Pioners en futbol sala

A les portes del 50è aniversari, el torneig de futbol sala de Castellterçol es troba en un dels seus moments de màxima esplendor. La competició estival s’ha consolidat com una de les més importants a escala estatal, oferint partits d’altíssim nivell. Amb 48 edicions, és el torneig amb més edicions celebrades a l’Estat espanyol. Els orígens del torneig, però, es troben al poble veí, a Moià. “Per començar, una confessió: en realitat, la llavor del torneig de futbol sala d’estiu de Castellterçol cal situar-la a... Moià! [...] Va ser l’estiu de 1977 que, assabentats de la celebració d’un torneig estiuenc de futbol sala a Moià, vam decidir anar-hi a treure el cap. El que vam veure ens va animar a pensar que podria ser interessant organitzar un torneig d’aquest tipus a Castellterçol”, dicta el llibre del centenari del CF Castellterçol, club fundador i organitzador del torneig. L’ORIGEN DEL FUTBOL SALA AL MOIANÈS Ens remuntem al 1972. Un grup de joves barcelonins que estiuejaven a Moià va decidir muntar un torneig a la pista de frontó del CE Moià entre conjunts d’estiuejants. “Va començar perquè no sabien què fer a les nits i van demanar permís al club”, explica Josep Sert, un dels moianesos pioners en el torneig. L’any següent, ja s’hi van començar a sumar alguns locals, atrets per la proposta. El creixent interès en el torneig va portar el CE Moià a fer-se’n càrrec a partir del 1976. Amb el canvi d’organitzador, hi va haver un salt de qualitat. El club va comprar unes porteries i les grades del frontó s’emplenaven de gom a gom durant les nits de partit de juliol i agost. “Per nosaltres i per Moià era tot el que fèiem a l’estiu, ens omplia tot l’estiu”, recorda Paco Moral, president del CE Moià i exjugador que va créixer jugant al torneig. El Virus o el Fober eren alguns dels equips que més afició congregaven en les nits d’estiu. L’ambient del frontó va acabar cridant l’atenció de gent dels pobles veïns. Equips de Collsuspina, Castellterçol, Tona o Navarcles van esdevenir regulars del torneig. Mentre que el Subiranas (equip que va canviar més d’un cop de nom) dominava en la categoria sènior masculina, el Muntané de Navarcles i el Sagrat Cor de Tona se citaven a finals d’agost cada any en la disputa pel títol de la categoria femenina. Una de les claus de l’èxit del torneig d’estiu era l’ambient. A l’espera de la construcció del pavelló municipal de Moià, diferents generacions de moianesos i gent dels pobles veïns es reunia al frontó, al costat de la piscina del club. “Hi havia molta expectació. La competició era un ambient distès, però competitiu”, diu Sebastià Renom, campió amb Virus el 1979 i màxim golejador del torneig en múltiples edicions. Cada any, en acabar les finals, tothom es reunia i celebraven uns balls a les pistes. Amb el dubte inicial d’on se celebraria el torneig de 1985, el pavelló va tenir la seva gran estrena. La fase inicial de la tretzena edició es va disputar com sempre al frontó, però per a les finals el pavelló ja estava preparat per acollir el gran esdeveniment de l’estiu a Moià. La crida per un poliesportiu que feia tants anys que feia la vila es va veure reflectida en un ambientàs. El pavelló municipal de Moià va ser un auguri d’un futur pròsper per al torneig. Les instal·lacions dotaven de prestigi la competició i l’alienaven de la dependència dels factors climatològics. L’any següent el torneig va registrar el rècord de participants: 45 equips s’hi van inscriure. La categoria reina era la sènior, amb prop d’una vintena d’inscrits. Tot i així, les categories base i femení també creixien. Pocs podien preveure que el traspàs del torneig al pavelló en començaria a marcar la davallada. Després de registrar una participació històrica el 1986, hi va haver una fuga d’equips, a excepció de la categoria sènior, que era l’única que es mantenia ferma. “El pavelló mai va poder replicar l’ambient del frontó”, recorda Ferran Llussà, regidor d’Esports a l’època. “A Castellterçol quan van fer el canvi al pavelló d’allà van muntar el xiringuito, que ajuda a crear ambient al voltant”, reflexiona Moral. A més, era una tasca voluntària, per la qual el club no percebia rèdit econòmic. “La manca de gent que se’n fes càrrec i el desgast va fer que ningú en prengués càrrec”, relata Jordi Cuberta, cap de la Secció de Futbol Sala del CE Moià dels anys 90. CASTELLTERÇOL RECULL EL TESTIMONI Inicis similars, però resultats diferents. El torneig de futbol sala de Castellterçol va celebrar la primera edició el 1978 a la pista de futbol vora la piscina municipal del poble, organitzat pel CF Castellterçol. L’objectiu era, en principi, fomentar la pràctica de l’esport fora de les competicions oficials, rendibilitzar les instal·lacions i aconseguir ingressos per pal·liar la minvada economia del club. Decidits, des del club apostaven per un projecte ambiciós. “Des del primer moment, la intenció va ser organitzar un torneig seriós, [...] aconseguir que el torneig esdevingués amb els anys referència obligada per a tots aquells que tenien ganes de practicar l’esport del futbol sala durant el període estiuenc”, narra el llibre del centenari del CF Castellterçol. Dit i fet, en l’actualitat no hi ha torneig en l’Estat espanyol que iguali en nombre d’edicions el torneig castellterçolenc, i compta amb jugadors de les divisions més altes en totes les categories. UN TORNEIG DE CARRER La pista de frontó era el gran escenari del torneig. Malgrat no disposar de les condicions d’una pista de futbol sala, aportava un estil de joc únic. Porteries pintades, joc ràpid i el factor paret. Els més murris aprofitaven que la pilota no podia sortir per un costat i superaven rivals mitjançant la paret, com en el futbol de carrer. Les graderies a peu de pista generaven caliu i ambient a prop dels jugadors. UN PAVELLÓ DE REFERÈNCIA A LA ZONA El pavelló municipal de Moià va arribar principalment per ampliar l’oferta esportiva durant els mesos freds i els dies de pluja. Ràpidament es va convertir en el nucli esportiu de la zona: activitats extraescolars, reclam d’escoles i gent dels pobles veïns, que ocupaven diàriament el poliesportiu. Es va inaugurar l’11 de setembre, però de tanta demanda un mes abans ja s’hi van celebrar els primers actes.

Pioners en futbol sala

“Amb una de les mitjanes d’edat més baixes del Moianès, l’escola és essencial”

“Per sempre Marta”, el projecte solidari de Monistrol de Calders

Dos focs en tres setmanes posen en alerta Sant Quirze Safaja

Naim SK portarà el ‘Cargol treu banya’ a la Sala Apolo

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló

La catedral de Vic, a punt per recuperar el claustre romànic

Dos nanos de Manlleu