El 2024 el Camprodon ha celebrat el 50è aniversari i això vol dir que Enric Vila fa mig segle que n’és soci. En va ser un dels fundadors i dels primers a fer-se’n soci. Explica que van arrencar el futbol a Camprodon amb un grup d’amics, ja que llavors només s’hi jugava a l’estiu: “El club el vam formar una colla d’amics que jugàvem a fora”. D’aquesta manera van poder tornar a casa. En aquells moments tenien poc més de 20 anys i durant diverses temporades van jugar al club camprodoní.
El local social i on es va començar a gestar el Camprodon era el Bar Núria i “els dos germans que ho portaven ens van ajudar molt i ens pagaven els cubates”, recorda Vila repassant les grans estones allà parlant de futbol i començant el projecte de la UE Camprodon. I precisament als germans Francesc i Lluís Vilà se’ls va donar els primers carnets de soci del club i “la resta de números en els vam repartir aleatòriament, no hi havia res estipulat”.
En aquest sentit, tot i que mostra molta il·lusió tenir el carnet número 1, Vila reflexiona i comenta que “també és una tristesa, perquè això vol dir que llavors érem joves i ara ja no, i que molts d’aquella colla ja no hi són”.
Per Vila, van ser “uns grans primers anys de futbol a Camprodon” i des de llavors i durant molts anys hi va estar implicat. El seu pare en va ser president i ell també va acabar formant part d’una de les juntes que ha tingut el club al llarg d’aquests 50 anys d’història.
De fet, ell va ser un dels que va dissenyar “l’estratègia econòmica dels primers anys”. Però més enllà dels càrrecs, Vila destaca que com a tota persona que ha format part d’una junta directiva d’un club o d’una entitat “quan t’hi impliques, vas treballant per fer créixer el club”. La feina el va portar a viure a Ripoll, on resideix actualment, però tot i així no ha perdut mai el contacte amb el Camprodon: “Estic sempre al cas dels resultats. I si em criden per qualsevol cosa que em necessitin hi vaig”. Però avisa: “A Camprodon hi fa molt fred”.
Mirant enrere, “sent nostàlgia” i rememora anècdotes i records d’anys passats: “Hi ha coses que fèiem llavors que ara serien impensables, i al revés, tot ha evolucionat i canviat molt”. La celebració del 50è aniversari de la UE Camprodon va servir “per retrobar vells jugadors”, comenta rient: “Ens ho vam passar molt bé i vam recordar batalletes d’aquells primers anys”.
{{ comment.text }}