J. Paré / E. Rovira
Poques persones poden presumir d’haver jugat al Camp Nou i encara menys dones. Entre les privilegiades que ostenten aquest honor hi ha les integrants de la Unió Esportiva Centelles que el dia de Nadal de 1970 van ser convidades a enfrontar-se a una nova agrupació de jugadores que liderava Imma Cabecerán i que va ser batejada com a Selecció Ciutat de Barcelona. Les entrenava el mític porter blaugrana Antoni Ramallets i és considerada l’embrió del futbol femení del Barça, si bé aquell dia no les van deixar vestir de blaugrana. El lloc escollit per a l’estrena d’aquest primigeni equip culer va ser l’imponent Camp Nou, que segons les cròniques de l’època va aplegar uns encuriosits 60.000 espectadors poc acostumats a veure noies passant-se la pilota. A les barcelonines, amb menys experiència que les osonenques perquè debutaven aquell dia, no els va faltar la sort dels principiants i es van acabar imposant als penals per 4-3 després d’un partit força disputat malgrat que els dos equips van exhaurir el temps reglamentari sense gols.
El conjunt femení del Centelles, nascut l’any anterior sota la presidència de Fede Puig amb una vintena llarga de noies del poble –fet que els permetia fer dos equips i enfrontar-se entre elles en els entrenaments–, va lluir una samarreta groga per a l’efemèride mentre que les barcelonines la portaven blanca. L’entrenador i promotor del futbol femení centellenc, Ramon Garriga, se les va emportar totes: Dolors Barceló, Pilar Vila, Teresa Vilasís, Tere Vila, Marta Vallier, Montse Aribau, Roser Vilà, Dolors Vilà, Margarita Fabré, Paqui Triguero, Antònia Corominas, Margarita Freixer, Antònia Viñolas, Immaculada Fontarnau, Montserrat Garriga, Montse Santigosa, Margarita Garriga, Dolors Ruiz Puertas, Rosa Riera, Immaculada Garet, Mariló Corominas, Rosa Fontseca, Laura Grau i Juanita Garriga, i va reforçar l’equip per aquella ocasió amb quatre jugadores del Roda, Roser Roura, Maria Rosa Roura, Rosa Pedrós i Encarna Caracuel –qui va arribar a formar part de la primera selecció estatal femenina i a jugar al Barça, l’Espanyol i el Sabadell.
L’aventura, que va començar amb un viatge amb un autocar de l’empresa vigatana Comasòlivas, la recorden encara com si fos avui tres de les integrants de l’equip reunides per EL 9 NOU: Mariló Corominas, Rosa Fontseca i Margarita Freixer. “Va ser una explosió de sentiments arribar al Camp Nou. Vam xafardejar-ho tot per aquells passadissos. Tot era tan gran que ens va impressionar molt”, confessa Freixer, que jugava de defensa. Del partit, que va ser possible gràcies a les coneixences de Garriga en el món del futbol i amb el mateix Ramallets, que havia visitat alguna vegada les jugadores a Centelles, Rosa Fontseca en recorda també “que la cridòria de la gent ens arribava a la gespa com una remor i després marxava a poc a poc”. La portera centellenca, que aquell dia va fer de defensa i va cedir el seu lloc a Maria Rosa Roura, del Roda, també té present que les va sorprendre que les jugadores barcelonines fossin més grans i, per tant, més altes i corpulentes que elles, que tenien entre 16 i 19 anys. Entre les més joves hi havia la lateral Mariló Corominas, que remarca que van jugar sense canyelleres per protegir-se les cames i que portaven només uns mitjons curts. “Tot i el mal que ens fèiem, els records d’aquell dia i d’aquella època que vam jugar són boníssims. Érem una colla de companyes que gaudíem fent esport, cosa molt poc habitual llavors, i esperàvem amb candeletes els dos dies a la setmana que teníem entrenament”, diu. L’amistat entre moltes d’elles ha perdurat fins a dia d’avui i d’aquelles vivències fins i tot en va sortir un matrimoni, el de Margarita Freixer amb Pere Viñolas, el massatgista de l’equip. “Durant molts anys aquests records els havíem mantingut entre nosaltres quan ens trobàvem o amb els nostres amics, però com que va durar només tres anys el futbol femení a Centelles es va perdre una mica aquesta història. Ara amb la celebració del Barça ha tornat a rebrotar tot i ens venen uns records molt macos”, assegura Freixer.
El partit del Camp Nou, que precedia un amistós de l’equip masculí blaugrana contra el CSKA de Sofia, va constar de dues parts d’uns trenta minuts i es va jugar en un terreny de joc de mides reduïdes (70x40m) amb les porteries al límit de l’àrea gran. “Ens vam enfadar molt perquè ens fèiem pagues de córrer per aquell camp tan bonic que havíem vist alguna vegada per la tele. Ens vam queixar perquè semblava que les de poble no podíem jugar en aquell camp i l’excusa que ens van donar era que les del Barça havien entrenat molt fort el dia abans i tenien agulletes. Se’ns va posar fatal, ho vam viure com una injustícia”, detalla Fontseca. Amb el pas del temps aquell enfrontament s’ha convertit en el símbol d’una lluita de perseverança per aconseguir el reconeixement que avui dia té el Barça i cada vegada més el futbol femení en general si bé 50 anys després de sembrar aquella llavor, les futbolistes actuals continuen encara en plena conquesta de noves fites tant al futbol professional com a l’aficionat.
{{ comment.text }}