Una prova versàtil que alterni trams clàssics de BTT i altres de superfície planxada i fins i tot carretera, i una bicicleta cada vegada més preparada –i específica– per fer-ho.
Són les dues condicions a les quals aquest diumenge va tornar a treure suc la tercera edició de La Plana Gravel, una prova no competitiva nascuda a Vic ara fa dos anys i que per segona vegada consecutiva va tenir sortida des de Tavèrnoles.
“Tenim un territori ideal per a aquest esport”, es felicitava Albert Castellar, el director de la cursa. Aquesta vegada arribava amb dues novetats. D’una banda, una modificació de dates, canviant la tardor pel juny, “una mica per guanyar hores de llum i no haver de córrer gairebé de fosc, que és una cosa que més d’un ens ha agraït”, deia.
De l’altra, la incorporació d’una tercera modalitat de cursa de 60 quilòmetres que se sumava a les de 80 i de 120, ja consolidades. “És també la manera de donar una oportunitat als que s’inicien per donar-los l’opció d’un recorregut més curt i de menys dificultat.”
L’espai cobert de Tavèrnoles va ser el punt de sortida de totes dues proves, a 2/4 de 9 del matí per a les llargues i a 2/4 de 10 per a la curta. Tant per a repetidors com per a nous participants, els diferents recorreguts circulars donaven la possibilitat de veure paratges “que a vegades són una descoberta per a gent de la mateixa comarca”.
Era el cas, per exemple, d’un dels dos trams cronometrats que incloïa la pujada a Vallclara, “un paratge preciós i molt desconegut”, deia Castellar, a banda que “perfecte per a una passejada amb bicicleta de gravel”. I és que aquesta era la finalitat de la jornada: conèixer territori “i passar-ho bé”. Amb la possibilitat, això sí, de cronometrar-se per veure com havia anat.
{{ comment.text }}