“M’agradaria estar al top 10 o 15 del Campionat d’Espanya en ruta”

La ciclista Laura Martí (1993) va córrer la segona edició de la Volta a Catalunya femenina 2025 amb l’equip de la selecció catalana. La ciclista de Campdevànol, de 31 anys, va ser la segona millor catalana a la classificació general, on va acabar 48ena (a 30 min i 45 seg de la vencedora, l’holandesa Demi Vollering). Martí va complir els objectius que s’havia marcat a la prova i ja s’enfoca en el Campionat d’Espanya definals de mes. Com valora la seva participació a la Volta? Passava molt a prop de casa i suposo que s’havia marcat algun objectiu personal.En general, ho valoro positivament. Des del meu punt de vista i el de les meves companyes, aquesta segona edició va ser més dura que la primera. Eren etapes bastant dures amb perfils per escaladores, sobretot la segona. La tercera, que era més planera, també va ser dura. En cap moment m’havia marcat un objectiu relacionat amb la classificació general o de guanyar una etapa. Tenia un objectiu més concret i realista que era fer una mica d’escapada a Castellar de n’Hug o a Coll de Merolla, que són els dos ports que tinc al costat de casa i era molt conscient que l’objectiu es compliria o no en funció de com anés evolucionant la cursa. A Merolla vaig poder aconseguir alguns punts de la muntanya i ja havia complert l’objectiu. Després, calia afrontar Coll de Pal amb les màximes garanties possibles per arribar com a primera catalana o amb una bona classificació a la general i ho vaig aconseguir. Ara ho deia, tenia l’avantatge de conèixer el recorregut.Sí, Castellar de n’Hug m’ho conec perfectament i sabia que seria molt dur, sobretot, la part final. A l’últim quilòmetre, el grup es va trencar i allà em vaig despenjar una mica amb una corredora del meu equip. Ens vam intentar enganxar, però al peu del Coll de Pal (Berguedà) vam arribar a un minut del grup principal. Segona catalana de la general. M’imagino que deu estar satisfeta? La segona catalana i la tercera espanyola. Un altre dels objectius que tenia era intentar aconseguir el mallot de la millor catalana, perquè vaig estar pujant tot Coll de Pal amb la Laura Gómez, la noia que estava lluitant amb mi pel mateix objectiu. La noia que va sortir líder el primer dia va tenir un mal dia i va perdre molts minuts. La resta de la Volta va anar bé?No sabia què m’esperava a les altres dues etapes. No s’adaptaven gaire al meu perfil de corredora. A la primera etapa va fer molta calor, però vam entrar al segon gran pilot i la tercera va ser molt ràpida, tècnica i em vaig trobar amb dues caigudes d’altres noies que van tallar el pilot i després va ser molt difícil arribar a Barcelona amb el primer grup, perquè s’anava amb molta velocitat. El nivell de la prova era molt alt.Era una volta que gairebé tenia nivell de World Tour i hi havia les millors ciclistes del món. Les corredores amb equips que no tenen la infraestructura dels grans conjunts, hem de lluitar per objectius més combatius. Competíem contra la Demi Vollering, que actualment és la millor del món i no té rival. Però sempre dic que tothom va fatigat i es cansa. No hi ha superherois, però la diferència és el nivell de fatiga, que et fa estar al top 10 o no estar-hi. Quin és l’objectiu més important que es marca fins a final de temporada?Els campionats d’Espanya que es disputen del 27 al 29 de juny a Sierra Nevada (Granada). Aquell divendres es fa la contrarellotge, que per primera vegada no serà plana, sinó més aviat una cronoescalada. L’he d’acabar d’estudiar. El meu equip (Universitat Politècnica de València) pot enviar-hi dues participants: hi haurà una sub-23 i jo mateixa. Diumenge, hi haurà la cursa en ruta on hi anirem amb l’equip. En aquest campionat s’ha de buscar un objectiu personal i, sabent que hi ha un nivell alt, crec que, si tot va bé, podríem entrar al top 10 o 15 de la prova en ruta. Ara és feliç a l’equip de l’UPV?Vaig començar a l’equip que ara és el Massi Baix Ter i, després, vaig anar al Team Group Abadie, un equip francès que l’últim any va ser continental (professional) i només teníem calendari UCI. Quan vaig acabar la temporada estava esgotada per moltes raons i no pas físiques. Vaig estar a punt de deixar el ciclisme, però l’equip de l’UPV em va demanar si volia córrer amb ells i ara ho estic gaudint molt i ho estic fent millor gràcies a aquest punt de maduresa que he adquirit. Pot viure exclusivament del ciclisme?En el meu cas, vaig estudiar dret, vaig fer el màster d’advocacia i l’any passat, just eldia després d’acabar la primera edició de la Volta, em tocava fer l’examen d’oposicionsper entrar a la plaça que estic ocupant actualment a l’Ajuntament de Girona. Treballo detècnica A1 de contractació i compres del consistori. Tracta de fer licitacions públiques. És una feina molt jurídica que requereix molta concentració, és molt tècnica i és un Ajuntament que té una exigència molt alta. La despesa energètica a nivell de pensament és important. Pel que fa a la bici, no guanyo diners actualment. Treballo als matins i, a partir de les 4 de la tarda, faig entre dues hores i mitja i quatre de ciclisme. Si no tinc competició, el cap de setmana faig més volum d’hores. Entreno sis dies a la setmana i només descanso el dilluns. Si tingués l’oportunitat d’anar a un equip professional que em garantís un calendari UCI, potser hi aniria. Però ara estic rendint gairebé com les ciclistes que s’hi dediquen exclusivament, però en el meu cas faig una segona jornada laboral. Clar, el descans queda molt afectat a nivell físic i mental. Hauria d’aparèixer una molt bona oportunitat per deixar la meva feina.

“M’agradaria estar al top 10 o 15 del Campionat d’Espanya en ruta”

Bon paper del Club Ciclista Lleida de Pius Dòniga a la volta de Vila-real

Recordant el Tour de 1969 amb imatges de Pau Arboix

La 13a Marxa Jufré Riuprimer posarà en valor l’esport inclusiu

Lluna Jiménez s’imposa a la prova de Pontevedra del Campionat d’Espanya júnior

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”