Sense fer passos de gegant, he anat fent el meu treball i millorant com una formigueta.
Què és el que més trobarà a faltar?
Viatjar. Tot i que, a vegades, és una part logísticament complicada, és una gran experiència.
I, si s’hagués de quedar amb un moment, quin seria?
Probablement seria l’any que vaig tornar a la competició, després de ser mare, el 2023. Fer totes les curses, concentracions i Copes del Món acompanyada del meu fill i la meva parella va ser molt bonic. També guardo un record especial del Mundial de Boí Taül d’aquella mateixa temporada, ja que era córrer a casa, a prop de la meva gent i, a més, vaig assolir molt bons resultats.
Pel que fa als seus inicis, es remunten a Calldetenes, oi?
Exactament. A mi, de petita, no m’agrada gens l’esport. Però, quan tenia 11 o 12 anys, vaig pujar el Pic de la Maladeta amb el Club Excursionista de Calldetenes i a partir d’aquell dia tot va canviar i volia anar a la muntanya cada cap de setmana. Doncs, recordo que va ser amb 14 o 15, també a través del CEC, que vaig començar a fer esquí de muntanya i, el 2009, vaig entrar al Centre de Tecnificació de Muntanya. Des de llavors, em van animar a entrar al món de la competició i, malgrat que al principi em feia cert respecte fer aquest pas, em va agradar molt i va servir per aprendre i formar-me.
Malgrat que viu a la Cerdanya, continua vinculada a Osona?
Sí. Els meus pares viuen a Calldetenes, la resta de la meva família és de Vic i vaig venint sempre que puc. A més, guardo un afecte especial del Centre Excursionista de Calldetenes i l’Ajuntament de Calldetenes, ja que són els que em van iniciar amb aquest món i no ho oblidaré mai.
Com ha viscut l’evolució d’aquesta disciplina?
Quan vaig començar molt poca gent la coneixia. De fet, la majoria el confonien amb l’esquí de fons. Amb els anys, s’ha popularitzat i el nombre de practicants ha incrementat, sobretot des que es va esdevenir com a esport olímpic. Així i tot, hi ha un retrocés pel que fa a la participació en curses d’aquí el nostre país, i sap greu.
Per coneix-la una mica més. Que li agrada fer en el seu temps lliure?
Malgrat que no disposo de gaire temps lliure, m’agrada llegir o cuinar ii, sobretot, passar estones i jugar amb el meu fill.
Per últim. Un consell.
Deixa fluir i fes allò que tinguis ganes, ja que el temps passa volant
